EL SOMNI DE GULLIVER –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir divendres al matí estava convocat a la roda de premsa d’un espectacle catalogat pel Teatre Nacional de Catalunya com a espectacle familiar, i també a la primera representació per escoles de EL SOMNI DE GULLIVER de Roland Olbeter. Una producció recomanada a partir dels 10 fins als 101 anys.
Es tracta d’una òpera mecanitzada creada i dirigida per Roland Olbeter, col·laborador habitual de La Fura dels Baus i de Marcel·lí Antúnez, pel que ha dissenyat tota mena de sorprenents instal·lacions sonores i mecàniques.
Una instal·lació espectacular en la que no veiem cap persona física al llarg de tota la representació i on tot funciona mecànicament a partir d’un sofisticat sistema de programes informàtics, que fan moure una sèrie de titelles combinades amb audiovisuals amb aparença tridimensional, que acompanyen a la música i les veus d’una òpera contemporània en català, que vol ser una entrada d’aquest gènere per a la gent jove.
L’òpera és un gènere que des de sempre ha intentat transmetre emocions i per tant sembla difícil a priori que un munt de pistons mecànics, que han estat reciclats de mecanismes industrials, puguin aconseguir arribar a transmetre emocions en un teatre en el que no es veuen éssers humans…. però curiosament veient la reacció dels joves a la sala, ho aconsegueixen amb escreix.
El text original de “Els viatges de Gulliver” està escrita fa més de 300 anys per l’escriptor i clergue irlandès Jonathan Swift l’any 1726. Narra una sèrie de viatges fantàstics de Gulliver, i és alhora una sàtira dels costums anglesos de l’època de l’autor i de la naturalesa humana en general. Aquella història s’ha adaptat a un personatge d’un científic actual, a punt de jubilar-se i que s’adona que ha fet poca cosa a la vida que el faci sentir realment satisfet i per això fa un viatge a l’espai a la recerca del que al planeta terra encara no ha trobat.
La composició musical ha estat realitzada per una dona nascuda a Uzbekistan que viu a Austràlia, Elena Kats-Chernin, que va estar d’acord amb compondre la música amb màquines sonores. Els cantants que podem escoltar són d’una gran categoria vocal, entre els que podem destacar al baríton Joan Martín-Royo, al tenor Antoni Comas, a la mezzosoprano Clàudia Schneider, al baix baríton Carlos Fesser o als contratenors Toni Gubau i Oriol Rosés.
Un treball que ha costat uns 7 anys de feina d’ençà que es va dissenyar el primer esbós, amb un llarg camí per aconseguir posar-lo a escena. Un immens treball d’una complexitat extraordinària que ha requerit les aportacions de moltíssima gent i en la que la tècnica, la informàtica i el vídeo són una part fonamental, a banda evidentment de les composicions musicals i les veus dels solistes.
El pròxim mes de juny es portarà al Festival d’Òpera de Munic i es representarà durant 10 dies i s’està en negociacions per portar-la també a diferents ciutats de la Xina.
Una de les curiositats de l’espectacle, és que està totalment mecanitzat i que arranca amb una pulsació de la tecla ENTER en un ordinador i no necessita en cap moment la manipulació de cap persona darrera de l’escenari.
Us deixo l’àudio de la Roda de premsa, per si teniu interès d’escoltar les explicacions del seu creador Roland Olbeter ….
Un espectacle que en un primer moment em va impactar molt favorablement per la seva espectacularitat, malgrat que en algun moment pel meu gust va fer una davallada important. Valoro per sobre de tot l’aportació de les veus, perquè es tracta en realitat d’una òpera contemporània i cantada en català.
És la primera representació que he vist totalment robotitzada i l’experiència ha estat satisfactòria en general. Segons la meva opinió és un espectacle que no s’hauria d’haver programat dins de l’entorn dels espectacles familiars, perquè malgrat que surten titelles, crec sincerament que agradarà molt més als adults que als infants. Aquesta classificació, per mi totalment errònia farà que molts adults es perdran aquesta experiència i això francament és una llàstima.
Idea, direcció i llibret: Roland Olbeter
Composició musical: Elena Kats-Chernin
Direcció i producció musical: Carlos Fesser
Vídeo: Esterina Zarrillo – Marionetes: Nico Nubiola – Concepció sonora: Urbez Capablo – Preparació tècnica i manipulació de marionetes: Kike Blanco – Disseny d’il·luminació: Cube.Bz – Vestuari: Joana Poulastrou/studi Chu Uroz – Vídeo Realització: Esterina Zarrillo, Dog Films
Amb les veus de: Gulliver, baríton: Joan Martín-Royo //Glumdalkiltch, mezzosoprano: Clàudia Schneider // Rei Eggman, tenor: Antoni Comas // Senyor Mondi, baix baríton: Carlos Fesser //Immortals, contratenors: Toni Gubau, Oriol Rosés // Corbs, baixos: Antonio Fajardo i Néstor Pindado // Nanobots, cor infantil: Anna Barreiro, Lucía Verger i Nerea Urriza – Escola Aula de Música 7, dirigides per Óscar Larios
