EL 1R DE TXAIKOVSKI I LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA –

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge vàrem gaudir de valent amb un concert memorable i força llarg, en el que ens van agradar les tres composicions del programa, especialment en la segona peça, Concert per a piano i orquestra de Txaikovski, que per mi en el seu dia va significar l’entrada en el món de la música clàssica, d’això fa més de 40 anys…. un concert que he escoltat centenars de vegades i que encara m’apassiona fins al punt que el diumenge vaig témer per la meva gola, dels “bravos” que van sortir d’ella.

El programa va ser el següent:

1 – JORDI CERVELLÓ (Barcelona 1935) –

Natura contra Natura. (Estrena) (🐌🐌🐌)

És una de les obres simfòniques més importants de Cervelló. Aquest concert ha estat dedicat a Jane Godall. S’estructura en tres moviments:

El primer, “Sons de natura“, descriu de manera idíl·lica els diversos moments del dia, des de l’alba fins al capvespre, amb els ocells cantaires com a principals protagonistes. El cant d’una única au obre i tanca aquest recorregut, al qual es van afegint tots els altres amb combinacions de sons i ritmes diversos.

Al segon moviment, “Clam“, l’ambient canvia totalment: el clima és violent i difícil, amb una instrumentació freda, dura i d’una agressivitat que no admet la compassió, i en la qual té una importància especial la percussió.

 Finalment, la lenta “Elegia” expressa la tristor del compositor per tanta devastació i humiliació. Emocionada, la secció de corda condueix a un final en què sorgeix un bri d’esperança.

2 – PIOTR ÍLITX TXAIKOVSKI (Votkinsk 1840 – Sant Petersburg 1893) –

Concert per a piano i orquestra núm.1 (🐌🐌🐌🐌🐌) … en Si bemoll menor, op.23      

Malgrat que ja estava predisposat a què aquest concert m’agrades molt (com sempre), la interpretació de la seva solista, Gabriela Montero, va ser absolutament sublim… i fins i tot em costava respirar per no fer malbé amb el soroll de la meva respiració, els extraordinaris moments que vaig poder gaudir de manera intensa.

Escrit ràpidament a finals del 1874, va ser rebutjat per Nikolai Rubinstein, a qui l’autor va demanar l’opinió i a qui tenia previst dedicar-lo i proposar-li l’estrena. El nou destinatari del concert va ser l’alemany Hans von Bülow, que el va interpretar amb un gran èxit a Boston a l’octubre del 1875. Aviat, Rubinstein va canviar d’opinió i va esdevenir un dels defensors de l’obra, que va dirigir en l’estrena a Moscou.

Després d’un primer moviment hilarant, el segon és una meditació nocturna interrompuda per una melodia francesa –al·lusiva a la cantant belga Désirée Artôt, amb qui Txaikovski s’havia relacionat–, i el tercer cita una dansa cosaca abans d’acabar vigorós i triomfant.

La pianista Gabriela Montero, ens va regalar un llarg bis d’improvisació, a partir d’una melodia escollida pel públic, que per ell sol pagava la pena haver assistit a aquest concert. Una peça memorable i malauradament irrepetible.

3 – ÍGOR STRAVINSKY (Lomosov 1882 – Nova York 1971) –

La consagració de la primavera (🐌🐌🐌🐌)

Admirador de Txaikovski, Stravinsky respon al tercer encàrrec dels ballets russos de Diaghilev amb una obra que deslliura la música de les regles imposades durant segles. Subtitulada “Quadres de la pagana Rússia”, s’inspira en l’esclat de la primavera russa i parteix de la visió, l’any 1910, d’un solemne ritual pagà, en què els vells observen en cercle la dansa fins a la mort d’una jove sacrificada en honor del déu de la natura.

L’estrena, al maig del 1913 a París sota la direcció de Pierre Monteux, ha passat a la història pels aldarulls provocats pel públic, però menys d’un any més tard el compositor ja va ser aclamat per aquesta obra radical que s’ha fet un lloc al repertori.

Un concert realment extraordinari on l’OBC en ple, va estar a l’alçada (com ja acostuma a ser normal), aquesta vegada sota la batuta del director Jaime Martín.

Us deixo l’enllaç de Catalunya Música, en el que podreu escoltar el concert tal com va sonar aquest passat diumenge al matí. Per escoltar el concert cliqueu  AQUÍ