– Teatre al cinema (232) – TIERRA DE NADIE (🐌🐌) (National Theatre) – Cinemes Yelmo Icaria

TIERRA DE NADIE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

No Man’s Land traduït al castellà com a TIERRA DE NADIE, és una obra de teatre del dramaturg britànic Harold Pinter, escrita el 1974, publicada i estrenada l’any 1975.

L’any 2013 ja vam poder veure la versió catalana d’aquesta obra al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Xavier Albertí, i ja aleshores vam deixar pales en el blog que era un text amb el qual no havíem connectat i que ens va avorrir sobiranament. El mateix que, malauradament, ens va passar ahir als cinemes Yelmo amb la retransmissió en diferit de la proposta del National Theatre Live.

Protagonitzada per dos grans i reconeguts homes de teatre, Ian McKellen (Spooner) i Patrick Stewart (Hirst), l’obra ens explica la història de Hirst, un escriptor alcoholitzat, de classe alta que viu en una mansió, a Hampstead. Hi viu amb Foster (Damien Molony), el seu secretari, i Briggs (Owen Teale), el seu majordom.

Hirst s’ha trobat amb Spooner en un pub i l’ha convidat a prendre una copa a casa seva. Spooner és un fracassat. Continuen bevent i xerrant tota la nit. Les seves històries deriven a autèntiques paranoies inversemblants on acabem perdent la pista entre el que és real i el que és inventat. L’arribada a la casa de Briggs i Foster acaba de complicar la situació. Spooner acaba tancat amb clau a la gran sala de la que no pot marxar.

Al matí continuen bevent i diuen que es van conèixer a la universitat i que van compartir amistats i relacions tant masculines com femenines.

Sponner acaba acceptant l’evidència de què Hirst s’ha retirat a la “Tierra de nadie“, aliè al món tant des d’un punt de vista espacial com temporal i que únicament vol viure amb els seus records.

En referència a l’origen del títol del text, algunes veus creuen que es refereix a la reacció davant d’un intrús que amenaça el statu quo fins aquell moment establert; també que el personatge del poeta fracassat és l’alter ego del ric literat…. i que la intrusió representa un intent fallit d’intentar connectar de nou a Hirst a la creativitat i apartar-lo de la seva prematura vellesa. Pot ser, però com hem dit al començament malgrat les esplèndides interpretacions dels 4 actors, és un text que no ens interessa.

Una posada en escena que representa una sala d’una casa benestant, circular, amb una barra de bar proveïda de begudes que presideix l’estanca. Una butaca i tres cadires. Al sostre podem veure en un moment de la segona part uns arbres que es mouen pel vent i sabem perquè ho han dit abans de començar, que aquest sostre va canviant a mesura que avança l’obra, però la veritat és que la retransmissió no ens ho ha permès veure.

Aquesta vegada nit de teatre al cinema fallida.