DALE RECUERDOS – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Didier Ruiz és el creador i director d’aquesta proposta i sembla que crea empatia a tothom, quan se l’arriba a conèixer; en entrar a la Sala, quan encara faltaven uns minuts per la Roda de premsa, es va dirigir directament a les poques persones que esperàvem cobrir l’acte i es va presentar d’un en un, donant-nos la mà i pregunta’n nos qui érem i en quin mitjà escrivíem les nostres cròniques. Després comprovaríem que les persones grans que participen en l’espectacle gairebé l’adoren, malgrat que no fa gaire que el coneixen.

DALE RECUERDOS XXX (je pense à vous) és un espectacle de caràcter documental que va ser estrenat a Paris l’any 1999, concebut per Didier i La compagnies des Hommes i pensat per fer-ho una sola vegada. En veure la repercussió que va tenir llavors, es va plantejar muntar-ho novament una única vegada a diferents ciutats de França i del món….. fina ara s’ha representat 29 vegades.

Ara arriba a Barcelona al Teatre Lliure de Gràcia, en 3 úniques sessions i serà la trentena vegada que es realitzi des de zero novament.… i és que cada cop és diferent, ja que “beu” de la gent del barri del Teatre on es representa, gent de més de 75 anys, que s’atreveixen a perdre la por de pujar a un escenari per primera vegada, per explicar els seus records de vida.

Tot comença sempre de la mateixa manera, posant un anunci a la premsa demanant la col·laboració de gent gran del barri, predisposada a participar i que mai hagin treballat a les Arts Escèniques; després vindran les entrevistes personals amb Didier i l’elecció dels records que continguin sobretot emocions. Es tracta d’aconseguir material oral, que estigui fora de les obres de teatre escrites, d’aquelles que s’acostumen a veure als Teatres.

A Didier, l’interessa especialment l’obra viva; va començar en triar les anècdotes, però a poc a poc la va deixar de banda per interessar-se pel que pensaven la gent gran, sobre l’amor. Per tant l’espectacle no és un recull de records històrics ni polítics, sinó records d’un camí de vida, d’aquells que parlen sobretot de les emocions viscudes.

Al llarg d’aquests dies els 10 participants escollits, realitzaran 8 sessions curtes de dues hores per preparar les sessions amb públic, que es podran veure el 31 de març i l’1 i 2 d’abril al Teatre Lliure de Gràcia.

Malgrat que hauran treballat amb un guió, els participants no tindran res escrit i explicaran els seus records tal com en aquell moment els hi surt del cor; aquesta manera de fer, aconsegueix que l’espectacle posseeixi molta més vitalitat i realisme, ja que no sabrem fins aquell moment com ho faran perquè dependrà del seu estat d’ànim.

Ha estat un plaer conèixer personalment a Rosa Gallardo Pérez, Teresa Fors Pallàs, Neus Ballabriga Vidaller, Mercedes Vallina Álvarez i Eugeni Llorens Sanjuan, malgrat que algunes cares ja les havia vist, segurament passejant pel barri de Gràcia on visc; va ser molt bonic conèixer de primera mà, els motius que varen tenir en voler participar en aquesta proposta.

Tot ho podreu escoltar en aquest àudio que us deixo a continuació …

… i d’aquí a uns dies també coneixerem a la resta dels que participaran.

Una proposta que promet ser molt interessant.

Records en “cargol”