MOON RIVER de Vicenç Villatoro –
Per Imma Barba –
L’any 2011, l’escriptor Vicenç Villatoro va publicar “Moon River”, una novel·la autobiogràfica en els detalls i en el fons, però que, com ell mateix va dir, està vestida amb una història falsa.
Una novel·la que és una carta d’amor a la seva dona que va morir de càncer a l’Hospital Clínic de Barcelona, on va tenir lloc la presentació del llibre. No és una carta pòstuma, ja que la seva dona la va llegir abans de morir. És una novel·la d’agraïment als metges del Clínic i li ha servit per fer-se preguntes que puguin expressar la perplexitat davant d’una malaltia.
Un argument molt senzill, una trobada casual en un passadís de l’Hospital Clínic del Pere i la Maria, dos desconeguts.
A l’espera del resultat d’una analítica, en Pere seu en un banc a la galeria mig buida de la tercera planta de l’Hospital Clínic el matí d’un diumenge onze de setembre, i té tot un dia buit al davant. “Puc seure?”, li diu una dona estilitzada de cabells i ulls bruns, que voreja com ell la cinquantena i que va vestida amb la inconfusible bata blanca dels pacients.
En Pere és un escriptor sense ganes d’escriure, l’ha deixat la parella i necessita companyia. La Maria està casada i té dos fills i se sent sola, l’endemà li han de fer una prova que confirmarà si pateix o no un càncer que ja creia superat.
Una trobada i una necessitat que desencadena una jornada de converses on tots dos descobriran afinitats subtils, en la necessitat d’escalf i de companyia, i en la por a la solitud i la mort.
Només un dia en la vida de tots dos, un 11 de setembre.
La força del diàleg entre ells i la bellesa de la narració m’ha captivat i malgrat que tracta del tema de la mort ens fa sentir la necessitat de cuidar l’amor i viure’l plenament.
Una novel·la que segurament no hagués estat possible si l’autor no hagués viscut el procés de la malaltia de la seva dona. Narrada en primera persona per un narrador que podria ser el mateix escriptor, i sense un fil argumental concret, inclou comentaris, reflexions, sentiments, observacions i emocions sobre la vida i la mort, sobre l’amor, sobre la necessitat dels altres i sobre la malaltia.
Vicenç Villatoro i Lamolla va néixer a Terrassa l’any 1957. És escriptor i periodista llicenciat en Ciències de la Informació.
Ha publicat una dotzena de novel·les i ha obtingut innumerables premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, Prudenci Bertrana, Documenta, ….
Periodista i articulista, que ha col·laborat en diferents mitjans i que actualment publica al diari ARA i participa en les tertúlies de TV3 i Catalunya Ràdio.
Actualment es Director del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) des de novembre del 2014 i Director de la Fundació Ramon Llull des del 2010.
Editorial: Columna
Data de publicació: 24 de març de 2011
Idioma: català
Nº pàgines : 184
