MONTAG 451 –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Feia molt de temps que no tornàvem al Teatre Eòlia, tot i que som conscients que ens hem perdut algunes produccions interessants. Malgrat que vaig assistir a la roda de premsa de presentació de la temporada al setembre passat i llavors érem conscients del que es podria veure, posteriorment no ens arriben les comunicacions de les estrenes i quan ens adonem ja és massa tard, tenint en compte la poca durada de les representacions.
Ahir, i gràcies a Quim Durban que ens ho va fer saber, vam anar a veure MONTAG 451, una nova proposta de la Companyia la Niña Bonita basada en el llibre Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. Segons van comentar en el col·loqui que va tenir lloc en acabar, aquesta era una idea que Xavi Àlvarez, director de la proposta, tenia a la seva motxilla des de fa deu anys i que finalment ha pogut fer realitat.
“Montag 451 es basa en un gran clàssic, una obra mestre que ens parlava d’un món sense llibres. Ara, però, ja ens trobem en el futur, i Montag, el seu protagonista és vell, un heroi del passat, un número. Lluny queda el seu treball en el temible cos de bombers. Les seves lectures furtives de llibres prohibits… Montag haurà de recompondre els fragments de tota una vida per descobrir que encara hi palpita un foc inextingible.”
Montag 451 ha tirat endavant gràcies a un projecte de Verkami que ha permès fer front a algunes despeses de producció.
Comencem veient un Montag ja vell (excel·lent treball de Carles Arquimbau), vestit amb una granota de color blanc i que està tancat en una institució, en el pavelló 451. Llegeix un llibre que amaga quan entra la seva cuidadora.
Una gran fredor l’envolta i el sistema lluita per mantenir-lo allunyat dels records, infantilitzant el seu pensament amb pastilles que el mantenen sedat tot i que no poden evitar algun somni que el fa recordar, i, el desestabilitza. Una pantalla omple tot l’escenari amb una frase impactant: Viu el present, frase que anirà perdent força i definició al llarg de la representació.
Guillem Motos és un magnífic Montag jove, que lluita amb les obligacions, derivades del seu ofici, i que el porta a cremar cases senceres on s’amaguen llibres. La influència de Clara (paper interpretat per la Júlia Jové) la seva jove veïna, el farà dubtar del que fa i començarà a agafar llibres i llegir-los d’amagat. Cremar una casa amb la seva propietària a dins serà el detonant del seu enfrontament al sistema. La seva dona (Anna Prats) serà qui finalment el denunciarà.
En aquesta proposta Montag s’ha convertit en un rebel, una persona que s’ha enfrontat al sistema i ens volen mostrar que ha fet el sistema per aïllar-lo i “desprogramar-lo” de forma que només sigui capaç d’estar sense pensar, de viure sense preguntar ni molestar. Un sistema que ja no necessita cremar els llibres perquè la gent no llegeix. Han passat 30 anys. Però Montag només necessitarà un revulsiu per despertar. I tornarà a ser una noia jove, la Marta (també Júlia Jové) que necessita saber, qui el despertarà.
Lluís Barrera és el cinquè intèrpret de la proposta que també dobla paper en fer de metge en el moment actual i de cap de bombers en l’època passada. Ell, com la resta de personatges, tret del Montag vell, va vestit de negre.
Una posada en escena on es barregen molt bé passat i present amb un gran joc de llums i una música, obra de Clara Peya, que arrodoneixen un espectacle que ja va néixer rodo.
Aquest és el segon espectacle de la Companyia la Niña Bonita que va presentar l’adaptació de “El Camp” de Martin Crimp al Versus Teatre al desembre del 2015.
Deixem aquí aquest paràgraf de Montag que és prou significatiu: ” El foc, foc és, i no es guareix. Pot aplacar-se, contenir-se, extingir-se. Però allà on dormen les cendres tornarà a aparèixer. A la flama no se la pot tancar. No. El foc no es guareix, no hi ha cura possible per a aquest foc. Em dic Montag. Jo sóc la flama que crema en el foc.”
I com conclouen en el col·loqui:: La falta de cultura ens desconnecta de nosaltres mateixos, i si no sabem qui som, acabem sent marionetes del poder.
Una magnífica versió del clàssic Fahrenheit 451, amb una visió molt més actualitzada al nostre temps, on la gent gairebé no llegeix llibres i està envoltada de pantalles que l’absorbeixen per complet (televisió, xarxes socials, mòbils…) i que d’aquesta manera són fàcilment manipulables des del poder. Unes actuacions immillorables de tots els actors, que han estat treballant en la proposta des de juny passat i assajant des de setembre juntament amb els dramaturgs i la direcció, per poder-la mostrar ara per molt pocs dies.
Creiem sincerament que tots ells es mereixen que aquesta proposta tingui una llarga vida i es pugui veure en altres sales quan acabi de representar-se al Teatre Eòlia aquest diumenge 26 de febrer.
Dramaturgia: Dionisio Sánchez i Xavi Àlvarez
Direcció: Xavi Àlvarez
Intèrprets: Carles Arquimbau, Guillem Motos, Júlia Jové, Lluís Barrera i Anna Prats
Ajudant de direcció: Neus Suñé \ Disseny d’il.luminació: Clàudia Barberà \ Escenografía: Sergi Corbera \ Música: Clara Peya \ Espai sonor: Carla Illas \ Moviment: Neus Suñé \ Vídeo: Julian Waisbord i Clàudia Barberà \ Veu en off: Julia Otero \ Vestuari: Carla Andrés, Sara Manzaneda i Cristina Santalla \ Fotografía: Clàudia Barberà
Producció: Quim Durbàn i Anna Prats
Disseny, Comunicació i Explotació: La niña bonita
Idioma: català
Durada: 80 minuts
