VOLVER A WERTHER –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Fa justament un any es va estrenar a l’Àtic 22 aquesta adaptació de la història de Werther, de la mà de l’Abel Vernet, nosaltres no vam poder “pujar a les alçades de l’Àtic22”, per estar encara en procés de recuperació de la “trencadissa” del peu de l’Imma. És per això que no hem dubtat, aquesta vegada, i ens vam bloquejar l’agenda, perquè estem parlant de només 4 representacions en el mateix espai.
“Us presento tot el que he pogut trobar, i que he aplegat amb zel, sobre la història del pobre Werther; i sapigueu que me’n donareu les gràcies. Al seu esperit i al seu caràcter no li negueu la vostra admiració ni el vostre amor; ni al seu destí, les vostres llàgrimes. I tu, bona ànima que com ell sents també aquesta fúria, pren consol de les seves penes i fes-te amic d’aquest llibret, si per desencert o per culpa teva no n’has pogut trobar cap altre que et sigui més pròxim.” J.W. Goethe
“Les penes del jove Werther” que també ha estat titulada amb altres noms “Les desventures del jove Werther”, “Els sofriments del jove Werther” o simplement “El jove Werther”, és una novel·la epistolar semi autobiogràfica de Johann Wolfgang von Goethe, publicada en 1774.
VOLVER A WERTHER, partint de la visió de Goethe, revisita el mite de l’amor i la passió de l’època romàntica per excel·lència i el col·loca als nostres dies.
El llibre es presenta en forma de cartes escrites per Werther al seu amic William (des del 4 de maig del 1771 fins al 6 de desembre del 1772) on li explica els seus pensaments més profunds i com ha hagut de marxar de la seva ciutat fugint d’un episodi trist de la seva vida. Ha vist morir Leonora, una noia que estava profundament enamorada d’ell i que no era corresposta, ja que ell estava emparellat amb la seva germana.
A la proposta de l’Abel les noves tecnologies ocupen l’espai.
Werther (Oriol Escalé) es dirigeix al seu amic William mitjançant un xat per Skype i nosaltres el veiem en una pantalla, com si nosaltres, espectadors, fóssim William. Ens explica totes les seves vivències, apassionadament, perquè va marxar, la tranquil·litat en què viu, el silenci que l’acompanya, la cordialitat dels veïns.
En el llibre, Werther coneix a Lotte en un ball i s’enamora.
A la proposta de l’Abel, Lotte (Cristina Martínez) és una noia que arriba al poble i lloga una habitació en el pis del Werther. Comparteixen pis i les seves relacions són d’entrada molt formals, bon dia i bona nit. Però Werther s’enamora perdudament d’ella tot i que és coneixedor del seu compromís amb l’Albert. Comencen a compartir converses i sortides i Werther creu fermament que ella també està enamorada d’ell.
Estableix relació d’amistat amb l’Albert amb qui dialoga a través d’un iPad. Finalment se n’adona que el seu amor no és correspost i decideix posar distancia. Quan s’assabenta del matrimoni de Lotte i Albert decideix tornar a casa i assumir-ho. Te esperances de què alguna cosa canviï i arriba a desitjar la mort de l’Albert. Lotte li diu obertament que ella mai podrà correspondre el seu amor i que busqui un altra dona. Ell pren la decisió de morir.
Una història densa, amb bona part monologada per l’Oriol, que entenem ha de fer un esforç interpretatiu important, ja que a més del text ha d’interaccionar amb la càmera, el vídeo, els auriculars, l’iPad, les llums, ….
El paper de la Cristina queda en aquesta proposta molt complementari, ja que la successió d’escenes curtes fa que sovintegin les entrades i sortides, entrar o sortir del llit o canviar-se de roba d’una forma quasi bé constant. Ella sempre hi és, però el diàleg entre ambdós personatges és ben minso.
Una proposta que ens ha agradat, si bé la profunditat dels textos fa que no puguem copsar, com voldríem, la seva força. Una bona aposta per una reinterpretació d’un text de l’època romàntica de la literatura alemanya incorporant les noves tecnologies en el diàleg entre les persones.
“Innovació i tradició conviuen en una proposta on els personatges es comuniquen a través de la pantalla i el tractament audiovisual en directe converteix la mediació tecnològica dels intèrprets en metàfora de les relacions humanes”.
La podreu veure des d’avui fins al diumenge 12 de març a l’Àtic22 del Tantarantana.
Direcció i dramatúrgia: Abel Vernet
Repartiment: Oriol Escalé i Cristina Martínez, amb la col·laboració especial d’Arnau Puig
Companyia Asceptual
Idioma: català
Durada: 60 minuts
