– 1er Festival de T(H)EATRE en francès (177) – LE DERNIER CÈDRE DU LIBAN (🐌🐌🐌+🐚) – Almeria Teatre

LE DERNIER CÈDRE DU LIBAN –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

En el marc del 1er Festival de T(H)EATRE en francès que està tenint lloc aquests dies a Barcelona, el dimarts dia 7 vam fer cap a l’Almeria Teatre per veure aquesta proposta de l’Aïda Asgharzadeh dirigida per Nikola Carton. Aïda Asgharzadeh és dramaturga i actriu i aquesta temporada és artista resident en el Théâtre de Gascogne de Mont-de-Marsan.

Aquesta d’avui, es tracta d’una representació inèdita, ja que la peça no ha estat mai representada.

El teatre ple fins dalt de tal manera que van anar afegint cadires als passadissos per fer encabir tothom, moltes invitacions. Una curiositat, nosaltres havíem comprat entrades i eren numerades, però hi havia molta gent que anava amb entrades “sense numerar” amb el consegüent embolic en l’assignació de lloc. Tot això va fer endarrerir el començament de l’obra en més de vint-i-cinc minuts, greuge i cabreig evident per les persones que havíem arribat puntuals.

Aquesta obra, LE DERNIER CÈDRE DU LIBAN, va ser escrita per l’autora per encàrrec de la directora de la peça, que havia quedat fortament impressionada per la mort de la periodista Camille Lepage, assassinada d’un tret al cap el 2014, a 26 anys.

En paraules de la mateixa autora: “He volgut explorar aquesta vida que combina un altruisme exemplar, una necessitat personal d’enfrontar-se al perill, de viure al tall de la navalla, de superar-se fins al punt d’escollir el foc, l’horror i les llàgrimes en comptes de la seva pròpia vida.”

Eva està tancada en un Centre Educatiu per drogues, violència, immoralitat pública i agressions … encara no ha fet els divuit anys. Ella sempre ha viscut en orfenats perquè va ser abandonada en néixer el 1988. Les seves relacions amb els metges, educadors i altres companys són sempre des de l’agressivitat. Un dia, un dels educadors l’acompanya fora del centre a casa d’un notari, la seva mare, a qui no ha conegut, ha mort i ella rep una capseta com a herència. A la capsa, unes gravacions li explicaran tota la vida caòtica de la seva mare, Anna Duval, una gran reportera de guerra.

Eva escolta totes les nits la veu de la seva mare explicant-li la guerra del Líban, la caiguda del mur de Berlín, parlant-li del seu pare i de la seva negació de l’amor. A poc a poc s’apropa a ella. A poc a poc descobreix que la seva agressivitat no la conduirà a la felicitat; també a poc a poc descobreix que ha d’explicar, que ha de deixar aflorar els sentiments, que ha d’acceptar als altres.

Magali Genoud és Eva i es Anna, interpretant simultàniament ambdós personatges inferint a tots dos d’una gran credibilitat.

Azzedine Benamara és tota la resta de personatges que acompanyen Eva i Anna, és el metge, és l’educador, és el jove company internat en el centre, és el director del diari, és l’amant ocasional de la mare, és el notari, és el guia al Líban, és el torturador, és el pare de l’Eva, és el treballador de la companyia àrea, i és fins i tot la dona que regenta l’orfenat …. Una versatilitat realment impressionant, ja que a una velocitat inversemblant canvia de roba, d’actitud i de veu. Realment excel·lent.

Les magnífiques interpretacions i una música especialment seleccionada ens han acompanyat en un viatge de París a Beirut passant per Berlín. Una bona proposta.