EL WAGNER MÉS SIMFÒNIC –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Aquest diumenge un concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigit pel seu titular Kazushi Ono i dedicat íntegrament a Richard Wagner. Sense dubte un dels concerts més vibrants i extraordinaris del que portem de temporada.
El concert presentava el següent programa:
A la primera part:
- Lohengrin, Preludi de l’acte I (1850)
- Tannhaüser, Obertura i Bacanal (versió 1875)
- Tristany i Isolda, Preludi I Mort d’amor (1865)
I a la segona part:
- Siegfried, el murmuri al bosc
- El capvespre dels deus (1876) – El viatge de Siegfried pel Rin – Marxa fúnebre
- Els mestres cantaires, preludi del acte I (1868)
Com aconsellen al programa de mà, per escoltar aquests fragments orquestrals escollits per Kazushi Ono, cal deixar fora els records de les representacions teatrals de les òperes, per no trobar a faltar la veu d’una gran soprano i poder gaudir d’aquesta versió merament orquestral, que posseeix per si mateixa una gran brillantor i un enorme vigor narratiu.
A la primera part del concert Kazushi Ono explora el màgic món sonor de Wagner, amb el preludi de l’acte I de Lohengrin, en un constant crescendo de les cordes que porta al majestuós clímax del vent i la percussió per tornar a la serenor de les cordes caminant cap al silenci.
Amb la Bacanal de Tannhaüser descobrim el mestratge orquestral de Wagner que culmina amb Tristany i Isolda on segons ell mateix va dir en acabar el primer assaig de la peça: “L’orquestra gairebé va haver d’aprendre a solfejar de nou“.
La foscor, el misteri de la nit, l’amargor, sona sota el senyal de la mort. La mort de Tristany i la transfiguració d’Isolda ens endinsen en un món expressiu i una música que ens arriba amb tota la seva anergia.
La segona part ens porta a grans escenes orquestrals amb l’evocació de la naturalesa de Siegfried, l’evocació del recorregut de l’heroi cap al món dels humans i la confrontació amb el maligne i finalment la seva mort amb la contundent marxa fúnebre.
Però potser la peça que ens va impactar més de totes va ser El capvespre dels déus, que ens va arribar a emocionar, perquè malgrat que la havíem escoltat sovint en veure l’òpera, aquí vam descobrir matisos que fins diumenge no havíem descobert…. i és que l’OBC va sonar de forma esplèndida amb la seva enorme massa orquestral, molt llunyana del que ens té acostumats l’orquestra del Gran Teatre del Liceu. Brutal !!!
Per al tancament del programa Kazushi Ono ens porta un contrapunt espiritual amb una gran bellesa orquestral de la mà del preludi dels Mestres Cantaires de Nuremberg.
Ha estat un magnífic concert on tots els membres de l’orquestra han pogut participar i gaudir del seu moment gràcies a la manera de dirigir de Kazushi Ono que transmet sinceritat i és receptiu a les possibilitats individuals dels seus músics.
Us deixo l’enllaç del concert, de Catalunya Música i que podeu escoltar clicant AQUÍ
Orquestra Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya
director: Kazushi Ono
