– Teatre (206) – VÀNIA (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Petita – 09.03.2017

VÀNIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Anton Pàvlovitx Txèkhov (1860-1904) va escriure “La gavina”, “L’oncle Vània“, “Les tres germanes” i “El jardí dels cirerers” entre el 1896 i el 1904, quan va morir amb poc més de quaranta-quatre anys a conseqüència de la tuberculosi. Després del rotund fracàs que obtingué l’estrena de La Gavina l’octubre de 1896, Txèkhov havia sentenciat: «Mai més escriuré o muntaré cap altra obra de teatre». I malgrat tot, tres anys més tard havia escrit i tenia preparada per a l’escenari una nova obra, “l’Oncle Vània“.

Oncle Vània” va ser estrenada el 26 d’octubre de 1899 al Teatre de l’Art de Moscou. Va ser un gran èxit. En aquella producció el paper d’Helena va ser interpretat per Olga Knipper que esdevendria, un parell d’anys més tard, la dona de Txèkhov.

Aquestes quatre obres plantegen un especial repte tant per al conjunt actoral com per al públic, perquè en lloc d’una acció convencional Txékhov ofereix un «teatre dels estats d’ànim». A l’obra de l’oncle Vània mostra els vestigis d’allò no dit i d’allò no fet; d’allò somiat i d’allò desitjat que no s’ha esdevingut però que roman cisellat en el rostre i esculpit en el cos, que aflora en els gestos. El moviment silenciós de l’ànima.

En aquest espai ja hem parlat d’aquesta obra alguna vegada, l’última va ser el 2014, en una versió de la Companyia Les Antonietes que vàrem poder veure a l’espai Lliure.

La companyia valenciana Moma Teatre, fundada per Carles Alfaro va estrenar aquesta proposta el dia 3 de febrer al Teatre Rialto de València després de passar pel “Temporada Alta” i els Teatros del Canal de Madrid. Ara ha aterrat a la Sala Petita del Nacional per oferir 5 representacions que han esgotat entrades abans de la primera.

L’acció té lloc a un espai indeterminat, i l’escenografia i vestuari està també despullada de qualsevol connotació de temps i espai. Una gran hamaca a la dreta de l’escenari, presideix les escenes de principi a fi, al mig un menjador i un aparador que guarda les begudes que consumeixen dos dels protagonistes. A l’esquerra un piano que la “Maman” toca amb assiduïtat. Es projecten imatges que fan pensar en els arbres i el bosc i entre escenes, sorolls de serradores i arbres que cauen.

Segons manifesta Carlos Alfaro, salvant les distàncies la companyia veu molts paral·lelismes entre la Rússia del segle XIX i la Valencià del segle XXI:  la indiferència —institucional— de tants anys cap a l’escena valenciana, i en particular envers el treball dels actors, ens ha mogut a mamprendre el muntatge de Vània. Pensant en eixos actors tantes voltes desatesos, en el seu talent que simplement vol ser expressat, més que mai els hem confiat aquest Vània.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El professor (Juli Mira) i la seva segona esposa, la jove i bonica Helena (Empar Canet) s’han instal·lat a viure a la seva hisenda on viuen Sònia (Rebeca Valls), filla del primer matrimoni del professor, el seu oncle i cunyat del professor, Vània (Josep Manel Casany) i la mare de Vània i sogra del professor (Mamen García).

Sònia i el seu oncle treballen la hisenda per finançar la Intel·lectual vida del professor, que es dedica a escriure sense cap mena d’èxit, ja que no aconsegueix publicar els seus textos. És un fracassat que no coneixerà mai l’èxit.

Sònia és una noia jove, poc agraciada, enamorada del doctor, un amor no correspost, ja que el doctor està enamorat de la dona del professor de qui també s’enamora perdudament Vània. Una dona que decideix ser fidel al seu marit malgrat no estar-ne enamorada.

L’aparent conformisme i docilitat de Vània es torna en fúria desfermada quan el professor manifesta la seva intenció de vendre la hisenda deixant-lo al carrer. Li recorda els més de vint-i-cinc anys de treball que ha sacrificat per tirar endavant la hisenda, i, fora de si, dispara dues vegades contra el seu cunyat, però falla l’objectiu.

Finalment, el professor i la seva dona marxen i Sònia i l’oncle Vània es queden prometen continuar donant-li puntualment una renda, com han fet els ultims vint-i-cinc anys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un text que ens parla de les oportunitats perdudes, de la vida que passa sense adonar-nos, una mirada angoixada sobre el pas del temps. Fins al dia que ens adonem amb tota claredat de quina és la vida que estem vivint, encaminada a una monotonia sense possibilitat de canviar res, i que ens conduirà irremeiablement al final.

Els personatges de l’obra exhibeixen, davant nostra, uns conflictes amagats, a mesura que els seus anhels i les seves frustracions van sorgint, ocults sota una capa de tranquil·litat, però que evidencien un alt grau de pessimisme. Ningú aconsegueix el que persegueix, ni tan sols en el món més material, no sols dels sentiments, com evidencia la inútil lluita del doctor en defensar una naturalesa que cau irremeiablement sota l’acció depredadora de l’home.

Gran contrast entre l’aparent visió idíl·lica que hauria de transmetre una vida en el camp i la falta de sentit de l’existència de les persones que hi viuen. La gent que habita la casa i que veiem a escena no són pagesos, són persones fora de lloc.

En paraules del dramaturg,  al final, uns personatges se’n van i altres es queden, però en el fons ningú s’ha mogut del lloc en el qual ha estat sempre.

Una proposta que ens ha anat agradant més a mesura que avançava la representació i on destaquem sens dubte, a l’actriu Rebeca Valls que ha fet una convincent Sònia, la que veu més clarament que no té un futur tret de l’anar vivint i decideix conformar-se amb la realitat que viu.

Un muntatge molt cuidat i un bon treball de conjunt que transmet un pessimisme existencial i ens recorda que només es viu una vegada i no sempre disposem de segones oportunitats.

Autor:  Anton Txèkhov
Direcció, dramatúrgia, espai escènic i il·luminació : Carles Alfaro
Traducció:  Rodolf Sirera
Intèrprets:  Juli Mira (El Professor) \  Empar Canet (Helena) \ Josep Manel Casany (Vània) \ Àngel Fígols (El Doctor) \ Mamen García (“Maman” mare de Vània) \ Rebeca Valls (Sònia)
Vestuari : Joan Miquel Reig \ Caracterització:  Merche Luján \ Fotografia:  Jordi Pla \ Regidoria: Maribel Pérez \ Tècnic d’il·luminació : Rubén Zamorano \ Tècnic de so:  Pep Navarro \ Coordinació:  Maribel Pérez \  Producció:  Rafel Mompó \  Ajudant de direcció:  Carlos Amador
Producció:  Moma Teatre i Teatros del Canal amb la col·laboració de Albena Teatre,  Tuix & Ross,  El Cárabo Llibreria i  Pollos Plan
Idioma: valencià
Durada: 2 hores sense entreacte

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s