LOU SALOMÉ. EL CARÁCTER DE UN GATO –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Diumenge dia 26 fem cap a la Sala Porta 4 per poder veure l’última representació d’aquesta proposta que ens va atraure quan ens la van presentar en roda de premsa. Aquesta sala ha programat durant aquest mes de març tres produccions entorn de la figura femenina. Sensibilitzada de forma personal amb el Dia de la Dona, aquest espai escènic, amb una trajectòria de més de 10 anys, està gestionat per un equip de dones: la seva creadora i directora Verónica Pallini, la responsable de l’espai formatiu Lara Vidal i la responsable de programació Carmen Holguera.
Lou Andreas-Salomé (Luiza Gustàvovna Salomé) va néixer a Sant Petersburg el 12 de febrer de 1861 i va morir a Alemanya el 5 de febrer de 1937. La Gestapo va confiscar la seva biblioteca pocs dies després de la seva mort.
Psicoanalista i escriptora, va ser musa i amant de grans intel·lectuals i artistes del seu temps, va compartir secrets amb Friedrich Nietzsche, i va ser deixebla i col·laboradora de Sigmund Freud i amiga del poeta Rilke. Desitjada per tots, que li demanaven matrimoni, finalment es va unir a Paul Rée, amic de Nietzsche. Un temps més tard va esdevenir la parella duradora i apassionada del poeta Rainer Maria Rilke.
Pionera en l’art de ser ella mateixa va escriure més de 200 obres entre novel·les, assajos i articles sobre psicoanàlisi.
Freud la tindrà com a paradigma de la perspectiva femenina de la psicoanàlisi, diferint amb ella en la visió del paper de la religió, que ell situava en el terreny de les il·lusions mentre ella considerava que creure en Déu era perdre energia vital.
Va ser una dona que va mostrar una gran indiferència vers les convencions morals de la seva època i que va enlluernar l’elit intel·lectual de la societat, amb el seu tarannà lliure pensador, el seu magnetisme i la seva bellesa. Un nom important en la història però que no ha transcendit a l’imaginari col·lectiu.
Amb un text de Mafalda Bellido, l’actriu Paloma Arza s’ha ficat en la pell de Lou Salomé per intentar transmetre, en el seu monòleg, una mica del que pensava o sentia aquesta dona en una època on les dones no tenien la paraula. Ens explica la seva idea de llibertat i la seva aposta de viure la vida intensament. “Vaig cap a allò que estimo sense cap sentiment de deure o pietat“.
”El món sencer estava en erupció, l’esperit de la revolució ho impregnava tot: l’art, la ciència, la filosofia, la política, la moral… Tot era debatut, qüestionat”.
Una escenografia on l’actriu està envoltada de llibres que té classificats en funció del tema o de l’autor, en un aparent desordre sobre un post de planxar, sobre un moble o a terra. Ella està asseguda en una gran butaca i cus la seva roba, al costat un maniquí on va fent les proves del vestit. Està esperant una visita que no arribarà. Al carrer se senten passes de soldats desfilant. Ens va llegint cartes que ha intercanviat amb Nietzsche o Freud i va descobrint el seu esperit que anteposa la seva llibertat de pensament a tot.
Una caracterització i una interpretació molt convincents però un text que no ens ha acabat d’atrapar, potser perquè desconeixíem en veure-la la biografia d’aquesta intel·lectual i “musa” del seu temps, i en el poc tems de durada de la representació (menys de 50 minuts), els espectadors no som capaços de connectar amb aquesta personalitat, perquè el text no és gens fàcil… i llavors és difícil de connectar.
En acabar Verónica Pallini va llegir uns paràgrafs del Missatge Internacional del Dia Mundial del Teatre que enguany ha escrit l’actriu francesa Isabelle Huppert.
Dramatúrgia: Mafalda Bellido
Idea i interpretació: Paloma Arza
Fotografia: Andrea Eidenhamer \ Tècnic de llum i so: Eric Rufo
Idioma: castellà
Durada: 50 minuts
