– Teatre (220) – QUÉ FUE DE ANDRÉS VILLARROSA ? – El Maldà (🐌🐌🐌+🐚) – 25.03.2017

QUÉ FUE DE ANDRÉS VILLARROSA ?

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Oriol Genís és el mànager de Andrés Villarrosa “el cantante melódico del trémolo metódico” i espera que arribi l’artista a la sala de El Maldà on ha d’oferir una actuació al seu públic. Espera amb la paciència del mànager, i, mentre espera, fent temps per no haver de suspendre i tornar els diners, ens fa un retrat biogràfic d’aquesta fugaç estrella de la Bodega Bohèmia.

Segons ens van comentar a la roda de premsa, aquesta proposta vol ser un homenatge a aquest cantant que fa uns 20 anys va desaparèixer de l’escena, un cantant d’estètica confusa que odiava assajar, perquè sense públic un artista no és res.

Oriol Genís continua fent temps i ens parla del peculiar vestuari d’aquest artista, que es presentava amb un perruquí, un bigoti enganxat amb pega i una falsa piga a la cara. Ens mostra les seves jaquetes amb lluentons i una flor amb els colors de la bandera republicana i els seus pantalons guarnits d’una banda de lluentons negres als laterals i a la bragueta.

…. I és que Andrés Villarrosa és un impresentable, un home de poca paraula que no compleix sempre els seus compromisos…. alguna nit es presenta a l’espectacle i d’altres no,  tot segons li peta…. deixant plantats als espectadors.

Continuem esperant l’arribada del cantant i l’Oriol continua explicant anècdotes de la seva vida i la seva manca de compromís que va marcar la seva fugaç carrera de cantant de varietés. En Marc Rosich, assegut a primera fila, tampoc acaba d’entendre perquè no ha arribat i aconsella a l’Oriol que interpreti alguna de les cançons.

Funcionarà el radio cassete ???

Aquí vam gaudir d’un dels moments més hilarants de la vetllada, la música estava gravada en cassetes i un enorme ràdio casse-te estava a sobre de la taula, però dissabte al vespre va decidir deixar de funcionar, després dels intents infructuosos de l’Oriol, el Marc i el tècnic de sala per activar-ho, amb canvi de piles inclòs. Vam riure de valent.

Però tornant al protagonista de l’espectacle, qui era Andrés Villarrosa?? Tal com diuen en el programa de mà, si fem una cerca a Internet poques traces podem trobar d’aquest cantant, ni tampoc ha quedat enregistrada la fita que va representar el zenit de la seva carrera, els quinze gloriosos dies en què va actuar a la tronada Bodega Bohèmia. Una estrella que es nega a ser limitat per un text o per un guió, per un assaig o per un horari. Només vol cantar els temes que l’emocionen d’antics cantants clàssics i amb una certa olor de ranci, tronat i antic.

Així de fugaç va ser l’estrella. Però això no treu que, per als pocs que la van veure passar, la seva estela fos rutilant. Alguns diran que la seva figura va passar sense pena ni glòria perquè la Barcelona d’aparador dels 90 no era el millor escenari per a la nostàlgia. D’altres pensaran que ni en les circumstàncies més favorables el seu art hauria pogut triomfar. Però, sigui com sigui, Andrés Villarrosa encara viu entre nosaltres i es resisteix a l’oblit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Marc Rosich ha tornat a escriure sobre un personatge inadaptat a la societat en la qual viu, la història d’un perdedor. Una persona que és incapaç d’adonar-se de la seva soledat i que provoca en l’espectador una enorme tendresa.

Una proposta que juga entre la ficció i la realitat, entre el patetisme i l’emoció. Una proposta que ens ha agradat molt amb un Oriol Genís que, des de fora, s’ha mimetitzat perfectament amb el protagonista d’un espectacle amb olor d’antic, ressorgint enmig de vestuaris i coreografies extretes del record i la nostàlgia.

Dramaturgia i direcció: Marc Rosich
Idea original : Oriol Genís
Direcció musical: Óscar Machancoses
Coreografíes: Andrés Villarrosa
Idioma: català i castellà
Durada: 60 minuts

Anuncis

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Teatre (220) – QUÉ FUE DE ANDRÉS VILLARROSA ? – El Maldà (🐌🐌🐌+🐚) – 25.03.2017

  1. Imma C. ha dit:

    Us vull recomanar Mrs Brownie als dilluns del Maldà. Un titella humà, la música, la història d´una diva de la música negra americana. Tot amb l´actriu Laura Guiteras, el músic Abel Boquera i Teatre Nu assessorant. Em sembla que us pot agradar.
    Nosaltres ho hem vist a Vic aquest cap de setmana, ens ha agradat: la bona veu de l´actriu, el to de bon humor….

    • Miquel Gascon ha dit:

      Vaig assistir a la roda de premsa conjunta que es va fer el gener passat a El Maldà i em va semblar que tenia molt bona pinta. Aquell dia vaig gravar aquest vídeo que vaig publicar en el seu dia ….

      Ho tenim força “pelut” poder anar a veure’l, perquè coincideix amb uns dilluns que no hi serem a Barcelona, però potser a finals de maig trobem un forat.

      Gràcies per la teva recomanació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s