EL DESPLUME –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ja fa quatre anys (aquesta és la cinquena temporada) que un dimecres de cada mes l’Antic Teatre es vesteix de lluentons. Un cop al mes proposa un recorregut per l’autèntic cabaret dels anys 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla.
Un espectacle intimista i proper dirigit per Eduardo Gión, on Victor Guerrero actua d’excel·lent mestre de cerimònies acompanyat per un mite del cabaret, Gilda Love. La resta d’artistes és diferent a cada espectacle.
Nosaltres ahir dimarts (aquesta vegada de forma excepcional en dimarts), van poder gaudir de l’actuació de Brigitta Lamoure, una vedette que ens va agradar molt i la del nostre admirat Roberto G. Alonso que ens va tornar a “enamorar” en aquesta faceta canalla que no li coneixíem. També va comptar amb la presència de César Vinuesa un mag que intervenia constantment (pel nostre gust massa) des del pati de butaques i que ens va oferir una petita intervenció basada en el “poder mental”.
EL DESPLUME és un crit reivindicatiu, un homenatge a tots aquells que van fer possible donar color a una Barcelona gris i asfixiada. Una reivindicació d’un gènere que va ocupar, i omplir, locals mítics de Barcelona com la Bodega Bohemia, Barcelona de Noche, el Molino, l’Arnau o Gambrinus. I ho vol fer amb alguns dels artistes que van protagonitzar aquells espectacles.
L’Antic Teatre, ple fins a l’última fila, i amb cadires dins del mateix escenari, es va convertir ahir en un lloc de trobada pels amants del gènere o nostàlgics d’èpoques passades. Gent assídua que saluda i parla amb els artistes com si és tractes d’amics que retrobes en una nit de festa.
Eduardo Gión és el director de l’espectacle, director de cinema, teatre i documentalista. Ja fa uns quants anys va dirigir el documental “Madame Arthur”, sobre la figura de Modest Pispes, figura clau del cabaret dels anys 70. També va dirigir “Lluentons de sang”, retrat de Pierrot que es va estrenar en el Festival de Sitges 2012.
Victor Malagrida Guerrero és el mestre de cerimònies de l’espectacle, enamorat des de nen dels vestits amb lluentons i que ell mateix broda a casa «Quan les Corts dorm, jo cuso els meus vestits, escoltant les cançons de la italiana Mina», diu. El Molino, l’Arnau, el Barcelona de Noche i teatres i sales de festa de tot el món, també a Broadway, han estat els seus escenaris. Va ser propietari durant anys del restaurant Seven Dreams del Poble Espanyol, on també actuava en l’espectacle que amenitzava els sopars.
Brigitta Lamoure, és David Cano, la cara més desvergonyida del Selfiematon de Barcelona Televisió, porta perruca rossa o rosa, vestit de lluentons i sabates amb taló d’agulla. Ell mateix es defineix com transformista còmic. La Brigitta és el seu personatge estrella, se l’estima i la cuida, no és barroera ni li agraden les grolleries gratuïtes. Sap que ser picant i atrevit és una bona fórmula però també que el respecte i l’elegància no s’han de perdre mai. Se la va inventar ja fa uns quants anys per animar una festa d’aniversari i l’acompanya des de llavors.
Gilda Love “la gracia de Cádiz” impressionant als seus 90 anys, i que sota diverses capes de maquillatge ens va demostrar que els lluentons i les plomes no fan distinció d’edat o sexe. És una autèntica icona, un mite vivent del transformisme, un fidedigne representant de la Barcelona canalla de la postguerra, estrella indiscutible del cabaret i una autèntica delícia pels que la veiem.
César Vinuesa, un mentalista amb més de 15 anys d’experiència en el món de la màgia i de l’humor, ha treballat en molts teatres d’arreu del territori i en la televisió en el programa “Ana Rosa” de Tele 5. Expert en psicologia social i comunicació no verbal, últimament s’ha fet un lloc en l’anomenat “espectacle privat”; a nosaltres no ens va acabar de convèncer.
Roberto G. Alonso, nascut a Ponferrada l’any 1970 és coreògraf i director de la companyia que porta el seu nom i és titulat en Dansa Contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona (1993) i llicenciat en Historia de l’Art per la Universitat de Barcelona (2000). Compagina la seva activitat creativa amb la companyia, que ja ha creat 8 espectacles, amb la seva participació com a director coreogràfic i del moviment d’espectacles teatrals, òperes i musicals. Ha fet incursions en el món del periodisme, és dissenyador de vestuari i imparteix classes en diferents escoles de teatre.
A nosaltres ens va atrapar amb la seva interpretació en la peça A MÍ NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS presentada a la Fira de Tàrrega d’enguany. Precisament ahir en el transcurs de la representació ens vam assabentar que amb aquest espectacle farà gira per l’estat espanyol i també portarà l’espectacle a Brasil.
Entre el públic fins i tot el Pare Manel, al que no van deixar tranquil ni un moment i és que sembla que ahir era el seu aniversari.
Una hora i mitja de cançons i monòlegs i amb una interacció constant amb el públic que fa les delícies de tothom. La veritat és que ho vam passar molt bé i de ben segur buscarem un altre dimecres per repetir, malgrat que cada vegada es diferent.
Les properes representacions previstes aquesta temporada són el 12 d’abril, el 17 de maig i el 21 de juny.
Direcció: Eduardo Gión
Interprets: Victor Guerrero (mestre de cerimònies) \ Gilda Love \ Brigitta Lamoure \ César Vinuesa i Roberto G. Alonso
Idioma: castellà i català
Durada: 90 minuts
