– Teatre (231) – BOSCOS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 05.04.2017

BOSCOS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Tal com vam comentar a l’entrada en el bloc de la roda de premsa, aquesta era una de les propostes més esperades de la temporada teatral, i ens havíem preparat llegint l’obra abans d’anar a veure-la.

Sabíem de la complexitat de la trama i de la particular habilitat de l’autor, Wadji Mouawad en simultaniejar en una mateixa escena diferents èpoques i llocs, o el mateix personatge en diferents edats …. Malgrat la preparació, i l’ajuda de l’esquema penjat a una de les parets de la biblioteca i, que ens havien proporcionat uns dies abans, hem de reconèixer que costa molt no perdre’s en l’intricat laberint d’històries sobreposades.

BOSCOS forma part de la tetralogia La sang de les promeses de l’autor libanès Wadji Mouawad, i era l’única que faltava representar en un escenari a Barcelona, després d’Incendis (2012), Litoral (2013) i Cels (2014).

Oriol Broggi és el director d’aquest text que ha traduït Cristina Genebat. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa…. i a aquests llaços de sang que són ineludibles i destructors. Aquest cop concentrant-nos a l’Europa actual, a partir de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial.

La Loup, extraordinària i joveníssima Clara de Ramon, es veu “obligada” a investigar en la història de la seva nissaga en morir la seva mare, Aimée. Acompanyada d’un paleontòleg, Ramon Vila, seguirà, enrere en el temps, la petjada de la seva nissaga trobant una seqüència dolorosa d’amors impossibles que la porten d’Odette a Hélène, a Leonie, a Ludivine, a Sarah, a Luce i finalment a Aimée i a ella mateixa.

Un recorregut al llarg de les commocions històriques de l’Europa del segle XX a través dels destins d’aquestes dones lligades per la sang.

Una recerca que intenta esbrinar la maledicció que sembla pesar sobre les dones d’aquesta nissaga que després de parir les filles, es veuen obligades a abandonar-les, tot i haver fet la promesa, que fins i tot la Ludivine porta tatuada a l’esquena: “Jo no t’abandonaré mai

Una posada en escena molt encertada, un escenari ple de fulles i olor de bosc i de terra, unes projeccions sobre la paret recoberta de negre on a estones es recrea el bosc de les Ardenes, el lloc on l’Albert Keller ha decidit construir el seu món, el seu paradís perdut, amb l’Odette, embarassada i rebutjada pel pare de l’Albert.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un escenari allargassat (potser massa ?), on sovint conviuen diferents escenes que estan tenint lloc en moments temporals diferents.

Onze actors intervenen interpretant 40 personatges. Gairabé tots ells ens han ofert unes interpretacions magnífiques. Un text que ens parla de promeses trencades, de dolor, d’abandons, de patiments i de la capacitat de l’ésser humà per a suportar-ho tot.

En paraules del mateix Oriol Broggi : a vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Des de l’inici de l’obra de Mouawad intueixo que les paraules parlen però l’important s’amaga …. alguna cosa s’expressa per sota. Els personatges parlen, i per sota un riu de profunda tristesa els alimenta. Alguna cosa hi ha soterrada. La història no és la història que veiem en primer pla, sinó que l’important és allò que desvetlla el sotabosc. Allò amagat. Una secreta pena. Una profunda tristesa. Immensa i desoladora.

Text: Wajdi Mouawad
Traducció: Cristina Genebat
Direcció: Oriol Broggi
Amb: Màrcia Cisteró (doctora, Léonie, Ludivine) \ Cristina Genebat (Aimée, Sarah, Odette) \ Marissa Josa (doctora, Marie, Luce) \ Clara de Ramon (Loup) \ Xavi Ricart (Baptiste, Alexandre) \ Xavier Ripoll (doctor, Edmond el girafa) \ Marc Rius (doctor, Albert, Samuel) \ Carol Rovira (Jeanne, Hélène) \ Xavi Ruano (doctor, Achille, notari) \ Sergi Torrecilla (Lucien, Edgar) \Ramon Vila (Douglas Dupontel)
Llums: Pep Barcons  – Vestuari: Annita Ribera – Vídeo: Francesc Isern – So: Damien Bazin – Caracterització: Helena Fenoy i Marta Ferrer – Ajudant de direcció: Anna Castells – Confecció de vestuari: Tània Carvajal, Irene Fernández, Giulia Grumi i Goretti Puente – Suport tècnic muntatge: Fer Acosta, Ixent Genevat, Jordi Larrea, Dani Pino, Guillem Rodríguez i Òscar Villar – Ajudant de vestuari en pràctiques de l’IT: Macarena Palacios – Tècnics en pràctiques de l’ESTAE: Uriel Ireland i Esther Porcel – Regidors: Anna Cuscó, Paula Rodríguez i Marc Serra – Tècnics: Juan Boné i Irene Ferrer
Una producció de La Perla 29
Idioma: català
Durada: 3h 50′ amb entreacte inclòs

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s