– Cinema (C01) – LA CIUDAD DE LAS ESTRELLAS (LA LA LAND) – Bosque cinemes (🐌🐌🐌🐌+🐚)

LA CIUDAD DE LAS ESTRELLAS (LA LA LAND) –

VOLTAR i VOLTAR

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Malgrat que ens agrada molt el cinema i que en èpoques passades anàvem força sovint, ara mateix prioritzem tot el que fa referència al món de les Arts Escèniques; és el Teatre molt especialment, però també la dansa, l’òpera o el circ, que fa que la nostra agenda estigui gairebé col·lapsada per aquest tipus d’espectacles que ens apassionen i que no ens dóna marge per gaudir d’altres mons que formen part també de la cultura.

Però no hem pogut evitar tenir força curiositat per veure aquesta pel·lícula, abans que s’atorguessin els Òscars, ja que tothom donava per suposat que aquesta pel·lícula seria la gran guanyadora d’enguany. Dissabte passat abans d’anar al Teatre Lliure ens vam apropar als Cinemes Bosque per veure LA CIUDAD DE LAS ESTRELLAS (LA LA LAND). Com ja tothom sap, aquesta no va ser la pel·lícula guanyadora, malgrat que es va portar 6 Oscars de les 16 nominacions que tenia.

Mia (Emma Stone), una jove aspirant a actriu que treballa com a cambrera mentre acudeix a càstings, i Sebastian (Ryan Gosling), un pianista de jazz que es guanya la vida tocant en sòrdids tuguris, s’enamoren, però la seva gran ambició per arribar al cim en les seves carreres artístiques amenaça en separar-los.

La veritat és que nosaltres esperàvem un gran Musical i ens vam trobar amb una bona pel·lícula d’amor i desamor molt reeixida, amb alguns números musicals que segurament passaran a la història del cinema. Vol ser un homenatge a aquest gènere, però en cap cas es pot considerar una pel·lícula Musical al 100%.

Hem trobat a les xarxes socials un vídeo que ens ha agradat molt, perquè posa de manifest i amb exemples molt clars d’alguns moments de la pel·lícula en els que vol retre homenatges a Musicals que ja formen part de la història.

A nosaltres ens va agradar molt aquesta LA LA LAND, malgrat que potser esperàvem més del que hem trobat, ja que creiem erròniament que tota ella seria Musical…. i evidentment no és així ni de bon tros….. això sí, té moments realment màgics i inoblidables.

Aquesta és una història clàssica, que recull d’una manera fascinant un nombre important de grans pel·lícules Musicals d’abans i al mateix temps dóna una alenada d’aire fresc en utilitzar la tècnica cinematogràfica actual.

L’amor és la temàtica central d’aquest film. Però no només el que hi ha entre Ryan Gosling i Emma Stone, si no el que tenen pels seus somnis i principalment, per la ciutat de Los Angeles. El mateix títol de la pel·lícula ja ens dóna una pista d’aquest amor a aquesta ciutat. Una ciutat que vàrem conèixer l’estiu del 2013 i que contràriament al que esperàvem ens va fascinar.

Tot gira al voltant d’aquest ens poderós que es converteix en el gran protagonista durant cada minut del metratge. La fotografia és realment magnífica, d’aquelles que se’t graven a la ment. Algunes de les escenes són tan icòniques que es repetiran en l’imaginari popular, ja que La La Land ho té tot per passar a la història, malgrat que no es tracta d’un Musical en l’estricte sentit de la paraula.

This slideshow requires JavaScript.

Tot funciona en una barreja gairebé perfecta entre diàleg, drama i música. Les escenes musicals flueixen de manera natural. Els llums, els colors, el moviment … tot un seguit de factors fan que l’estètica sigui espectacular.
Curiosament a nosaltres el final argumental d’aquesta pel·lícula ens va recordar molt, potser massa a la de “Els paraigües de Cherbourg” (un dels Musicals que més m’han apassionat al llarg de la meva vida)… un final feliç i amarg al mateix temps.

Els premis que ha aconseguit aquesta pel·lícula fins al dia d’avui són aquests: