– Teatre (200) – 4 MINUTS, 12 SEGONS (🐌🐌🐌🐌) – Versus Teatre – 02.03.2017

4 MINUTS, 12 SEGONS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

A Voltar i Voltar estem molt contents, perquè amb aquest títol tan numèric, arribem a les 200 propostes escèniques d’aquesta temporada, que hem tingut la sort de veure i també de valorar en aquest espai, durant els 6 mesos que portem de temporada.

________________

L’amor incondicional fa que de vegades pensis que coneixes perfectament a les persones amb les quals convius, sigui la parella o els fills.

L’amor incondicional és capaç de perdonar i justificar l’injustificable.

L’amor incondicional fa que de vegades creguis el que vols creure i no el que realment estàs veient.

L’amor dels pares és capaç de minimitzar un error dels fills, és capaç de perdonar i justificar-ho tot, és sens dubte l’amor més incondicional.

4-minuts-12-segons

En Jack és el fill de la parella protagonista, l’ha apallissat el germà de la seva ex-xicota i els pares intenten entendre el perquè. Sembla que l’origen de tot plegat és un vídeo penjat a Internet, un vídeo de contingut sexual, on ell està amb la seva xicota, la Cara (Judith Aguilar). Jack és el personatge absent que no està mai a l’escenari i són els seus pares, Di (Silvia Sabaté) i David (Jordi Cadellans) qui parlen de la situació i intenten trobar solucions al que ells consideren un error a la vegada que, de mica en mica, van descobrint l’autèntica personalitat del seu fill.

Di i David han dedicat les seves vides a donar al seu fill totes les oportunitats que ells mai van tenir. El noi és intel·ligent i extravertit i té un brillant futur al davant. Intenten per tots els mitjans que aquest “error” no destrossi aquest prometedor futur.

A mesura que avança l’obra, Di i David comencen a dubtar de tot el que han construït, del millor amic del seu fill, en Nick (Carles Pulido), de la Cara, del seu fill i d’ells mateixos tal com manifesta la Di en diverses ocasions: “Jo fins ara sabia quan deies mentides, només em calia mirar-te als ulls“.

Una bona història que ens acaben mostrant el vessant dels personatges que més volen amagar. En paraules del director, Pep Durán, De fet, tal com està construït el text, és un continu joc de mostrar i amagar a la vegada. El text ens amaga el vídeo penjat. No el veurem mai -i cadascú es podrà imaginar el que s’hi veu-. Ens amaga el protagonista de la història -el fill- a qui tampoc veurem mai. Però ens mostra les debilitats dels pares i d’alguna manera dels altres dos personatges. I ens mostra el que ells volen amagar”.

Aquesta obra ens planteja qüestions, moltes de les quals no queden resoltes en acabar. Que faríem nosaltres davant d’una situació així? Fins a quin punt és raonable protegir a un fill? Que és la justícia? Quin son els valors que reben els adolescents? Quin risc real tenen les xarxes socials? Quin son els prejudicis que fem valdre per creure o no una persona segons la seva educació i classe social?

Plantejat en forma de “thriller” a cada moment anem descobrint nous elements, amb girs constants que ens fa dubtar de tot el que havíem pensat que teníem clar.

Aquesta és la primera obra teatral completa de l’autor, James Fritz i amb ella va quedar finalista al Premi Verity Bargate del Soho Theatre de Londres el 2013. Aquest jove escriptor ha guanyat el Premi Tinniswood 2017 pel seu guió de drama d’àudio, Comment Is Free.

4 MINUTS i 12 SEGONS és el títol d’aquesta obra i és la durada del vídeo que centra tot l’eix de la narració.

Una escenografia minimalista que ens fa centrar la nostra atenció en escoltar el diàleg dels dos progenitors. Els canvis d’escena que són molts, es produeixen amb uns fosos en negre que no ens han acabat de fer el pes, potser massa negror entre escenes? He llegit en algun lloc que l’autor vol mostrar els canvis d’escena com les caigudes de línia que es produeixin en els entorns digitals.

Unes interpretacions totalment creïbles del pare que va perdent la seva seguretat en sortir a la llum la “vida amagada a la xarxa” i d’una mare cada cop més angoixada pel que va descobrint. Tots dos, Silvia Sabaté i Jordi Cadellans han estat excel·lents. També prou convincents els dos actors joves que guanyen a mesura que avança l’obra.

Una bona història que realment ens ha arribat i de la que hem sortit amb més preguntes que respostes. Un bon qüestionament a la necessitat de mostrar-nos a les xarxes socials i a les conseqüències imprevisibles de qualsevol “error”.

4-minuts-12-segons-versus-teatre-voltar-i-voltar-1

Text : James Fritz
Traducció : Núria Busquet
Direcció : Pep Duran
Repartiment  : Judith Aguilar \ Jordi Cadellans \ Carles Pulido i Sílvia Sabaté
Ajudant de Direcció: Àlex Ferre \ Disseny d’il·luminació : Daniel Gener \ Disseny d’escenografia : Versus & Cia \ Disseny de vestuari:  Barbany i Jubany \ Fotografia i Vídeo : Raúl Moreno \ Productora executiva : Roxana Díaz \ Comunicació: Anna Murga \ Disseny gràfic: Neus Vallespí \ Tècnic de sala: Andriy Kravchyk
Producció: VERSUS & CIA
Idioma: català
Durada: 70 minuts
200 cargols !!!

200 cargols !!!

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s