GIVE ME A REASON TO LIVE –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
No en tenim cap dubte de la professionalitat i esforç d’aquesta ballarina i coreògrafa escocesa Claire Cunningham.
No en tenim cap dubte de què cal mostrar al món el que significa lluitar contra una discapacitat, del gènere que sigui, que automàticament et deixa fora de determinades activitats o desitjos.
No en tenim cap dubte de què aquesta és una peça treballada i en la que segurament parla d’ella mateixa amb una sinceritat aclaparadora.
De tot això no en tenim cap dubte.
Com tampoc en tenim que diumenge ens vam equivocar en escollir aquesta proposta dins del nostre abonament. I que el Teatre Lliure es va equivocar en programar aquesta peça de manera aïllada, una peça de 32 minuts de durada i que et deixa absolutament perplex, perquè la ballarina d’aquests 32 minuts, almenys 20 es queda palplantada davant nostre sense moure’s i sense cap moviment.
Ens hem desplaçat des de casa (entre anada i tornada hora i mitja), per veure una “coreografia” amb una sola persona i gairebé permanentment estàtica? Hem hagut de pagar anticipadament ja fa mesos, 32 euros per assistir a veure aquest “espectacle” ?
Claire Cunningham va néixer el 1977 amb osteoporosi. Va estudiar música clàssica en l’especialitat de cant. L’any 2005 va començar a treballar en l’àmbit de la dansa amb el coreògraf nord-americà Jess Curtis, i d’aquí va néixer la necessitat de crear els seus propis espectacles. L’últim moment d’aquest espectacle on ella ha cantat a J.S. Bach ha estat, per nosaltres, el millor.
No volem opinar sobre aquest treball de la Claire Cunningham. Segurament no seria just per ella. A nosaltres ens ha semblat gairebé una presa de pèl i hem sortit del Teatre Lliure molt emprenyats.
Transcrivim el que diu el programa de mà:
La coreògrafa i ballarina escocesa Claire Cunningham explora l’univers simbòlic del pintor holandès El Bosco. Un homenatge en directe a les víctimes discapacitades del programa d’eutanàsia nazi Aktion T4 i a les actuals víctimes discapacitades de la recent “reforma del benestar social” del Regne Unit. Dansa sense límits.
Endinsant-se en l’obra del pintor medieval Hieronymous Bosch, Claire Cunningham presenta una peça cruament bella sobre la transcendència i la lluita, una indagació a través de la religió, l’art religiós i el judici de les ànimes i cossos.
Posant a prova el cos i la fe, Give Me a Reason to Live ressegueix la imatgeria de les persones amb discapacitat en les pintures apocalíptiques d’El Bosco, per tal de qüestionar les nostres perspectives actuals sobre l’alteritat i la diferència.
Give Me a Reason to Live ens convida a considerar la nostra pròpia empatia, simpatia o indiferència, en una obra d’una generositat i immediatesa brutal.
Aquest espectacle forma part del recorregut “Canvi de codi” que ha programat el Lliure aquesta temporada i que comptarà també amb la peça “Dale recuerdos XXX (Je pense à vous)” creació i dirección de Didier Ruiz i la peça “Five Easy Pieces” amb dramatúrgia Stefan Bläske idea i text i dirección de Milo Rau. Ens replantejarem seriosament si deixem o no d’anar a veure aquests dos espectacles que malauradament ja tenim reservats.
Coreografia i interpret: Claire Cunningham
il·luminació: Karsten Tinapp i Gregor Knuppel / so: Zoë Irvine / músiques addicionals: Nesciens Mater de Jean Mouton i Den Tod deJ. S. Bach / vestuari: Shanti Freed / direcció de producción: Gregor Knuppel / producció executiva: Nadja Dias / producció a l’Estat espanyol: Ana Sala (Ikebanha Artes Escénicas) / assessorament: Kristin De Groot (Bosch Project) i Janice Parker (Escòcia)
Producció: Claire Cunningham
durada : 32 minuts (segons el programa de ma 40)
