– Teatre al cinema (209) – A VIEW FROM THE BRIDGE (Panorama des del Pont) (🐌🐌🐌🐌🐌) – (National Theatre) – Cinemes Yelmo Icaria – 16.03.2017

A VIEW FROM THE BRIDGE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir era nit de teatre al cinema, una altra oportunitat de gaudir d’una esplèndida proposta del National Live Theatre, al Young Vic de Londres, en els Cinemes Yelmo.

El magnífic muntatge de “A VIEW FROM THE BRIDGE” d’Arthur Miller està dirigit per Ivo van Hove (Bélgica, 1958), un dels directors teatrals més ponderats internacionalment i que dirigeix la companyia Toneelgroep Amsterdam des del 2001, companyia a la qual seguim cada vegada que tenim oportunitat, ja sigui al Festival Temporada Alta de Girona o al Festival Grec de Barcelona.

Recordem que fa poc més d’un any, vàrem poder veure a casa nostra un altre gran proposta escènica sobre aquest mateix text al Teatre Romea, dirigida per Georges Lavaudant i on el seu principal protagonista va ser l’actor Eduard Fernández, que també ens va agradar molt. Malgrat tot el teatre anglès juga a un altre lliga i és l’enveja de tots els que estem “malalts” per les Arts Escèniques.

Aquesta producció del Young Vic ha tornat als cinemes a petició del públic. Una producció que va guanyar tres premis Olivier en 2014, al millor actor per Mark Strong, al millor director i a la millor reestrena.

L’espai escènic, obra de Jan Versweyveld, ens mostra, d’entrada, una enorme capsa quadrada que en obrir-se deixa veure una mena de quadrilàter que a nosaltres ens recorda un ring de boxa, limitat per uns petits murets a tres bandes i amb una paret al fons amb una porta. Dues persones es dutxen després d’un dur dia de feina, treballen com a estibadors al port.

Fora d’aquesta mena de ring, un home amb vestit, elegant, fa de narrador i ens explica aspectes de la història que veurem. Ell és l’advocat Alfieri (Michael Gould), que està pràcticament tota l’obra com a observador al voltant de l’escenari. És l’únic que va calçat. Només quan entra dins del quadrilàter és quan es treu les sabates.

Eddie Carbone, una extraordinària interpretació de Mark Strong, és un estibador de 40 anys que viu a Brooklyn amb la seva dona Bea (Nicola Walker) i la seva neboda Katie (Phoebe Fox), a la que van afillar en quedar orfe. Ell és un honrat treballador d’origen italià que viu obsedit per la passió que sent per la seva neboda.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És l’any 1955 i la immigració il·legal és una realitat generalitzada als Estats Units. La família acull dos cosins italians que han entrat il·legalment al país, un és Marco (Emun Elliott), moreno, casat i amb tres fills. L’altra és el seu germà Rodolfo (Luke Norris), ros, atractiu i solter. Katie sent atracció per Rodolfo, des del moment zero, i comencen una relació que provoca la gelosia de l’Eddie.

Aquesta gelosia no reconeguda provoca l’intent desesperat de trencar la relació i evitar que finalment s’acabin casant, primer adduint que el noi només vol aconseguir la nacionalitat americana i legalitzar la seva situació però que en realitat és homosexual. Potent i extraordinària l’escena on l’Eddie primer fa un peto a la seva neboda i a continuació un al Rodolfo.

La extraordinària il·luminació, també de la mà de Jan Versweyveld i la música de Tom Gibbons acompanyen l’acció creant moments màgics on rebem l’angoixa de la situació amb cops de timbal. Sensacional.

I la posada en escena del dramàtic final és fascinant, amb una pluja que aquest cop és vermella com la sang i acaba omplint l’escenari …

Curiosament, ahir la sala era plena i la meitat de la platea era un públic adolescent que a l’inici de la connexió ens va fer témer el pitjor, ja que no podien deixar de parlar, però que de mica en mica van quedar seduïts per aquesta proposta magnètica i van restar callats. En el moment del petó van esclatar en crits … sorprenent …

En acabar la representació van aplaudir entusiasmats com si els actors els poguessin escoltar …

Una gran, gran, grandíssima nit de teatre, una proposta magnètica que ens ha atrapat des d’una escenografia pràcticament inexistent i on el gest i la paraula ens ha captivat i fins i tot fascinat.

Autor: Arthur Miller
Director: Ivo van Hove
Intérprets: Emun Elliott (Marco) \ Phoebe Fox (Katie) \ Michael Gould (Alfieri) \ Richard Hansell (Louis) \ Pádraig Lynch (oficial) \ Luke Norris (Rodolfo) \ Mark Strong (Eddie) \ Nicola Walker (Beatrice)
Escenografia i Il·luminació: Jan Versweyveld \ Vestuari: An De Huys \ So: Tom Gibbons \ Dramatúrgia: Bart van den Eynde \ Assistent de direcció: Jeff James \ Assistent d’escenografía: James Turner \ Assistent d’il.luminació: Nicki Brown
Idioma: anglès sobretitulat en castellà
Durada: 145 minuts

El panorama d’un cargol des d’un pont

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s