UNA FAMILIA BALLA –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
L’any 2015 una convocatòria pública buscava una família terrassenca per dur a terme un projecte pel festival TNT. L’anunci deia el següent:
L’artista Mariona Naudin busca una família de Terrassa que vulgui participar en un projecte escènic entorn de la família, la dansa i la música. No es busquen professionals de la dansa sinó persones a qui els agradi ballar o que hagin ballat durant la seva vida. La família seleccionada ha de comptar amb tres generacions (avi/àvia, pare/mare, nét/néta) i tenir una relació estreta amb la dansa i/o la música a nivell no-professional.
El procés constarà d’un taller de teatre gratuït i d’una setmana d’assajos i d’actuacions remunerades. Una família balla es presentarà en el marc del Festival TNT, de l’1 al 4 d’octubre
… I a l’octubre del 2015 la peça es va estrenar amb la família Frutós Nicolàs i amb un gran èxit de públic.
Dos anys després, l’Antic Teatre ha recuperat aquesta proposta protagonitzada aquest cop, per la pròpia família de les dos creadores: Mònica Almirall amb el seu pare Lluís Almirall i Mariona Naudín amb el seu pare Romà Naudin.
UNA FAMÍLIA BALLA és un projecte escènic que explora la possibilitat de modificar els rols i les jerarquies que heretem, i que sostenen la institució familiar. Un projecte que s’ha construït responen preguntes com ara Què passaria si en comuniquéssim amb els nostres familiars sense utilitzar el llenguatge? Quins mecanismes es posarien en joc? Com es modificarien els nostres gestos més quotidians?
Dos pares i dues filles en escena ens reben vestits amb una granota taronja i cantant, dos músics els acompanyen, a l’escenari taules i cadires. Sangria a disposició de qui vulgui.
De cop i volta estan asseguts al voltant d’una taula, són presoners que parlen de com fugir de la presó en la qual estan, una metàfora de com sortir dels rols en els quals estan encasellats com a pares i com a filles. A partir d’aquesta escena desmunten la institució a través de la dansa i el cos. La filla assumeix el rol del pare i a l’inrevés.
La Transició espanyola, la relació pare-filla, el que entenem per masculinitat, el nou feminisme, l’herència, els processos de producció artístics, el Rei Lear, els Sinatra… Tots ells són els temes que edifiquen aquesta peça experimental entorn de la família i el seu significat més enllà de l’àmbit privat.
Un treball de creació sense un text prèviament escrit ni una coreografia predeterminada.
Mariona Naudín ha participat en altres projectes col·lectius i ha creat també projectes en solitari que s’han pogut veure en teatres i festivals de Catalunya. Nosaltres vam tenir l’ocasió de veure Mos Maiorum al TNT 2016. El seu treball parteix de la recerca entorn el cos, l’antropologia i la paraula.
Mónica Almirall forma part de la companyia Atresbandes i ha participat en nombrosos muntatges de la companyia i ha col·laborat com intèrpret amb creadors com la Veronal, el Conde de Torrefiel o Projecte Nisu.
Una proposta que no ens ha acabat d’agradar, possiblement perquè ens hem sentit exclosos d’aquesta festa familiar i no sabem encara el perquè; també hem de dir que en algun moment ens hem divertit i hem rigut amb alguna situació creada, però en conjunt no ens ha convençut.
En algun moment, ens hem arribat a preguntar … Que fem aquí al ben mig d’aquesta festa privada ?… i ens hem sentit com incomodes i intrusos de la intimitat d’unes famílies que no coneixem.
Valorem, això si, iniciatives trencadores com aquesta, malgrat que a vegades, com en aquesta ocasió, desconnectes i no t’acaba d’atrapar la història de la proposta.
Direcció i autoria : Mariona Naudin i Mònica Almirall
Repartiment: Mònica Almirall \ Mariona Naudin \ Lluis Almirall i Romà Naudin
Técnica: María Barrios Collvinent
Idioma: català
Durada: 80 minuts
