AH ! (Judit) – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

El primer dilluns d’aquest mes d’abril, comença amb dues rodes de premsa encadenades; la primera es celebra a la Sala Atrium per presentar el nou projecte de la companyia “El martell”, de la que ja vàrem poder veure “Y-X La Fidelitat dels Cignes Negres“, al juliol passat.

Aquesta companyia que es va crear l’any 2015, ara ens presenta el seu segon espectacle AH! (Judit).

Laia Alsina i Ferrer és la dramaturga de AH ! (Judit), que ens comenta que l’ha escrit d’una volada, malgrat que considera que es tracta d’una obra de creació col·lectiva, ja que també l’han escrit un munt de personatges … una dona violada, algú que va perdre un ull per una pilota de goma, el sirià i l’afganès que no dormen a Europa, un treballador precari, Jara, Mandela i Puig Antich.

L’ha escrit l’embarassada que no troba feina, el nen que ha mort a la Franja de Gaza, l’anarquista estigmatitzat pels mitjans, l’algerià que han tancat dins un CIE, la família que no arriba a final de mes. L’han escrit, també, Wilde i Lorca, Frida Kahlo, Edith Piaf i Janis Joplin. Les víctimes de pobresa energètica, les treballadores d’una maquiladora, l’anorèxica i la bulímica, la que ja no té clítoris, els màrtirs de l’1 de maig.

AH!, vol er el crit punyent de Judit i el de tantes i tantes persones. Un cop de puny polític, la contraposició entre el silenci i el crit per treure la ràbia continguda.

Es tracta d’un espectacle de caràcter polític, que intenta analitzar l’explotació, la repressió i l’ero-patriarcat de la societat. Un tipus de teatre que combina el text amb el gest, perquè als dos se li dóna la mateixa importància, en un intent de fugir del “realisme”, utilitzant també el mim i la dansa.

No posseeix una línia argumental seqüencial, malgrat que pretén sigui molt clara, per intentar resumir el món de la violència, l’explotació humana i la repressió; els actors no interpreten personatges sinó que més aviat parlen d’ells i les relacions entre ells.

L’espectacle aboca a la cara dels espectadors un munt de situacions injustes, sense deixar-los gairebé respirar durant un període curt d’una hora, amb la voluntat de que en sortir del teatre els faci reflexionar.

L’escenografia és molt conceptual, basada en bona part en una superfície coberta per un plàstic industrial, que vol imprimir una estètica molt freda i violenta.

Ahir dijous va ser la nit de l’estrena i es podrà veure a la Sala Atrium fins al 23 d’abril.

Us deixo l’àudio de la roda de premsa, per si us plau escoltar-lo …