LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Una roda de premsa atípica, perquè acostuma a presentar-les el director del TNC, Xavier Alberti, però divendres no hi era a la taula de presentació. De sobte s’encén una pantalla de televisió i apareix ell en una gravació prèvia, per dir-nos que en aquell precís moment està al quiròfan, per fer-li una petita intervenció sense importància. Ha volgut estar present encara que fos virtualment.

A la taula presidencial tota la companyia està present i es Sergi Belbel el primer que pren la paraula, ja que ell dirigeix aquesta nova versió de LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER, un clàssic de Mercè Rodoreda.

A la Barcelona de principis del segle xx, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l’exili republicà de la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.

Segons les paraules d’en Sergi Belbel:

És una llàstima que Mercè Rodoreda no hagi escrit més obres per al teatre. Aquesta que ara us presentem, i que va ser rescatada per la gran Rosa Novell fa més de vint anys, és segurament el seu text teatral més reeixit.

Rodoreda escriu, amb to de comèdia de costums, gairebé a la manera d’un De Filippo, sobre les vides, les petites misèries, les petites desgràcies i les petites alegries d’una colla de dones barcelonines de principis del segle XX. Sota l’aparença d’una comèdia «amable», Rodoreda compon un dels seus personatges més emblemàtics, juntament amb la Colometa, l’Aloma i la Teresa i la Sofia de Mirall trencat: la senyora Florentina, dona burgesa, típicament barcelonina, professora de piano, propietària d’un gran immoble al barri de Sant Gervasi i que, malgrat dur una vida relaxada i tranquil·la, amaga una gran recança, una profunda malenconia per no haver pogut tenir una vida afectiva més «convencional».

Amistançada del «senyor Homer» durant gairebé trenta anys, assistirem al seu daltabaix emocional i finalment catàrtic, ajudada en tot moment per un cor de veïnes i amigues que la protegeixen: les «intrèpides» i excepcionals Zoila, Júlia i Perpètua. La irrupció de la nova minyona, la Serafina, una noia jove, de poble, desinhibida, molt lluny del que la Florentina representa, serà el revulsiu que finalment sacsejarà els fonaments de la seva llar.

Els personatges de la Rodoreda demanen a crits un grandiós repartiment. Són personatges grans, però estan escrits des de la petitesa, des de la minúcia d’unes vides gairebé ridícules, o, si més no, lluny de ser memorables o heroiques. I, tanmateix, totes elles acaben essent autèntiques «heroïnes» gràcies a la seva vitalitat, la passió per les petites coses, la recerca de la felicitat i la força poderosa de l’amistat.

L’obra representa l’any 1914 en ple esclat de la Barcelona Modernista, malgrat que està escrita per Rodoreda als anys 50.

Per trobar la persona adient per interpretar el paper de Zerafina, va costar més de 3 mesos de càsting, perquè en Sergi Belbel volia una noia jove que s’aproximés el màxim als 18 anys d’aquest personatge. Comenten els seus companys de taula, que Elisabet Casanovas serà el gran descobriment d’aquesta ocasió.

L’encontre entre una dona de més de 60 anys, burgesa i de ciutat, amb una noia molt jove del medi rural, permet donar la mà entre dues dones que representen dos Catalunyas molt diferents.

El cast es el següent:  Mercè Sampietro (Florentina), Margarida Minguillón (Perpètua), Teresa Urroz (Júlia ), Carme Callol (Zoila),  Toni Sevilla (Homer),  Elisabet Casanovas (Zerafina), Enric Cambray (Jaume – Francisquet – Miqueló – Vigilant), Gemma Martínez (Sra. Rosa / Noia)

Us deixo l’àudio de la presentació …

Es podrà veure a la Sala Gran del TNC, del 22 de febrer al 2 d’abril