– Teatre (228) – MASACRE (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure

MASACRE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

MASACRE, Una breve historia del capitalismo español, forma part del recorregut “Guerra i pau” d’aquesta temporada del Teatre Lliure, recorregut que continuarà amb La maternitat d’Elna i Cúbit.

La companyia Teatro del Barrio ens va portar EL REY la temporada passada, una proposta que ens feia mirar, de forma diferent, la transició espanyola. Ara ens porten una mica més enrere en el temps i ens presenten, cronològicament, la història del capitalisme espanyol des de l’inici del segle XX fins als nostres dies.

Alberto San Juan escriu, dirigeix i interpreta aquesta proposta oferint-nos un altre capítol de la seva visió sobre els esdeveniments polítics més recents del nostre país. Amb el segell d’identitat de la companyia, ja que es tracta de teatre de denúncia.

Marta Calvó acompanya en l’escenari a Alberto Sant Joan, en un viatge a 1939 per tornar a caminar des de llavors fins avui. Aquesta vegada, amb els ulls oberts.

Qui governa, a Espanya? En quina mesura el poder polític se subordina o no a l’econòmic?

Qui té el poder econòmic, a Espanya? Per què el tenen? Des de quan? Com l’han aconseguit?

Quina influència ha tingut el poder econòmic en el poder polític durant els cicles successius de la nostra història recent?

Aquestes preguntes són l’origen de Masacre.

En aquest relat, teatralment lliure però amb voluntat de rigor informatiu, veiem un trosset de la vida d’una parella de classe mitjana i, intercalades, un seguit d’escenes que, en ordre cronològic, repassen sumàriament la història del capitalisme espanyol de l’inici del segle XX a través d’alguns protagonistes com Emilio Botín, José María Escrivá de Balaguer, Esther Koplowitz, Carlos March, Ana Botella, José María Aznar…

En paraules del mateix autor aquesta obra pretén entendre com s’han format, d’on vénen, els principals nuclis de poder econòmic actuals i fer un recorregut des d’enrere. Quin paper han jugat en el franquisme, en la República, en la Transició, en l’etapa González, en la d’Aznar…

La representació s’inicia amb un matrimoni de la classe mitjana que estan presents en un programa de televisió per explicar les seves experiències d’on viuen i de la diferència que hi ha entre viure a ciutat i viure a una urbanització amb piscina, pistes de tenis, …. un món idíl·lic, un món d’aparences, un món de falsa felicitat on res no és el que sembla.

Una escenografia inexistent, només una cadira, una il·luminació acurada i una excel·lent interpretació dels dos actors que donen vida a tots els personatges, siguin històrics o no, amb una gran facilitat de transformació de l’un a l’altre.

MASACRE és doncs una història de la banca espanyola que posa el focus sobre els lobbies econòmics i empresarials, una història sobre com es forma el poder de la banca, i, en connexió amb ell, el poder de les constructores, elèctriques, gasistiques, i d’altres oligopolis. Per defecte, parlem dels polítics i assignem als polítics les responsabilitats de tot el que passa al nostre entorn, però Alberto San Juan ens vol demostrar que els polítics ocupen un paper secundari respecte al poder econòmic. Un altre cop una obra construïda com una crònica amb un gran component crític.