– Teatre (185) – DOS FAMILIAS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Porta4 – 12.02.2017

DOS FAMILIAS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

La Sala Porta4 ha programat DOS FAMILIAS durant els diumenges del mes de febrer i segons ens van comentar, al mes de maig es representarà també a La Vilella. Per poder tirar endavant el projecte José Pascual Abellán, va impulsar la creació de la nova companyia “Dos familias”, formada pel mateix Abellán, l’actriu Annabel Totusaus, els actors Pau Sastre i Eduardo Telletxea i el director Sergio Arróspide. L’estrena oficial la va acollir la desapareguda Sala Trono, de Tarragona, a l’abril de 2016, on va obtenir un gran èxit de públic i crítica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una peça de les que arriben al cor, pel text i per unes interpretacions tan convincents que hem acabat plorant amb els protagonistes i ens ha permès posant-se en la pell de tots tres, ara amb un, ara amb l’altre. Un text que ens parla de les implicacions emocionals que l’acollida d’un nen representa per a les dues famílies: la dels pares biològics i la dels pares acollidors. Un text que va ser elaborat després d’un treball d’investigació al voltant del tema mitjançant la col·laboració de famílies i associacions que treballen amb nens d’acollida.

DOS FAMILIAS ens parla d’un nen de dos anys, en Lluís a qui el seu pare biològic no coneix, en Miquel va ser apartat del nen en néixer per problemes amb les drogues i amb l’alcohol. La mare del nen va morir sense conèixer el seu fill. Ara, en Miquel, ha recuperat el control, ha deixat de beure i drogar-se i vol recuperar al seu fill. Té molta por. Se sent insegur. Però ho desitja de tot cor. La seva alegria és desbordant quan li comuniquen que li tornen la custòdia del nen i que el podrà recollir l’endemà.

La Cristina i en Marc són els pares d’acollida d’aquest nen al qual han cuidat com si fos fill propi. Reben la notícia de què el pare biològic ha recuperat la custòdia i per tant han de deixar anar al nen. Tenen molta por. Es neguen a acceptar de bon grat aquest fet. 

En Miquel (extraordinari Pau Sastre) està aterrit davant la tornada del seu fill, una tornada que ha somiat i esperat durant dos anys. Vol fer-ho bé i decideix trucar a la seva mare, amb la que fa anys havia perdut el contacte, per tal que l’ajudi.

Com sabré si té gana? Porta encara bolquers?, com sabre si no es troba bé ?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Cristina (Annabel Totusaus) recull frenèticament totes les coses del nen, ordena la roba, les joguines, i no para de parlar, intenta considerar normal que el nen torni amb el seu pare. I no para de repetir-se que ja ho sabien.

En Marc (Edu Telletxea) està rabiós, no pot entendre perquè els hi treuen el nen i no concep la vida sense ell tot i que en un inici ell no ho volia.

Com sabrà si té gana? Com sabrà que ha de fer si no es troba bé? A quina escola el portarà ? 

Tots tres al llarg de la representació faran un gir de 180 graus respecte a la seva primera reacció. La trobada entre tots tres es tensa i aporta algun moment còmic al gran drama que estan vivint. 

Dues vides diferents. Dos punts de vista diferents. “Dues famílies”.

Una posada en escena molt senzilla amb només unes cadires i uns ossets de peluix, gran el del Marc i la Cristina, simbolitzant el seu poder adquisitiu, petit, molt petit el d’en Miquel.

Dos Familias és un muntatge que té l’ambició de posar sobre l’escenari les pors, les alegries, incerteses i, també, moments surrealistes que freqüentment es donen en un tema tan important com és el de cuidar un menor que disposi de la calor d’una família que li dóna amor.

Unes grans interpretacions. Una gran direcció. Un magnífic text. Una gran nit de teatre. Una producció que es mereix un gran recorregut a les sales de Teatre de tot Catalunya.

dos-familias-porta4-voltar-i-voltar-13

Autor: José Pascual Abellán
Direcció: Sergio Arróspide
Amb Annabel Totusaus, Pau Sastre i Edu Telletxea
Música: Haritz Aizpun \ Il.luminació: Diego Cano \ Fotografía: Gabriel Mestre \ Disseny gràfic: Joaquim Bundó \ Muntatge video: Meritxell Lecha i Carolina Garrido.
Idioma: castellà
Durada: 70 minuts

osset-de-peluix-i-cargol

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Teatre (185) – DOS FAMILIAS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Porta4 – 12.02.2017

  1. Alex Virgili ha dit:

    Extraordinaria peça teatral, text profubd en emocions, interpretació magistral i deliciosa dels 3 artistes, i una direcció molt acurada. Una petita joia que s’ha de fer gran i s’ha de veure.
    Alex

    • Miquel Gascon ha dit:

      Benvingut Àlex a Voltar i Voltar

      Veig que coincidim plenament en valorar aquesta proposta com una autèntica joia teatral. Crec que es mereixen un llarg recorregut pels teatres del nostre país…. Catalunya.

      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s