MARY FRANKENSTEIN SHELLEY –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ja fa temps que esperàvem amb ganes el resultat d’aquesta proposta que s’ha aixecat amb un projecte de Verkami i amb una gran il·lusió per part de tot l’equip que l’ha dut a terme.
Nosaltres hi vam col·laborar, perquè creiem en la feina d’aquesta petita sala que aposta per donar oportunitats a petites produccions i per la creació de noves propostes. És cert que el tema de Frankestein a priori no ens interessava massa i segurament això ha influït en la nostra valoració final.
No volem desmerèixer en absolut la feina de creació i l’esforç implícit que comporta tot plegat, però no podem deixar de fer una valoració segons les nostres percepcions.
En el programa de mà indiquen:
Víctor Frankenstein es passeja per la ment de Mary Shelley, observant a través de l’esperpèntic mirall de la paternitat científica i literària.
Encara no ha estat publicat, però es gesta a l’interior de l’autora anglesa una monstruosa creació composada per records, culpa, solitud, sang i mort.
Un relat fantàstic i grotesc a 4 veus.
Un relat que camina entre la por i el perdó, entre la desesperació i el somriure, entre la incredulitat i el desig, entre l’humor i la lluita contra els nostres propis monstres.
“Frankenstein o el modern Prometeu” és una obra literària de l’escriptora anglesa Mary Shelley publicat en 1818, i emmarcat en l’anomenada novel·la gòtica. El text planteja el tema de la moralitat en el camp de la creació mèdica i la ciència, … i la seva relació amb Déu. Està considerat com un dels primers textos de la ciència-ficció.
Felipe Cabezas ha volgut encaixar en aquesta proposta, d’una banda la biografia de l’autora Mary Shelley, des del moment del seu naixement fins que va començar a crear la seva novel·la, i d’altra banda la mateixa novel·la amb la creació del monstre.
Amb un format de cabaret i de comèdia, les dues històries s’alternen i les tres actrius han d’anar interpretant diferents personatges; també ho fa Felipe Cabezas, que actua com a mestre de cerimònies, i alterna també el paper de Lord Byron i el del mateix monstre que va crear Victor Frankestein, amb la utilització d’un titella.
Descobrim la figura de Mary Shelley i com l’autor d’aquest text indaga en el seu entorn per esbrinar el procés mental i l’experiència vital, que va portar a una noia de vint-i-un anys a escriure una novel·la com la de Frankenstein. Una noia turmentada que va aprendre a llegir i escriure sobre la tomba de la seva mare i vivia al costat d’un cementiri. Els seus malsons i la seva soledat van donar origen al personatge del seu llibre.
Un gran desplegament de recursos que s’han volgut encabir potser massa a la força en la mateixa proposta, … teatre de text, titelles, commedia dell’arte i música en directe de la mà de Joange (Joan Gerard) i potser un excessiu moviment escènic que fa que la petita sala es quedi encara més petita i on fins i tot les actrius ens han de recol·locar els peus per no entorpir el pas de la llitera.
Alba Valldaura (memorable record de IAIA en aquesta mateixa sala), Elena Visus i Aleyda Puerto creiem que acaben una mica perdudes entre els diferents papers que han d’interpretar i sobretot ens acaben perdent a nosaltres, que finalment no sabem si veiem a la mare o la germanastra, el marit o …..
Una acurada feina amb la il·luminació que aconsegueix una atmosfera claustrofòbica i morbosa de llums i ombres que contrasta, i molt, amb el caire de cabaret que en principi hem cregut que se li volia donar a la proposta.
Una proposta amb la que malauradament no hem pogut connectar gairebé en cap moment i que en la nostra modesta opinió, necessitava encara un temps de maduració. Pel nostre gust, s’ha volgut encabir massa temes i massa arts escèniques diferents, en aquesta producció (i en poca estona de temps), la qual cosa, almenys a nosaltres ens ha provocat molta confusió …. i encara ens ho ha acabat d’espatllar més, l’aire d’un pretès vodevil amb una comicitat amb la qual no ha hagut manera de connectar.
Malgrat tot, creiem que hem de continuar apostant per la feina d’aquesta sala que considerem que forma part important de l’entramat teatral de Barcelona.
Escrit i dirigit : Felipe Cabezas
Intèrprets: Alba Valldaura, Elena Visus, Aleyda Puerto i Felipe Cabezas
Música en viu: Joange
Assessor literari: Xavi Quero \ Dibuixos: Tareq Salha i Wahab Zeglache \ Construcció de titella: Vudú Teatro \ Vestuari: Isabella Pintani i Elena Visus \ Disseny llums: Felipe Cabezas \ Tècnic llums i videoprojeccions: David Noms \ Vídeos: 3LEMENTS \ Disseny gràfic: Isabella Pintani \ Fotos: http://www.geniabadano.com
Producció: Sala Fènix
Idioma: castellà
Durada: 75 minuts
Divendres passat arribem a la Sala Fènix al c.de la Riereta, com sempre ens vam perdre, però arribem i les entrades exhaurides, després de la funció hi havia col.loqui.
Una alegria sabsaber que la sala està plena.
Doncs si, nosaltres també ens alegrem que la Sala Fènix tingui sovint l’aforament ple amb aquesta proposta. Malgrat que a nosaltres no ens ha acabat de fer el pes, els seus propietaris es mereixen que sigui una sala coneguda a la ciutat.