– Teatre (194) – AMICS ÍNTIMS (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí

AMICS ÍNTIMS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres 23 de febrer era nit d’estrena al Teatre Gaudí. El dramaturg Ever Blanchet assegut a fora al costat de la taquilla. Ell és el director artístic d’aquesta sala i del Versus teatre i és l’autor de l’obra que s’estrena. La dirigeix Oscar Molina, un director que comença a ser habitual en aquestes dues sales.

Dues parelles tenen una amistat consolidada de fa molts anys. Són veïns i tenen aproximadament la mateixa edat. Es consideren tan amics que parlen de viure plegats quan tots quatre estiguin jubilats i parlen d’una vida llarga en companyia.

This slideshow requires JavaScript.

Un inici de la representació una mica esbojarrat i fins i tot, al nostre entendre, ridiculitzant les ganes de sexe d’en Cristian (Pep Ferrer), ens va fer témer el pitjor, però sortosament al cap de cinc minuts ja agafava un altre caire i entrava plenament en diversos temes relacionats amb el desgast dels cossos i de les relacions que inexorablement comporta el pas del temps.

L’espai escènic ens mostra dos espais, dues habitacions que corresponen una a cada casa, el llit, o sofà al mig de l’escenari és compartit, delimita els espais a banda i banda i serveix també de punt de trobada entre els membres de les parelles.

A l’obra es parla molt del sexe entre les parelles, i de com afecta les seves relacions, un Cristian fogós i amb ganes de noves experiències davant d’una dona, la Clara (Maria Clausó) que ja està cansada i que no vol anar més enllà de les carícies. A l’altra parella ens trobem amb Òscar (Ferraz Lahoz) que ja comença a tenir problemes d’impotència i amb la Lali (Rosa Cadafalch) que es refugia en el ioga i vol viure aquest problema amb tranquil·litat i conformitat.

This slideshow requires JavaScript.

Però parlen de moltes més coses al llarg de l’obra, ens parlen de la feina i les prejubilacions, de les relacions amb els fills que ja no viuen a casa, de la confiança entre els membres de la parella, de l’amistat i la confiança entre els amics. El temps passa i ambdues parelles s’ajuden a entendre’s, creuen saber-ho tot els uns dels altres, però de mica en mica descobriran que no és així, que no es coneixen tant com pensaven.

“Amics íntims” és una comèdia molt humana que ens parla de l’experiència afectiva de les persones, on el sexe hi té un paper principal, tot cercant els límits de l’amistat.

En paraules de l’autor aquesta comèdia ha nascut de la preocupació del fet d’envellir.

Les relacions humanes van variant amb el pas del temps, un temps que modela comportaments, somnis i desitjos. Crisis vitals que fan reconduir actituds i generen expectatives noves. Acceptació de l’irreversible efecte del temps en el nostre cos, en el nostre desig sexual i en els nostres sentiments. Un espectacle on tothom es pot veure identificat, especialment els que ja tenim una certa edat … o pot identificar persones del seu entorn.

This slideshow requires JavaScript.

La vida és cada vegada més llarga i aquest fet ens obliga a afrontar el futur d’una manera diferent, assumint el desgast del cos i el de les relacions personals de llarga durada.

“Amics íntims” explica la importància de la tolerància i la complicitat en les amistats, amb una mirada carregada d’ironia i cinisme.

Una comicitat expressament caricaturitzada per dibuixar els grans trets de la problemàtica de fer-se grans en parella, però que intenta analitzar els problemes amb seriositat mentre ens anem rient. Unes actuacions molt creïbles que ens van agradar força, ajudats per una direcció molt mesurada.

Una obra per riure, però també per pensar, i de la que, malgrat la pàtina de comicitat i ironia que porta, no pots sortir indiferent.