L’ÀNEC SALVATGE – Roda de premsa
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Segona roda de premsa d’ahir dimarts; aquesta, al Teatre Lliure de Montjuïc per presentar L’ÀNEC SALVATGE una adaptació de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, sobre el text de Henrik Ibsen.
Vildanden (L’ànec salvatge) va ser publicada el 1884 i es va estrenar l’any 1885 a Den Nationale Scene de Bergen (Noruega). A l’Estat espanyol, el muntatge immediatament anterior a aquest que presenta el Teatre Lliure, es va estrenar l’any 1982 al Teatro María Guerrero del CDN a Madrid, en una adaptació d’Antonio Buero Vallejo, dirigit per José Luis Alonso.
El text original ha estat adaptat en diverses ocasions per al cinema, però es tracta d’una obra força desconeguda pels espectadors de casa nostra.
La veritat és sempre millor que la mentida ??? Ibsen ho posa en dubte en aquesta obra.
Un text que està a cavall del realisme i el simbolisme, en una posada en escena expressament atemporal, però clarament situada en la contemporaneïtat.
Un ànec ferit conviu amb altres animals al soterrani d’una casa humil, en una petita ciutat d’un petit país del nord d’Europa on sempre fa fred. Com si els ocupants de la casa, els pobres però raonablement feliços membres de la família Ekdal, haguessin arrencat un tros de bosc o n’haguessin inventat un per donar sortida a les seves fantasies, o als seus deliris, segons com es miri. Però, com adverteix en un moment donat l’avi Ekdal, tard o d’hora “el bosc es venja”.
En paraules de Julio Manrique:
Moltes ficcions, o almenys moltes de les ficcions que m’agraden, consisteixen en això: una comunitat, un determinat grup humà, subsisteix obeint unes determinades regles. Bones o dolentes, han acabat configurant-se com el mecanisme que garanteix la subsistència del grup. La història comença, o almenys la història que dramàticament ens interessa, quan algú, l’altre, l’estrany, truca a la porta, observa el funcionament del grup en qüestió i, en un moment donat –sigui per malícia, sigui per ganes d’ajudar, o bé per una inquietant barreja de les dues coses– posa en qüestió aquestes regles.
El missatge que vol transmetre l’obra és que les persones estan per damunt de les teories i les normes. El text en aquesta adaptació s’ha tocat força el text, però sempre respectant els missatges que volia transmetre.
Serà interpretat per: Andreu Benito / Ivan Benet / Jordi Bosch / Laura Conejero / Pablo Derqui / Miranda Gas / Jordi Llovet / Lluís Marco / Elena Tarrats …. i el músic Carles Pedragosa que interpretarà al piano en directe.
Us deixo l’àudio de la roda de premsa …
Es podrà veure des de demà 2 de març fins al 9 d’abril a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.
