– Teatre (233) – A TOTS ELS QUE HEU VINGUT (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Petita – 07.04.2017

A TOTS ELS QUE HEU VINGUT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una entretinguda història escrita per Marc Rosich, per encarreg del TNC. Tal com ens va explicar a la roda de premsa, en aquell moment feia molt poc que havia esclatat “el cas Pujol” i va pensar que aquest podia ser el fil conductor de la seva proposta.

La Magda Casals de Clarà, un paper fet a mida per a l’extraordinària Mercè Aránega, és una dona de la burgesia que viu en un pis de l’Eixample de Barcelona i que s’ha quedat vídua fa molt poc. Ella és mestressa de casa i el seu marit era un comercial de l’Enciclopèdia Catalana.

L’esclat de l’escàndol al voltant del Jordi Pujol fa que senti la necessitat d’insultar i dir paraulotes per poder treure la seva rabia davant de l’engany que ella creu, ha patit per part del seu admirat i estimat Jordi. Això provoca que convidi a pujar a casa seva un sensesostre que sap molt d’insultar, una bona i divertida interpretació d’en Carles Gilabert, sobretot a la primera part de l’obra on es produeixen moments realment divertits.

A partir d’aquesta decisió, a priori difícil d’entendre, apareixen les filles de la Magda (Montse Esteve i Àurea Márquez), la seva germana (Lurdes Barba) i una neta (Mireia Pàmies) provocant tota mena de situacions més o menys aconseguides.

Hem trobat un pèl exagerada i ridiculitzant la forma en què es presenta el “procés”, amb la preparació de l’onze de setembre; potser és el punt que menys ens ha agradat, ja que des del nostre punt de vista s’han volgut manipular i ridiculitzar sentiments que compartim molts catalans, és a dir, voler esdevenir un estat lliure, fora de la mediació d’un estat que ens menysprea culturalment i ofega econòmicament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entenem que es tracta simplement d’una visió irònica del director, però en aquest punt creiem s’hauria d’haver profunditzat el problema d’una manera molt més seriosa.

En paraules del Marc Rosichvolia que la meva proposta fos, per temàtica i ambició, adequada a un Teatre Nacional, és a dir, que no defugis de parlar de la nostra realitat recent i que, tenint l’humor com a eina, funcionés com a mirall deformat de les nostres darreres vicissituds com a país“. Doncs malauradament, creiem sincerament que aquesta vegada no ho ha aconseguit del tot i s’ha conformat amb un grapat d’acudits fàcils, per provocar el riure.

En el procés català, no tot són iaies convergents que s’han deixat entabanar per un determinat polític, perquè darrere d’aquest moviment pacífic, hi som moltes persones que ens l’hem jugada de valent i ens la continuarem jugant en el futur per aconseguir el que creiem és just.

Molts personatges a l’escenari, a la segona part de la proposta, que treu una mica de força a les interpretacions quasi bé duals de la primera part, on eren molts més els moments destacables. Una mica desdibuixades les filles i la germana de la Magda amb uns trets que, d’exagerats, ratllen, sempre al nostre entendre, el ridícul.

Un homenatge indiscutible a la Núria Feliu que acompanya en tot moment a la nostra protagonista, que es declara una fervent admiradora de la cantant i de les lletres de les cançons que interpreta.

Una escenografia d’en Sebastià Brosa, realment espectacular on tots els detalls d’un pis de l’Eixample de “davants i darreres” ha quedat perfectament reflectit. Fins i tot les rajoles del terra que en un primer moment estan amagades sota el parquet.

A banda de tot el que hem comentat, que no ens ha acabat de fer el pes, potser per l’aparent diferència d’ideològica amb l’autor, hem de reconèixer que ens vàrem divertir de valent.

Autor i director: Marc Rosich
Amb : Mercè Aránega, Lurdes Barba, Montse Esteve, Àurea Márquez, Mireia Pàmies, Carles Gilabert
Escenografia : Sebastià Brosa \ Vestuari : Mercè Paloma \ Il·luminació : Quico Gutiérrez \ So: Lucas Ariel Vallejos \ Caracterització : Núria Llunell \ Assessorament de moviment: Roberto G. Alonso \ Audiovisuals: Francesc Isern \ Ajudanta de direcció: Montse Butjosa \ Ajudanta d’escenografia: Laura Clos \ Ajudanta de vestuari: Núria Cardoner \ Alumna en pràctiques de l’escola Eòlia: Veri de Morais \ Construcció d’escenografia: Taller Jorba-Miró, Scp \ Confecció de vestuari : Dress Art

Idioma: catalá
Durada: 2 hores 30 minuts amb entreacte

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s