– Dansa/teatre familiar (218) – ZAQUIZAMÍ (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers

ZAQUIZAMÍ –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Segons podem llegir en el diccionari, la paraula zaquizamí, provinent de l’àrab, fa referencia a una golfa o última cambra d’una casa, habitualment sota teulada. Un espai on es guardaven els objectes en desús. I aquesta és l’escenografia que ens trobem en la Sala Tallers del TNC, unes golfes que momentàniament s’han quedat a les fosques, els nens que hi jugaven han marxat i és aleshores que els ninos tornen a la vida. Un armari amb tres prestatges, un gran bagul i moltes capses plenes d’andròmines.

Segons podem llegir a la web de la companyia Roberto G. Alonso, l’espectacle infantil i familiar ZAQUIZAMÍ ha arribat al TNC després d’una gira per Catalunya i Espanya amb més de 50 representacions i de participar en nombroses fires i festivals com Fira Mediterrània de Manresa 2015, FETEN 2016, La Mostra d’Igualada 2016 i FIT 2016 de Cerdanyola del Vallès.

Estem a la Sala Tallers, on la meitat de l’aforament són nens que abans de començar l’espectacle fan gresca i xerren i després han restat absolutament captivats pel que succeïa a l’escenari, bocabadats….

Un espectacle de dansa infantil i familiar on les joguines i andròmines abandonades a les golfes cobren vida, busquen noves oportunitats i fan dels seus defectes virtuts. Un cant a la diversitat, a la solidaritat i a l’esperit de superació.

This slideshow requires JavaScript.

Una coreografia magníficament ajustada, amb uns moviments d’una sensibilitat extraordinària on la música i la il·luminació encaixen perfectament, un vestuari molt acolorit i vistós que fan les delícies de tots. Els ballarins entren i surten de l’espai escènic per dues vies, l’armari que en obrir-lo s’omple de llum i color i el bagul. El canvi de vestuari a cada escena és senzillament vertiginós i pensem que els ballarins deuen anar de corcoll entre escena i escena perquè canvien fins i tot calces i mitjons….

Segons podem llegir en el programa de mà, en paraules del creador de l’espectacle:

“Vivim en una societat consumista, condicionada i influïda pels mitjans de comunicació i les xarxes socials, que ens convida a tots a ser macos, ben plantats i tallats per un patró determinat. Quan algú se surt d’aquest patró, l’arracona, el margina, intenta tapar la seva diferència perquè no sobresurti de la norma. Tendim a homogeneïtzar sense adonar-nos que la diferència, la singularitat, és un valor per se. Sortir-se de la norma, i no parlo de transgredir les normes, sinó de no ser «normal» (clar que caldria definir què és i què no és normal), és allò veritablement interessant. No seria meravellós que les diferències o defectes es convertissin en virtuts i que ens fessin acostar-nos a la resta? Doncs aquest espectacle va d’això, de superar les pors, de fer de la diferència una qualitat, del desacomplexament, de l’esperit de superació, de l’autoconfiança, de la companyonia, de l’orgull com a motor i de les segones oportunitats.”

I hem pogut contemplar una ballarina coixa que ajudada per un saltimbanqui maldestre pot pujar sobre les puntes i ballar, o la funàmbula que tot i ser cega és capaç de creuar el cable sense por. I els nens han pogut veure els personatges dels seus llibres preferits. Imaginació, il·lusió, màgia, un somni fet realitat dalt l’escenari.

Un espectacle de dansa on no calen les paraules.