– Dia Mundial del TEATRE i Premis de la Crítica 2016

 Dia Mundial del TEATRE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir vàrem celebrar el dia Mundial del Teatre durant tota la jornada, començant de bon matí amb una vista guiada amb el Bus turístic en companyia de molts mitjans de comunicació i de forces actors i gent de l’anomenada “faràndula”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El guia ha estat en David Anguera, que ens ha fet riure sovint, ja que s’ha fet una mica d’embolic en haver d’explicar la ruta des del pis inferior del Bus i sense visió de l’exterior, …. i és que en aquell precís moment començava a plovisquejar. Una ruta molt semblant a la de l’any passat i que intenta passar a prop dels teatres (molts d’ells malauradament desapareguts) i explicar la seva història. Si mes no, interessant.

En acabar ens dirigim gairebé en comitiva cap al Teatre Tivoli, on poc després ha començat l’acte de celebració oficial a Barcelona del dia Mundial del Teatre; han estat presents bona part dels empresaris teatrals, molts actors i directors i on hem pogut escoltar el manifest d’enguany llegit per l’actriu valenciana Pepa López.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El missatge internacional del Dia Mundial del Teatre, que es llegeix a teatres i institucions del món sencer, l’ha elaborat l’actriu francesa Isabelle Huppert. El missatge d’Huppert, a diferència del dels actors i empresaris catalans, era un discurs d’esperança: “el teatre sempre ressuscita”…. “El teatre ens cuida, ens protegeix… Crec que el teatre ens estima tant com nosaltres l’estimem”.

Després hem pogut escoltar les paraules de Bet Orfila, presidenta de l’ADETCA, una de les associacions que organitzaven l’acte i que han aprofitat per fer visible que aquesta associació celebra enguany el 25 aniversari.

Alguns oradors han aprofitat l’acte per protestar per la manca de finançament del sector. Han assegurat que “La cultura no interessa” i ho han argumentat assegurant que hi ha algun gran teatre europeu que té més pressupost que tota la Conselleria de Cultura de la Generalitat.

Àlex Casanovas, en nom de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), ha estat encara més contundent, tot assegurant que per als actors el 27 de març no pot ser en cap cas una festa: els és necessari que sigui una jornada de reivindicació, perquè la seva situació està molt pitjor que abans que la crisi. Però, a més a més, ha assegurat que les condicions laborals dins el sector no sempre s’ajusten a la legalitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Juanjo Puigcorbé, com a màxim responsable de Cultura de la Diputació, ha fet un discurs conciliador, tot assegurant que des de la Diputació hi ha la voluntat de millorar la situació del sector però ha assegurat que hi ha una legislació estatal “que ens lliga de peus i mans i que no ens ajuda ni mica”.

Per acabar l’acte el conseller de Cultura Santi Vila, també ha fet un discurs força conciliador.

__________________

Ja a última hora de la tarda hem assistit a l’entrega de Premis de la Crítica 2016, en un acte que s’ha celebrat a l’antiga fàbrica de cervesa Damm.

La gala d’entrega dels XIX Premis de la Crítica ha estat conduïda pels periodistes culturals Toni Puntí i Anna Pérez Pagès i amenitzada per la companyia de Teatre Tot Terreny.

Al llarg de la seva història, aquests guardons han viscut diverses interrupcions. Després de 13 edicions seguides, i malgrat el gran prestigi assolit, els Premis de la Crítica van desaparèixer l’any 2001. Després de set anys d’absència, es van reprendre l’any 2008 en un intent de recuperació que va continuar fins al 2010.

L’any passat, els premis van renéixer amb una ferma voluntat de continuïtat per impuls de Recomana, Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques, amb la complicitat dels crítics de teatre, dansa i teatre familiar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Davant la Jubilació s’ha emportat el guardó en la categoria d’Espectacle en la XIX edició dels Premis de la Crítica.  Lluís Pasqual, per la seva banda, ha obtingut el Premi de la Crítica a la Direcció per l’espectacle A teatro con Eduardo, mentre que MDLSX de la companyia Motus, amb direcció d’Enrico Casagrande i Daniela Nicolò, ha rebut el premi a l’Espectacle internacional.

Infàmia, de Pere Riera, ha aconseguit el Premi de la Crítica al Text més destacat de quants es van representar  als escenaris catalans durant l’any 2016. Per la seva banda, Lluïsa Cunillé, amb El professor Bernhardi, ha guanyat en la categoria de Dramatúrgia / Adaptació.

L’actriu Marta Angelat ha estat reconeguda en la categoria d’Actriu principal pel seu paper en l’obra Davant la jubilació, un espectacle que ha vençut també en la categoria Espai sonor (Roger Ábalos). Al seu torn, Lluís Homar ha estat premiat en la categoria d’Actor principal pel muntatge El professor Bernhardi

Anna Moliner ha obtingut el guardó a l’Actriu de repartiment per l’obra Infàmia, mentre que Lluís Villanueva ha estat distingit amb el Premi de la Crítica a l’Actor de repartiment pel seu paper a Caïm i Abel. En la categoria d’Il·luminació, l’obra guanyadora ha estat Un obús al cor (Quim Blancafort), mentre que el premi a l’Espai escènic ha recaigut en A teatro con Eduardo (Alejandro Andújar i Lluís Pasqual) i el de Vestuari ha distingit Scaramouche (Montse Amenós).

El Premi de la Crítica al Musical l’ha obtingut també l’espectacle Scaramouche, de Dagoll Dagom. Birdie, de l’Agrupación Señor Serrano, ha estat reconegut amb el guardó a les Noves Tendències i a Eines digitals (Vicenç Viaplana i Alberto Barberá), mentre que la companyia jove d’El despertar de la primavera s’ha emportat el premi Revelació, una producció que ha resultat guardonada també en la categoria de Teatre per a joves. Per la seva banda, Renard o el llibre de les bèsties ha resultat vencedor en Espectacle familiar. El Premi de la Crítica en la categoria de Sala ha recaigut en La Villarroel.

En l’apartat de Premis de Dansa, que enguany han incorporat noves categories, els espectacles guanyadors han estat Afasians-The Last Conference, de Los Corderos & ZA! (Espectacle) i Nicht schlafen, d’Alain Plantel i Ballets C de la B (Espectacle internacional). En la seva XIX edició, els Premis de la Crítica han atorgat els guardons de Ballarina, que ha recaigut en Marina Rodríguez per Kova ¬ Geographic Tools de La Veronal, mentre que Miquel Fiol ha resultat guanyador en la categoría de Ballarí per Back Àbac. La peça Oskara, de Marcos Morau i Kukai Dantza, ha guanyat en la categoría de Coreografia, mentre que el premi al Solo ha estat per Escrit en l’aire, de Cesc Gelabert, Valère Novarina i Moisès Maicas. Aquest any, també s’han entregat Premis Especials en Espai escènic per Mongrel (Kristin Torp), Música per Escrit en l’aire (Borja Ramos), Il·luminació per l’empresa Cube.bzVestuari per Gold Dust Rush (Joana Martí). En la categoria d’Arts de Carrer, premi a l’Espectacle ha estat per Menar, de Joan Català i Roser Tutusaus.

Durant la gala s’ha entregat també el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer a tota una carrera o contribució significativa al teatre català a l’actriu Imma Colomer.

Així doncs, els espectacles més guardonats han estat Davant la jubilació, amb tres premis (Espectacle, Actriu principal i Espai sonor), seguits per diversos muntatges que han aconseguit dos guardons: A teatro con Eduardo (Direcció i Espai Escènic), El professor Bernhardi (Actor principal i Dramatúrgia/Adaptació), Infàmia (Text i Actriu de repartiment), Scaramouche (Musical i Vestuari), Birdie (Eines digitals i Noves Tendències) i El despertar de la primavera (Espectacle de teatre per a joves i Revelació).

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Dansa, Teatre i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Dia Mundial del TEATRE i Premis de la Crítica 2016

  1. Imma C. ha dit:

    A la tarda no va ploure i vam poder seure a dalt, com tots uns turistes.
    Divertit, una bona manera de fer memòria teatral a BCN i riure.

    M´han parlat molt bé de l´obra REFRACCIONS a la Sala Flyhard.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Crec que m’he explicat malament, ja que nosaltres també vàrem seure a la part de dalt del Bus turístic (com es veu a les fotos), malgrat que a la poca estona de començar la ruta, va començar a ploure una mica…. però rapidament van posar un tendal que cobria la totalitat de les butaques. La ruta a mi em va semblar una mica pobre i potser el millor van ser les explicacions que faciliten sobre els teatres històrics ja desapareguts.

      Prenem nota de REFRACCIONS, malgrat que no sé quan, perquè tenim una agenda excessivament plena.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s