ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY – Roda de premsa
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Ahir dimarts vaig poder assistir a una roda de premsa a La Seca, on es va presentar una nova proposta escènica titulada ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY, una obra, escrita per Marta Barceló que va guanyar el II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears.
Curiosament molt recentment aquesta autora també ha guanyat el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2017 de Girona i el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2017 de Buenos Aires, pel text TOCAR MARE.
Júlia, una dona d’una seixantena d’anys, acaba de ser diagnosticada amb la malaltia d’Alzheimer. La imminència del desenvolupament de la malaltia, així com les reaccions de la seva família i coneguts, la conduiran, després del terrabastall emocional que suposa una notícia com aquesta, a prendre una sèrie de decisions imprescindibles per tal de viure plenament el temps de consciència que li resti.
En absència del director de La Seca, Hermann Bonnin, ens presenta la proposta l’adjunt a la direcció artística Ferran Madico; a la presentació estan presents la dramaturga Marta Barceló i els dos actors de la proposta, Muntsa Alcañiz i Pedro Mas.
El primer que ens diuen que en cap cas voldrien veure l’endemà el titular de què aquesta obra tracta sobre la malaltia de l’Alzheimer, perquè no seria pas cert, ja que la protagonista tot just s’acaba d’assabentar de la notícia i encara no té símptomes visibles. En realitat vol parlar d’una persona que ha estat fortament trasbalsada per aquesta notícia i això precisament actuarà com un revulsiu per intentar viure amb la màxima vitalitat possible en aquesta marxa enrere, mentre ella sigui conscient.
Per tant, la protagonista des d’aquell moment, literalment “vola” sense prejudicis, perquè vol aprofitar el temps al màxim i farà coses que d’un altra manera segurament mai s’hauria atrevit a fer. “Ara que encara sóc jo …. que puc fer per ser feliç i viure intensament ???”
Muntsa Alcañiz, és l’actriu que encarna el paper principal d’aquesta dona i el seu company d’escena, Pedro Mas arriba a interpretar fins a 18 personatges secundaris.
La narració no se’ns mostra sempre d’una manera seqüencial i a vegades tampoc d’una manera massa realista, perquè el que veurem poden ser pensaments, esdeveniments reals o somnis.
No és pas una tragèdia perquè en cap cas s’ha volgut enfocar d’aquesta manera, aquesta brutal coneixença de saber que ha començat una marxa enrere a la vida de la protagonista; és més … moltes vegades el text dóna pas a l’humor, segurament no a la riallada fàcil, però si a un humor intel·ligent i ple d’esperança, en voler viure amb intensitat….. i és que sense humor, és molt difícil viure feliç.
L’escenografia no és massa naturalista i l’únic que resta durant tot l’espectacle, són unes cadires que representen una sala d’espera. La il·luminació molt estudiada és gairebé un element indispensable i juntament amb l’espai sonor es converteixen en un personatge més d’aquesta proposta escènica.
Per últim, els seus protagonistes ens avisen de què la proposta està plena de sorpreses i que té moltes capes de lectura.
Us deixo l’àudio de la roda de premsa …
Aquesta proposta es va estrenar a Mallorca ja fa un temps i avui dimecres 8 de març s’estrena a Catalunya. Es podrà veure a La Seca fins al 2 d’abril.
