DIUMENGE – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Divendres passat vaig acudir a la presentació d’un nou espectacle que s’estrenarà després de setmana santa a La Seca, espai Brossa (concretament el dimecres dia 19 d’abril); es tracta de “DIUMENGE” un text de Joan Brossa, que serà dirigida pel mateix director de La Seca, Hermann Bonnín i que tindrà com a protagonistes a Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk.

Aquesta s’engloba dins de les activitats de l’Epicentre Brossa, que enguany ha organitzat la Fundació Brossa, juntament amb altres entitats del país com el TNC, el MACBA, l’Institut del Teatre i La Seca.

El que no sabia prèviament i va ser tota una sorpresa, és que es va celebrar al mateix edifici que l’antiga seu de l’Espai Brossa, on va estar situada durant un període de 13 anys… i tenia una raó important de què fos així, perquè precisament aquell dia es complien els 20 anys de la seva inauguració. Un espai que nosaltres recordem amb molt afecte, perquè es tractava d’un espai allargassat amb tan sols dues fileres d’espectadors i on podies viure el Teatre de ben d’aprop, mes que de qualsevol altre dels que després han anat sorgint a Barcelona.

Un edifici amb una enorme B tombada a sobre seu; va ser el mateix Brossa que va inaugurar aquell espai, tot tirant d’un cordonet d’un petit teatret dels germans Salvador; curiosament va néixer amb un cicle de flamenc on va actuar Miguel Poveda quan encara no era massa conegut. Nosaltres recordem molt especialment una sessió en què es va representar “La pata de mono”, un conte de terror sobrenatural escrit per W. W. Jacobs l’any 1902, que ens va impactar moltíssim.

Ara amb aquest “DIUMENGE”, Hermann Bonnín vol reafirmar novament la seva admiració per Brossa; es tracta d’una comèdia amb referents surrealistes com per exemple els de Magritte, que Brossa la va escriure l’any 1964, sota l’atmosfera de la Barcelona dels “60” on Franco tenia una presència molt important: els cinemes de barri, la ràdio, les primeres televisions en blanc i negre i els noticiaris, els No-Dos, en els que la presència del Caudillo Franco era una constant inaugurant pantans, desfilant sota pal·li en les processons del Corpus seguit dels cardenals i bisbes del moment i d’algunes unitats de la cavalleria “mora” de la falange.

Les obres de Brossa, potser no són massa de caràcter realista, però sempre es basen en fets de gent senzilla i amb les seves vivències i tradicions. Fora del text del Joan Brossa, l’ambient sonor i les projeccions que acompanyen l’obra ens traslladaran a aquella Barcelona franquista.

Un sainet amb una història molt senzilla, que potser vista des de l’actualitat pot semblar que es maltractava a la dona psicològicament…. un matrimoni que sempre estan com a gat i gos, però que en realitat no saben viure l’un sense l’altre i han de fer tot sempre junts.

Tant Àlex Casanovas, que interpreta al MARIT, com Abel Folk, que interpreta a l’AMIC, han coincidit en destacar el simbolisme i surrealisme del text de Brossa, Casanovas afirma “Estic al muntatge per la confiança que li tinc a l’Hermann, després de llegir-me dos cops el text li vaig trucar per dir-li que sí, però també li vaig dir que no havia entès res.” Per la seva banda, Abel Folk destaca que no ho va entendre perquè “el text no explica una història sinó una situació“.