– Teatre (201) – LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC – 03.03.2017

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Feia temps que no ens ho passàvem tan bé al Teatre. Divendres passat vàrem sortir de la Sala Gran del TNC amb un somriure dibuixat a la cara i és que estàvem plenament satisfets amb la proposta que Sergi Belbel ens ha regalat, basat amb un dels pocs textos escrits pel teatre de Mercè Rodoreda.

Un text que fa uns 20 anys ens va descobrir la gran Rosa Novell, escrit per Mercè Rodoreda als anys 50 però que ens parla d’una època anterior, en ple esclat del Modernisme a Barcelona.

la-senyora-florentina-i-el-seu-amor-homer-tnc

Amb una aparença de Comèdia costumista, ens dibuixa uns personatges que ara mateix ens menjaríem amb patates, per la seva enorme tendresa…. un grup de veïnes de més de 60 anys, que ja han esdevingut amigues fidels, i que viuen al barri de Sant Gervasi de Barcelona; grup encapçalat per la senyora Florentina, professora de piano, amistançada del «senyor Homer» durant gairebé trenta anys…. i el seu divertidíssim cor de veïnes Zoila, Júlia i Perpètua.

La irrupció de la nova minyona, la Serafina, una noia jove, de poble, desinhibida, molt lluny del que la Florentina representa, serà el revulsiu que finalment sacsejarà els fonaments de la seva llar.

Totes elles acaben essent autèntiques «heroïnes» gràcies a la seva vitalitat, la passió per les petites coses, la recerca de la felicitat i la força poderosa de l’amistat.

la-senyora-florentina-i-el-seu-amor-homer-tnc-2

Nosaltres “els voltaires”, tenim la sort de viure al costat dels jardins “Mercè Rodoreda”, que acostumen a estar sempre plens de flors…. ara mateix, malgrat que encara no ha arribat la primavera ja han esclatat un parell d’arbres plens de flors blanques; per altra banda, curiosament també els coloms han fet d’aquest jardí, casa seva. La passió per les Flors que va tenir Mercè Rodoreda, durant tota la seva vida, queda reflectit en un dels seus darrers llibres titulat “Viatges i flors”.

Són flors inventades, d’una naturalesa tan impensable com exuberant. Hi trobarem flors que es passen el dia rient, d’altres que fan olor de sang o les que s’obren en passar perquè les miris. Des de flors boges que s’abracen a les cames dels homes fins al Flor Cavaller, masculina, un flor que fa guàrdia i toca la trompeta del seu pistil per avisar les altres flors que el vent arriba.

Sergi Belbel ha portat les flors a l’escenari de la Sala Gran …. un esclat de colors en els vidres de la galeria Modernista i també en el jardí ple d’hortènsies del pis propietat de la Sra. Florentina, en una espectacular escenografia de Max Glaenzel, que per si sola esdevé un altre protagonista d’aquesta proposta.

Nosaltres crèiem erròniament que el text era un pretext per dibuixar una comèdia d’època “amable” i poca cosa més, i reconeixem que estàvem totalment errats, perquè és una obra que dibuixa una societat burgesa barcelonina de principis de segle passat, des de les petites coses i el costumisme de l’època, però amb una visió molt actual en la defensa de la llibertat de les dones… i això sobta molt quan Mercè Rodoreda ens està explicant una història situada 100 anys enrere.

Ens ha agradat molt el text, per la forma que explica la rebel·lió d’aquest grup de dones en defensa de la seva llibertat vers al sexe masculí, però encara donem més valor a la direcció de Sergi Belbel, que ha aconseguit fer una filigrana gairebé irrepetible, començant per l’elecció d’un càsting perfecte, ja que sembla que el text ha estat escrit expressament per a elles i no a l’inrevés.

Mercè Sampietro fa una interpretació memorable, d’aquelles que ens costarà oblidar, imbuïda plenament en el paper d’aquesta dona que ha estimat gairebé d’amagat al “seu” home i que ara s’adona que alguna cosa no ha estat fent bé….. però també les interpretacions del cor d’amigues és insuperable … Margarida Minguillón, Teresa Urroz i Carme Callol. Volem fer esment també al gran ventall interpretatiu que assoleix Enric Cambray, amb diferents petits papers, que són molt diferents entre ells.

la-senyora-florentina-i-el-seu-amor-homer-tnc-23

Però el gran descobriment en aquesta producció, es el paparàs que fa Elisabet Casanovas de la minyona Serafina (Zerafina)…. senzillament memorable. A Sergi Belbel li va costar més de 3 mesos de càsting per trobar la persona idònia per fer aquest paper, en la recerca d’una actriu que tingués una edat semblant als 18 anys d’aquest personatge, tal i com ens van explicar a la roda de premsa.

Evidentment l’ha encertat de totes, totes….. a partir d’ara sentirem parlar d’aquesta actriu, que enamora a tots els espectadors que tenen la sort de veure aquesta proposta escènica. Evidentment, en part ha estat per la sort d’interpretar aquest “bombonet de paper” ….. però creiem que aquesta jove actriu té un gran futur a partir d’aquesta “brutal” interpretació.

la-senyora-florentina-i-el-seu-amor-homer-2-tnc-voltar-i-voltar-1

Zí, zenyora, zóc la minyona nova… Ja ho zé que zón lez nou i que havia de venir a lez trez, però éz que m’he perdut una mica i quan em penzava que ja havia arribat, un zenyor molt ben veztit m’ha dit que era a Zantz. M’ha explicat per on havia de pazzar per anar a Zant Gervazi i, preguntant, preguntant, entre totz plegatz m’han enviat al Parque. He vizt totez lez bèztiez: elz tigrez, elz elefantz, lez cotorrez i lez monez. Dezpréz he zortit a la Rambla i m’he pazzejat per entre lez florz i elz zenyorz que pazzaven em deien cozez. Un que duia baztó m’ha convidat a beure una grazioza. No el coneixia, però de zeguida hem eztat conegutz. M’ha dit que era ric i que tenia ganez de cazar-ze… No z’ezpanti que no m’ha pazzat rez. Viu zola voztè? Doncz, zi em dezcuido, quin zuzto que li hauria donat… Zi zabéz l’eztona que fa que em pazzejo per aqueztz carrerz… Anava voltant la caza i he vizt entrar zenyorez, i cada vegada que corria per poder entrar amb ellez ja havia fet tard. He eztat a punt de zaltar la paret per darrere, però no acabava de zaber zi era la paret del zeu jardí…

la-senyora-florentina-i-el-seu-amor-homer-3-tnc-voltar-i-voltar-1

A més a més, vàrem tenir la sort de coincidir amb la nit del col·loqui amb la companyia, i la presència de l’escriptora Carme Riera. Un magnífic colofó per acabar d’arrodonir una gran nit de Teatre.

Direcció: Sergi Belbel
Florentina: Mercè Sampietro // Perpètua: Margarida Minguillón // Júlia: Teresa Urroz // Zoila:  Carme Callol // Homer: Toni Sevilla // Zerafina:  Elisabet Casanovas // Jaume –  Francisquet – Miqueló – Vigilant:  Enric Cambray //Sra. Rosa – Noia:  Gemma Martínez
Escenografia: Max Glaenzel – Vestuari: Mercè Paloma –  Il·luminació:  Kiko Planas –  So: Jordi Bonet – Música: Albert Guinovart – Caracterització:  Toni Santos – Ajudant de direcció:  Antonio Calvo – Ajudant d’escenografia: Josep Iglesias  – Ajudanta de vestuari: Núria Cardoner  – Assistència de so: Iker Rañé
Producció: Teatre Nacional de Catalunya
idioma: català – duració: 2 hores 40 minuts (inclós am l’entreacte)

cargol-i-flors

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s