– Teatre (206) – VÀNIA (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Petita – 09.03.2017

VÀNIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Anton PĂ vlovitx TxĂškhov (1860-1904) va escriure “La gavina”, “L’oncle VĂ nia“, “Les tres germanes” i “El jardĂ­ dels cirerers” entre el 1896 i el 1904, quan va morir amb poc mĂ©s de quaranta-quatre anys a conseqĂŒĂšncia de la tuberculosi. DesprĂ©s del rotund fracĂ s que obtinguĂ© l’estrena de La Gavina l’octubre de 1896, TxĂškhov havia sentenciat: «Mai mĂ©s escriurĂ© o muntarĂ© cap altra obra de teatre». I malgrat tot, tres anys mĂ©s tard havia escrit i tenia preparada per a l’escenari una nova obra, “l’Oncle VĂ nia“.

Oncle VĂ nia” va ser estrenada el 26 d’octubre de 1899 al Teatre de l’Art de Moscou. Va ser un gran Ăšxit. En aquella producciĂł el paper d’Helena va ser interpretat per Olga Knipper que esdevendria, un parell d’anys mĂ©s tard, la dona de TxĂškhov.

Aquestes quatre obres plantegen un especial repte tant per al conjunt actoral com per al pĂșblic, perquĂš en lloc d’una acciĂł convencional TxĂ©khov ofereix un «teatre dels estats d’Ă nim». A l’obra de l’oncle VĂ nia mostra els vestigis d’allĂČ no dit i d’allĂČ no fet; d’allĂČ somiat i d’allĂČ desitjat que no s’ha esdevingut perĂČ que roman cisellat en el rostre i esculpit en el cos, que aflora en els gestos. El moviment silenciĂłs de l’Ă nima.

En aquest espai ja hem parlat d’aquesta obra alguna vegada, l’Ășltima va ser el 2014, en una versiĂł de la Companyia Les Antonietes que vĂ rem poder veure a l’espai Lliure.

La companyia valenciana Moma Teatre, fundada per Carles Alfaro va estrenar aquesta proposta el dia 3 de febrer al Teatre Rialto de ValĂšncia desprĂ©s de passar pel “Temporada Alta” i els Teatros del Canal de Madrid. Ara ha aterrat a la Sala Petita del Nacional per oferir 5 representacions que han esgotat entrades abans de la primera.

L’acciĂł tĂ© lloc a un espai indeterminat, i l’escenografia i vestuari estĂ  tambĂ© despullada de qualsevol connotaciĂł de temps i espai. Una gran hamaca a la dreta de l’escenari, presideix les escenes de principi a fi, al mig un menjador i un aparador que guarda les begudes que consumeixen dos dels protagonistes. A l’esquerra un piano que la “Maman” toca amb assiduĂŻtat. Es projecten imatges que fan pensar en els arbres i el bosc i entre escenes, sorolls de serradores i arbres que cauen.

Segons manifesta Carlos Alfaro, salvant les distĂ ncies la companyia veu molts paral·lelismes entre la RĂșssia del segle XIX i la ValenciĂ  del segle XXI:  la indiferĂšncia —institucional— de tants anys cap a l’escena valenciana, i en particular envers el treball dels actors, ens ha mogut a mamprendre el muntatge de VĂ nia. Pensant en eixos actors tantes voltes desatesos, en el seu talent que simplement vol ser expressat, mĂ©s que mai els hem confiat aquest VĂ nia.

This slideshow requires JavaScript.

El professor (Juli Mira) i la seva segona esposa, la jove i bonica Helena (Empar Canet) s’han instal·lat a viure a la seva hisenda on viuen SĂČnia (Rebeca Valls), filla del primer matrimoni del professor, el seu oncle i cunyat del professor, VĂ nia (Josep Manel Casany) i la mare de VĂ nia i sogra del professor (Mamen GarcĂ­a).

SĂČnia i el seu oncle treballen la hisenda per finançar la Intel·lectual vida del professor, que es dedica a escriure sense cap mena d’Ăšxit, ja que no aconsegueix publicar els seus textos. És un fracassat que no coneixerĂ  mai l’Ăšxit.

SĂČnia Ă©s una noia jove, poc agraciada, enamorada del doctor, un amor no correspost, ja que el doctor estĂ  enamorat de la dona del professor de qui tambĂ© s’enamora perdudament VĂ nia. Una dona que decideix ser fidel al seu marit malgrat no estar-ne enamorada.

L’aparent conformisme i docilitat de VĂ nia es torna en fĂșria desfermada quan el professor manifesta la seva intenciĂł de vendre la hisenda deixant-lo al carrer. Li recorda els mĂ©s de vint-i-cinc anys de treball que ha sacrificat per tirar endavant la hisenda, i, fora de si, dispara dues vegades contra el seu cunyat, perĂČ falla l’objectiu.

Finalment, el professor i la seva dona marxen i SĂČnia i l’oncle VĂ nia es queden prometen continuar donant-li puntualment una renda, com han fet els ultims vint-i-cinc anys.

This slideshow requires JavaScript.

Un text que ens parla de les oportunitats perdudes, de la vida que passa sense adonar-nos, una mirada angoixada sobre el pas del temps. Fins al dia que ens adonem amb tota claredat de quina Ă©s la vida que estem vivint, encaminada a una monotonia sense possibilitat de canviar res, i que ens conduirĂ  irremeiablement al final.

Els personatges de l’obra exhibeixen, davant nostra, uns conflictes amagats, a mesura que els seus anhels i les seves frustracions van sorgint, ocults sota una capa de tranquil·litat, perĂČ que evidencien un alt grau de pessimisme. NingĂș aconsegueix el que persegueix, ni tan sols en el mĂłn mĂ©s material, no sols dels sentiments, com evidencia la inĂștil lluita del doctor en defensar una naturalesa que cau irremeiablement sota l’acciĂł depredadora de l’home.

Gran contrast entre l’aparent visiĂł idĂ­l·lica que hauria de transmetre una vida en el camp i la falta de sentit de l’existĂšncia de les persones que hi viuen. La gent que habita la casa i que veiem a escena no sĂłn pagesos, sĂłn persones fora de lloc.

En paraules del dramaturg,  al final, uns personatges se’n van i altres es queden, perĂČ en el fons ningĂș s’ha mogut del lloc en el qual ha estat sempre.

Una proposta que ens ha anat agradant mĂ©s a mesura que avançava la representaciĂł i on destaquem sens dubte, a l’actriu Rebeca Valls que ha fet una convincent SĂČnia, la que veu mĂ©s clarament que no tĂ© un futur tret de l’anar vivint i decideix conformar-se amb la realitat que viu.

Un muntatge molt cuidat i un bon treball de conjunt que transmet un pessimisme existencial i ens recorda que només es viu una vegada i no sempre disposem de segones oportunitats.

Autor:  Anton TxÚkhov
DirecciĂł, dramatĂșrgia, espai escĂšnic i il·luminaciĂł : Carles Alfaro
Traducció:  Rodolf Sirera
IntĂšrprets:  Juli Mira (El Professor) \  Empar Canet (Helena) \ Josep Manel Casany (VĂ nia) \ Àngel FĂ­gols (El Doctor) \ Mamen GarcĂ­a (“Maman” mare de VĂ nia) \ Rebeca Valls (SĂČnia)
Vestuari : Joan Miquel Reig \ CaracteritzaciĂł:  Merche LujĂĄn \ Fotografia:  Jordi Pla \ Regidoria: Maribel PĂ©rez \ TĂšcnic d’il·luminaciĂł : RubĂ©n Zamorano \ TĂšcnic de so:  Pep Navarro \ CoordinaciĂł:  Maribel PĂ©rez \  ProducciĂł:  Rafel MompĂł \  Ajudant de direcciĂł:  Carlos Amador
Producció:  Moma Teatre i Teatros del Canal amb la col·laboració de Albena Teatre,  Tuix & Ross,  El Cårabo Llibreria i  Pollos Plan
Idioma: valenciĂ 
Durada: 2 hores sense entreacte

Leave a Reply