ESTIMA’M QUE TINC PRESSA –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Diumenge vam poder gaudir d’aquesta proposta de la companyia Xucrut Teatre a la Sala Badabadoc. En paraules de la pròpia companyia : “Estima’m que tinc pressa” és el nostre quart espectacle. La fermentació i la transformació que pateix la col fins a arribar a esdevenir la xucrut, és similar al procés de creació teatral: una fermentació d’idees, moviments, imatges, vivències que donen lloc a l’espectacle final”.
Una obra dirigida per Montse Bonet que ens parla de les relacions de parella, de l’amor i del desamor, de com aquestes relacions s’han d’adaptar per sobreviure en un món dominat per la cerca de la independència personal. Les crisis de parella i l’evolució de les relacions en el temps i de com afecta l’arribada de les noves tecnologies, i el seu impacte en les maneres de relacionar-se, imposant noves formes de coneixença i de relacions.
Júlia i Romeu, Ainhoa Roca i Albert Requena, són una parella tradicional, ella treballa a la ràdio i com cada dia es lleven i comenten els plans del dia i del cap de setmana. Un canvi de plans destarota l’estabilitat d’en Romeu que esclata i dóna pas a una petita crisi i a un qüestionament de la seva relació.
Les necessitats d’individualitat que imposa la nostra actual societat de consum s’acaba filtrant de tal manera a les nostres vides, que acaba xocant amb una idea de relació estable i duradora en el temps.
Una posada en escena acurada i dinàmica, amb tendresa i humor, basada en el text, i l’expressió corporal. Música en directe de la mà de Fraggel que, a part de participar com a actriu, ha compost la música que toca i canta durant l’espectacle.
A través d’un llenguatge fresc, corporal i dinàmic ESTIMA’M QUE TINC PRESSA proposa una manera diferent d’abordar els reptes d’estar en parella. Una història on tenen cabuda la tendresa, l’humor i també la picardia i el patetisme.
Creiem en romanticismes…? Tenir fills… És possible l’amor per Internet? Tenim temps per estimar? De què s’alimenta el desig?
Una proposta que ens ha agradat molt, unes interpretacions convincents i entregades d’ambdós protagonistes que, interaccionen perfectament amb la tercera actriu de la proposta, i que actua una mica com a nexe d’unió, de lligam entre les escenes alhora que intenta ajudar des de fora, com a veu de la consciència, o com a Celestina, als dos membres de la parella que es troben perduts intentant trobar una manera d’apropar-se i recuperar el que han perdut.
Al final, veiem amb claredat que el que hem vist a l’escenari pot passar en qualsevol lloc i en qualsevol moment.