ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

“No sé perquè estic enregistrant la meva veu, tal vegada només vull deixar un senyal del meu pas per la vida“.

Aquesta és una de les contundents frases de Júlia, extraordinària Muntsa Alcañiz, la protagonista d’aquesta història, obra de la dramaturga Marta Barceló i guanyadora del II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. Tal com va manifestar a la roda de premsa la mateixa autora, aquesta no és una obra sobre la malaltia de l’Alzheimer, sinó una eina per explicar l’empoderament d’una dona davant d’una situació complicada.

Un espectacle, d’una hora de durada que parla de la identitat, de la valentia i del coratge.

A la Júlia li acaben de diagnosticar la malaltia, encara no té símptomes visibles, ella se sent igual que abans de ser-li diagnosticada, però sap que irreversiblement la malaltia es desenvoluparà i farà que els seus records es perdin, que ella mateixa es perdi en una nebulosa on no sabrà ni qui és, ni qui ha estat. La proposta està, per tant, enfocada a l’amenaça que el diagnòstic suposa sobre un futur més o menys llunyà. Segons l’escriptora, l’obra pretén animar a plantar cara a la por i a veure les coses des d’una altra perspectiva.

Les reaccions de la seva família i coneguts la condueixen a prendre decisions per poder viure plenament el temps de consciència que li queda.  Estem davant d’un text molt vitalista i que transmet un bri d’esperança davant la irreversibilitat d’aquesta malaltia, no tant per la possibilitat futura de curació,  com per l’actitud vital de gaudir de cada segon, cada minut, cada hora, cada dia … del temps del qual encara pot gaudir.

Júlia reacciona, plora, nega, crida, riu i decideix anar complint pas per pas els punts que creu necessaris “abans que arribi l’alemany”.  Una nova consciència del que és i del que sent. Una necessitat de viure intensament. De fer ara allò que ja mai no podrà fer, o que mai s’hagués atrevit a fer, perquè el seu particular compte enrere ja ha començat.

Pedro Mas és “tots els altres”, amb una gran versatilitat en la interpretació de gairebé una quinzena de personatges diferents, persones que d’una manera o altra tenen a veure amb la Júlia, els seus tres fills, l’amic de tota la vida, el metge, el venedor de gravadores, el pacient, l’assessor de l’agència de viatges…..

La narració no se’ns mostra sempre d’una manera seqüencial i a vegades tampoc d’una manera massa realista, perquè el que veiem poden ser pensaments, esdeveniments reals o somnis. Moltes vegades al llarg de l’hora de durada de la representació, hem esbossat un somriure perquè el tema està tractat amb humor en determinants moments, sense buscar però, la riallada fàcil. Una acurada direcció de Joan Fullana i una sòbria posada en escena on la il·luminació de la mà de Joan Fullana i Xesca Salvà, juga un paper fonamental.

Una escenografia que vol simular una sala d’espera, del metge o de la vida, un lloc on descansar i esperar que arribi l’alemany o qui sigui que hagi d’arribar en cada cas. Molt bona proposta.

L’espectacle es va assajar en residencia artística al C.IN.E (Centre d’Investigació Escènica) de Sineu a Mallorca on va tenir lloc la preestrena. A finals del mes de setembre del 2016 es va estrenar a l’auditori de Peguera, a la població mallorquina de Calvià.

Darrere el muntatge hi ha la companyia En Blanc dedicada bàsicament als textos contemporanis mallorquins. Va néixer amb la voluntat de crear des de Mallorca una productora capaç d’aportar un teatre diferent i de qualitat.

Curiosament el responsable de la Sala i ja en els aplaudiments em veu fer una fotografia dels actors saludant … es dirigeix a mi i em diu que no és permès fer fotografies. Li replico que no he fet cap durant la representació i em contesta que mentre estan els actors dins de l’espai escènic, malgrat que la representació hagi finalitzat, en aquesta sala no es poden fer fotografies. És molt curiós, perquè sempre les he publicat en les cròniques de La Seca i mai m’havien dit res. Oido barra !!!…a partir d’ara el text de les cròniques de La Seca …seran sense fotografies …. “mondo i lirondo”.

Autoria:  Marta Barceló

Direcció:  Joan Fullana

Intèrprets:  Muntsa Alcañiz i Pedro Mas

Escenografia i vestuari : Xesca Salvà \ Il·luminació:  Joan Fullana i Xesca Salvà \ Tècnic en gira: Juanro Campos \ Producció:  En Blanc \ Fotografia:  Massay \ Video:  Sarts Produccions

Idioma: Català

Durada: 60 min