– Teatre (189) – LAS ÁVIDAS RAICES (🐌🐌🐌🐌) – Sala Sandaru – 17.02.2017

LAS ÁVIDAS RAICES

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Divendres dia 17 teníem dos bons motius per sortir de casa, l’un poder gaudir d’un espectacle de la companyia Cos de Lletra, companyia a la que teníem ganes de conèixer, i d’altra banda descobrir una nova sala de teatre, la Sala Sandaru en el Centre Cívic Parc-Sandaru.

las-avidas-raices-sala-sandaru-voltar-i-voltar-17

LAS ÁVIDAS RAICES s’inscriu dins de la convocatòria del Kinètic, la línia d’arts escèniques del centre cívic que cada any s’obre al setembre. Cinc van ser els projectes seleccionats dins la convocatòria del Kinètic 2016-2017. Les companyies seleccionades comencen assajos a partir de novembre i estrenen a la Sala Sandaru entre els mesos de febrer i maig.

A partir de l’obra breu “Muescas más hondas” que van presentar al Teatre Akademia al setembre del 2016 i dins de la mateixa sèrie de peces dramàtiques oníriques “Objetos punzantes”, aquesta peça mostra d’una forma crua i tendre el vincle que uneix una mare i el seu fill.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mireia Vallès és la mare, i entra en escena carregada amb dues galledes i una manta, ràpidament comença a tancar l’espai en el qual viu amb esbarzers que no deixen veure ni entrar el món exterior. Vol estar sola. Vol tenir el seu fill sola. Vol criar i educar el seu fill sola.

Salva Artesero és el fill que no coneix ningú mes que la seva mare i viu feliç. Fins al dia que es comença a fer preguntes. Fins al dia que sent curiositat pel que hi ha a l’altra banda dels esbarzers. Fins al dia que decideix que vol créixer i volar.

Unes interpretacions que ens han agradat molt.

MADRE: Lección primera: tú eres yo. Y te di estas dos orejitas para que me oigas bien.
HIJO: ¿Puedo escuchar el canto de los pájaros?
MADRE: No, eso no. Y te di estos dos ojos verdes para que me mires bien.
HIJO: ¿Y puedo ver la luna de noche?
MADRE: No, eso no. Y te di una boca inocente para que me hables bien.
HIJO: ¿Puedo cantar canciones alegres?
MADRE: No, eso no.
HIJO: ¿Para qué me dio los pies?
MADRE: Para que te sostuvieses derecho y quietecito como un niño bueno.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segons ens van comentar en el col·loqui que va tenir lloc un cop acabada la representació, aquesta obra es nodreix del treball conjunt de creació i investigació escènica dels actors i l’autora i directora.

Nombroses improvisacions i variacions entorn del tema de les relacions entre pares i fills, la seva naturalesa i les formes més o menys soterrades de poder que s’imposen. Un vincle que de vegades és tan possessiu que no deixa espai per respirar i que condueix a la ruptura com única forma d’aconseguir ser un mateix. El que veiem a escena és extrapolable a qualsevol tipus de relació entre dues persones, o dos societats que creïn entre elles un vincle estret i excloent de la resta del món: mare i fill, pare i filla, marit i muller, amics, …o inclús perquè no? Espanya vers Catalunya.

La posada en escena simple, prescindint d’elements escènics i vestuari que distreguin l’atenció de la paraula, una paraula carregada de poesia acompanyada de la música de Manuel Sánchez Riera, col·laborador habitual de la companyia.

las-avidas-raices-sala-sandaru-voltar-i-voltar-14

Ha estat una bona ocasió per conèixer a la companyia que el passat 2016 va complir 10 anys d’existència. Formada per Salva Artesero i Ruth Vilar desenvolupa també tasques docents oferint tallers de lectura i d’escriptura creativa tant a infants com a adults. També publica, a través de diversos mitjans, entrevistes, articles, peces originals i ressenyes, encaminades a la divulgació teatral.

En acabar un interessant col·loqui amb els membres de la companyia i els actors i amb la col·laboració de Parking Shakespeare.

las-avidas-raices-sala-sandaru-voltar-i-voltar-15

Tant de bo aquesta proposta que s’ha presentat en sessió única, pugui ser programada en algúna sala de la nostra ciutat. Seria una veritable llàstima que una proposta d’aquesta enorme qualitat i de més de 3 mesos de treball intens, únicament s’hagués pogut veure en aquesta sessió, a la qual vàrem assistir.

las-avidas-raices-sala-sandaru-voltar-i-voltar-16

Creiem sincerament que tindria cabuda en alguna de les petites sales de Barcelona, on consideren que el més important del Teatre és el text i la interpretació.

Autora i directora: Ruth Vilar
Actors: Salva Artesero i Mireia Vallès
Escenografía i vestuari: Cos de Lletra \ Música original: Manuel Sánchez Riera \
Disenny de llums: Rocio Arjona Gallardo
Idioma: castellà
Durada: 60 minuts

mare-i-fill-cargols

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s