PROTESTA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

L’1 de gener de 1977 el dramaturg Václav Havel, el filòsof Jan Patocka i l’exmembre del partit comunista Jiri Hájek esdevenen els tres signataris principals de Carta 77, una declaració a favor dels drets humans a l’antiga Txecoslovàquia, assetjada pels abusos del règim comunista. La publicació de la Carta comporta la mort de Patocka a causa dels interrogatoris policials, i l’empresonament de Havel durant quatre anys. Abans del seu empresonament havia escrit l’assaig “El poder dels sense poder” i el text teatral “Protesta“.

PROTESTA és una de les obres prohibides de Havel i ha estat treta a la llum per la companyia Exquis Teatre. Dirigida per Jordi Casasampera està emmarcada dins del seu cicle “Cicatrius“, cicle que pretén recuperar obres de les cicatrius que encara estan obertes a Europa. En aquest cas, una obra que a causa de la prohibició es va convertir en un autèntic objecte de culte clandestí entre els cercles de la cultura txeca dels últims trenta anys.

Václav Havel va néixer a Praga l’any 1936 i va ser l’últim president de Txecoslovàquia i el primer President de la República Txeca. Durant la seva vida va anar a presó en nombroses ocasions per la seva defensa dels drets humans. En acabar la seva carrera política va tornar a la seva activitat de dramaturg i conferenciant. El 2008 es van publicar les seves memòries en espanyol amb el títol “Sigui breu, si us plau”. Va morir en 2011 a 75 anys.

PROTESTA és una conversa desigual entre dos intel·lectuals, Stanek (Jordi Gràcia i Vallès) i Vanek (Carles Goñi).

Stanek és un escriptor acomodat que s’ha assimilat al règim polític totalitari i està protegit pel sistema. Està reconegut i té una bona posició en el món de la cultura. Rep a Vanek a casa seva, un dissident reconegut per la seva oposició al règim i que passa temporades empresonat.

Després d’una bona dosi d’hipocresia, Stanek revela a Vanek l’objectiu real pel qual l’ha convidat: el favor que necessita d’un “dissident de professió” acostumat a comprometre’s. La resposta de Vanek farà que Stanek es trobi atrapat entre el benefici personal i la mala consciència, i hagi de desplegar tota la seva força retòrica.

El diàleg d’aquests dos “amics” és un joc de fet i amagar en el qual cap dels dos exposa clarament les seves intencions i el veritable motiu de la trobada. Es coneixen i es temen i aquesta mateixa por genera desconfiança. Un és el guanyador, té el poder, els diners, l’estatus i l’altra és l’etern perdedor que lluita per la seva llibertat i la dels altres. Molts silencis incòmodes entre tots dos.

Un text que ens parla de la hipocresia, de la dignitat, de la lluita per la llibertat, de la solidaritat, del poder, de la política dictatorial, de les aparences … Un text amb moltes capes.

Dues persones que han optat per seguir dos camins diferents i han arribat a diferents situacions. Vanek no censura la forma de viure de Stanek i es mostra apocat i temerós davant d’ell que representa el poder. Una genial interpretació de Carles Goñi que mostra un Vanek poruc que parla amb monosíl·labs i manté la mirada baixa en gran part de la conversa i que fins i tot s’ha tret les sabates abans d’entrar per no embrutar les estores de la sala.

Stanek sap que ha d’utilitzar a Vanek i la gent que, com ell, lluiten contra el sistema per poder aconseguir allò que amb les seves influències li està vetat o que el posaria en el punt de mira d’un sistema que el protegeix. Jordi Gràcia i Vallès interpreta a la perfecció un prepotent i segur Stanek. Una gran retòrica en un discurs al·lucinant encaminat a demostrar que no seria bo per ningú que ell recolzes un acte de la dissidència amb la seva signatura.

Una bona posada en escena, una acurada escenografía amb tots els detalls d’un despatx burgues i sobre tot un text que no te desperdici.

Llàstima que la crònica hagi de sortir sense almenys una foto dels actors saludant, com nosaltres tenim costum de fer-ho. És l’únic Teatre de Barcelona que té rigorosament prohibit que ningú faci fotografies un cop ja ha acabat la representació. Malgrat tot, aquesta prohibició no coincideix amb el missatge que es dóna pels altaveus de la sala al començament de la funció, que únicament diu …

“Està expressament prohibit fer fotografies durant la representació”

Una llàstima, perquè almenys nosaltres sempre les hem publicat a fi d’intentar promoure que la gent vagi més al Teatre i en cap cas trèiem profit de la publicació d’aquestes fotografies.

Autor: Václav Havel

Traducció i direcció: Jordi Casasampera

Dramaturgia: Pavel Bsonek

Intèrprets: Jordi Gràcia i Vallès i Carles Goñi

Escenografía: Elisa Martínez \ So: Xavier Casasampera \ Fotografía: Belén Mateo

Producció: Pavel Bsonek/ Manel Ruiz / Exquis teatre

Espectacle en català

Durada 60min