– Teatre (215) – FES-ME UNA PERDUDA (🐌🐌+🐚) – Teatre Eòlia – 22.03.2017

FES-ME UNA PERDUDA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir dimecres 22 era nit de preestrena d’una comèdia musical que s’ha estrenat aquesta nit, 23 de març i que estarà en escena fins al dia 9 d’abril al Teatre Eòlia.

Un començament potent quan l’Eli Iranzo irromp a l’escenari i ens avisa que el que veurem serà un drama, res a veure amb una comèdia, ja que ens parlaran del drama dels estereotips, en aquest cas de les dones que han de ser perfectes per definició en tots els àmbits, en el professional, en la relació de parella, com a mare, i l’única responsable del correcte funcionament de la llar.

Una dona convertida en tres, una dona que ja no recorda quin nom tenia ara són tres, Anna-Sílvia-Raquel.  El seu desig de complir com a professional, és una arquitecta excel·lent, com a mare, fa el que pot, i com a amant, li agradaria una mica més, explosiona i la converteix en una personalitat dividida en tres.

I a tres veus, Mónica Glaenzel, Eli Iranzo i Maria Pau Pigem, ens expliquen el “drama” de la dona que ha d’enfrontar-se amb un dia a dia frenètic i absorbent. Una dona que té dues filles petites i un marit, Gerard, que viatja molt perquè és fotògraf i ha d’esperar que deixi de ploure per aconseguir una gran foto d’un animal en perill d’extinció…..

Que lluny queda en el temps, l’època en què es van conèixer, al campus universitari, quan rebre una perduda activava tots els desitjos.

Que lluny queda en el temps les il·lusions d’una vida en comú i el desig de ser pares, de deixar de ser parella per ser una família.

Professionalment s’enfronta a un cap incompetent que fins fa poc era un company i que ha estat promocionat i a la competència “deslleial” d’una becària que vol aconseguir-se un lloc a l’empresa. La nostra protagonista té jornada reduïda, i, que com repeteixen molt sovint, és un dret, que no un favor,  però que limita la seva projecció professional.

Feina, nenes, escola, sopars, televisió, sogra, psicoanalista, marit absent, desil·lusió, desencís, frustració… el dia a dia de moltes dones que es veuran, sens dubte reflectides, dones que intenten arribar a tot arreu, que han d’estar a tot arreu.

En paraules de la seva autora, “es tracta d’una comèdia embogida que retrata/perverteix/exagera el dia a dia de moltes dones que intenten aconseguir el cent per cent, el salt mortal que suposa tenir cura de dos nens petits i continuar perseguint els teus somnis”.

FES-ME UNA PERDUDA és una comèdia musical contra l’imbècil que va inventar el mite de la superwoman.

Aquesta comèdia està escrita per Mercè Sarrias i la va concebre com un musical, Juan Luis Mira s’ha encarregat de la partitura amb arranjaments d’Enrique Padrón “Palmera” i direcció musical de Dagmar Lüderitz.

Miguel Casamayor és qui ha portat la direcció de tot plegat.

Aquesta comèdia va ser estrenada en la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos de Alicante.

Les tres actrius, canten. Les tres actrius interpreten un munt de personatges i les ulleres que es van posant són les que diferencien un personatge d’un altre. Un ritme vertiginós de les escenes fa que de vegades es trepitgin entre elles provocant algun que altre desajust en les interpretacions. Una escenografia molt senzilla, amb una pantalla que ajuda a identificar l’espai en el que estan en cada moment, feina, llar o escola.

Una proposta que està plena de tòpics, que  intenta portar a escena temes importants que afecten molt especialment a la dona i que malauradament tracta d’una manera molt superficial, a partir del que vol ser una comèdia per fer passar l’estona als espectadors i amanit amb unes cançons (crec recordar que són 9 0 10), que les actrius canten com bonament poden, però que en cap cas es pot considerar com un Musical, segons el nostre punt de vista.

Suposem que el rodatge aconseguirà arrodonir una proposta que sens dubte provoca forçes rialles, amb sorpreses que busquen la complicitat del públic i que segurament agradarà a molts.

Autoria : Mercè Sarrias
Direcció: Miguel Casamayor
Intèrprets: Mònica Glaenzel, Eli Iranzo, Maria Pau Pigem
Música: Juan Luis Mira \ Arrenjaments musicals: Enrique Padrón \ Direcció musical: Dagmar Lüderitz \ Espai escènic: Mercè Rodriguez \ So: Denis Duarte \ Video: Héctor Noguera
Idioma: català
Durada: 60 minuts aproximadament

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre, Teatre Musical i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s