– Teatre (178) – JÚLIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 08.02.2017

JÚLIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquesta és la segona proposta de la “Trilogia de la imperfecció”, que ha preparat aquesta temporada la Sala Atrium, basada en tres personatges femenins de la dramatúrgia europea: Nora (Casa de nines), JÚLIA (La senyoreta Júlia) i Nina (La gavina).

Aquesta proposta està inspirada en l’obra de l’escriptor suec August Strindberg i tal com ens va comentar Raimon Molins en la roda de premsa, ha fet aquesta adaptació teatral de l’obra prenent només els tres personatges principals de la obra: la mateixa Júlia, Jean i Kristina.

La senyoreta Júlia ens parla bàsicament de les relacions basades en la lluita de poder. El poder de l’home sobre la dona. El poder del ric sobre el pobre. El poder de la moral sobre el lliure albir. De la realitat sobre el somni. I una llarga llista … malauradament infinita de maneres de relacionar-nos i viure. Amb nosaltres. Amb els altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Júlia és una noia a qui li agrada jugar amb el prohibit, el desconegut, i la nit de Sant Joan decideix “jugar” amb el Jean, un majordom de la casa amb el que es coneixen des que eren petits. La seva parella fins aquella nit l’acaba d’abandonar perquè no accepta la relació de poder que ella exerceix i que arribava a la humiliació. Però Jean és un seductor, intel·ligent i manipulador, un depredador.

Júlia no vol ser una senyoreta, perquè el seu pare l’ha educat com un home i la seva mare mai la va estimar, mai s’ha relacionat massa amb la gent del seu entorn social, i des de la seva “masculinitat” vol exercir el poder que en aquella època exercia l’home sobre la dona. Ella, a més, té el poder sobre el personal del servei de la casa, en aquest cas sobre el Jean i la Kristina. Al mateix temps el Jean, pel fet de ser home, té el poder sobre les dones, la senyoreta Júlia i la Kristina. El pare de la Júlia és una presència que té el poder sobre tots tres per la seva condició social i per ser home.

Patricia Mendoza és una extraordinària Júlia amb una gran varietat de registres al llarg de la representació, un comportament extravagant i provocador al començament de la nit de Sant Joan on exerceix de dona seductora que sap que té el poder sobre el Jean, i una dona ferida i insegura a mesura que acaba la nit i cal prendre decisions. Escapar del rol que té assignat en la societat en la qual viu és un repte que ella sola no pot enfrontar, ella pren consciència de la impossibilitat de ser lliurement el que vulgui ser, ja que el passat la condiciona massa.

Júlia és l’únic personatge que Raimon Molins ha situat en el segle XXI.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Jordi Llordella és Jean i la seva interpretació ha ratllat per nosaltres l’excel·lència. Ha dotat al personatge d’una gran credibilitat, sota una aparent submissió ell és la imatge de la seducció, la manipulació i la cobdicia. Enèrgic però al mateix temps ple de matisos que amaguen la inferioritat que li confereix la societat pel fet de pertànyer al món dels servents.

Mireia Trias és Kristina i ens continua meravellant la seva capacitat d’expressar amb el gest i la mirada. La imatge de la persona que te assumit el seu rol com a serventa i com a dona en una societat conservadora i rígida. Sempre hi és, com la veu de la consciència que observa el que passa al voltant però no té dret a dir ni a actuar.

Però el millor de tot és la magnífica posada en escena, que torna a repetir l’experiència d’utilitzar mitjans audiovisuals, d’una banda una càmera per transmetre imatges en directe d’escenes que no veiem o veiem d’esquenes, i la projecció d’escenes de la versió cinematogràfica de l’obra, la pel·lícula del director suec Alf Sjöberg rodada el 1951. Els actors interaccionen amb les imatges cinematogràfiques amb una sincronització perfecte. El vestuari en blanc i negre ajuda a aquesta particular “fusió” d’imatges i temps.

L’escenografia dissenyada per Clàudia Vilà permet la visió de les imatges i la interactuació d’aquestes amb els actors i destaca extraordinàriament el paper d’observadora de la Kristina amb la finestra i la reixa que separa els dos mons.

Un projecte arriscat amb un resultat absolutament brillant. Un equilibri perfecte.

En paraules del seu director: Quan vam començar a treballar sobre la Srta. Júlia de Strindberg ens va semblar, no us ho negaré, una obra del passat i per al passat. Avui, dies abans de l’estrena de Júlia, ens sembla una obra del present i per al futur. Una advertència de com poden acabar les coses entre nosaltres si no ens escoltem, ens valorem i ens estimem més que a nosaltres mateixos.

julia-sala-atrium-voltar-i-voltar-10-1

Autor: August Strindberg
Dramaturgia i direcció : Raimon Molins
Repartiment :  Patrícia Mendoza (Júlia), Jordi Llordella (Jan) i Mireia Trias (Cristina)
Disseny espai : Clàudia Vilà \ Disseny llums: Maria Domènech \ Construcció: La Forja del Vallès/LokiArt \ Video:  Joan Rodón \ Microfonía: Roger Rodés \ Espai Sonor: Raimon Molins \
Vestuari: Patrícia Mendoza \ Disseny Merchandissing: Gemma Solana \ Disseny cartell: Ariadna Fígols \ Fotografia: Cristina Sánchez
Producció executiva : Sol Blasi i Xènia Masó
Idioma: català
Durada: 1 hora 15 minuts

julia-cargol

Un pensament a “– Teatre (178) – JÚLIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 08.02.2017

  1. Retroenllaç: – 114 – Teatre – ÉREM TRES GERMANES  (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium 24/04/2022 |

Deixa un comentari