L’ELECTE – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Aquest dimarts passat vaig tornar a assistir a una roda de premsa a l’hotel Internacional, que és on es fa la presentació de L’ELECTE, proposta que ja s’ha pogut veure en algunes poblacions de Catalunya i que ara arriba a la Sala Muntaner de Barcelona.

A la capçalera de la taula on estem tots asseguts, d’esquerra a dreta, els dos actors d’aquesta proposta: Roger Coma i Ramon Madaula, a continuació Jordi Casanovas (director de la proposta) i al seu costat el director artístic de la Sala Muntaner, Josep María Coll.

El text ha estat escrit pel mateix Ramon Madaula, el segon text que estrena com a autor; la primera va ser COSES NOSTRES, estrenada a la Sala Atrium l’any 2015.

Un jove polític acaba de ser escollit president de la Generalitat (el 135è, en un futur pròxim). En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que assaja, un terrible tic (o més aviat una intensa picor), deforma la seva cara de manera ridícula com hilarant. El psiquiatre només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

L’ELECTE es converteix en una batalla entre el president i el psiquiatre, Que amaga cadascú? Quines són les veritables intencions d’un i de l’altre ? Quins fets de la nostra vida marquen el nostre futur i, sobretot, la nostra vocació ?

El Text va ser un encàrrec de Temporada Alta, malgrat que llavors durava solament mitja hora i el text va quedar com a finalista. Ara s’ha reescrit tot, amb el mateix punt de partida i s’ha variat força el seu argument; el resultat ha estat aquest text que ara es posa a escena, amb una durada de 75 minuts.

Jordi Casanovas, afirma que la proposta té uns diàlegs molt enginyosos i de broma diu que tornarà els diners als espectadors que no riguin quan vegin l’obra.

Quins mecanismes s’han de moure perquè una persona vulgui complicar-se la vida i desitjar ser President de la Generalitat ?….. comenta Ramon Madaula. El protagonista, en Quimet, és un senyor de Mollet, que segurament hauria estat xarcuter, i que forma part d’una família menestral catalana, on l’únic que ha comptat fins aleshores ha estat el “negoci” i que ha estat mancat d’afecte per part de la seva família. Ara té molt reconeixement públic, malgrat que les persones del seu entorn mai li han dit que l’estimen.

Creu que el que belluga a voler ser president, és la necessitat de reconeixement públic, mes que el poder o els guanys econòmics.

Un text que afirma, és en part una autobiografia, perquè també ell és fill d’una família de botiguers on l’únic que contava era que el negoci tirés endavant; reconeix que ha estat mancat d’afecte i diu que fins i tot, als seus germans no els agrada res del que fa al teatre.

S’ha estrenat aquesta setmana i es podrà veure a la Sala Muntaner fins al 7 de maig.

Us deixo l’àudio de la Roda de premsa ….