LA MARE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Tal com ja ens van descobrir a la roda de premsa, LA MARE és un text complex que ens porta a fer un viatge per la ment de la protagonista.

Florian Zeller, autor del text, és considerat un dels millors dramaturgs francesos contemporanis i un dels més apassionats. Va escriure La Mère l’any 2010 i es va estrenar al setembre del mateix any a París.  Ara, amb traducció d’Ernest Riera s’estrena a Catalunya. Durant la present temporada teatral Focus ha presentat una altra obra del mateix autor, EL PADRE al Teatre Romea, protagonitzada per Héctor Alterio.

Andrés Lima és el director d’aquesta proposta i ha volgut que l’Emma Vilarasau, a la que coneix de fa vint anys, fos la seva protagonista. “Emma és de les millors artistes que he conegut en la meva vida. Hi ha molt poques que puguin fer el que fa ella”.

La peça se centra en una dona en la cinquantena, Anne, que afronta una crisi en tots els fronts: fills grans, matrimoni que fa aigües, solitud, angoixa existencial, por, depressió, falta de propòsit en la vida, desamor. El retorn provisional del fill a causa d’una ruptura sentimental solament servirà per exacerbar encara més la síndrome del niu buit quan ell torni a marxar.

Es pot estimar massa un fill, fins al punt de perdre les ganes de viure en el moment en què marxa de casa per viure la seva vida? La mare és una obra directa que parla de la dificultat i el dolor que sent una dona en perdre el seu rol de mare al llarg dels anys. Emma Vilarasau és l’Anne, una mare entregada que ho perd tot menys la capacitat de patir i somniar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com moltes dones que han viscut per als seus fills, el seu marit i la seva casa, Anne veu marxar primer el fill, desprès la filla, i nota com el seu marit està cada vegada més lluny i les excuses per absentar-se són cada cop més nombroses. Ella es troba sola, en un món que li cau al damunt. Res a fer, res a compartir, cap activitat, cap afició, només soledat absoluta i espera. Esperar el retorn del marit, la trucada del fill …

LA MARE és una obra intimista que parla del buit i del dolor d’una dona que perd l’únic rol que ha tingut en la seva vida adulta, fer de mare.

L’escenari al mig de la sala amb les grades a dues bandes. A cada extrem de l’escenari uns grans finestrals idèntics, a mode de mirall. Al mig una taula i quatre cadires. Uns gemecs d’una dona que camina en la foscor, seu i espera. Arriba el seu marit ….

La Mare ens presenta escenes successives i aparentment similars però absolutament diferents, dues realitats, la que veiem i la que ella viu en la seva ment. Els finestrals fan la funció de mirall d’ambdues situacions. Nosaltres acabem dubtant de quina és la realitat i quina existeix només a la ment de l’Anne. Està clar que hem d’extreure les nostres pròpies conclusions.

En paraules del mateix autor: Investigo per provocar un terratrèmol: el sòl no és ferm, es pot dubtar de tot i qualsevol cosa és possible. L’espectador ha de prendre decisions i entendre que tot desapareixerà en algun moment. En l’experiència col·lectiva del teatre, hi ha una responsabilitat: donar forma a allò efímer.

I en paraules del director:  Qualsevol que es dediqui al teatre, inclòs el públic, sap que la vida és somni, que en escena l’emoció es comparteix, que l’intangible ens uneix, que el dolor es comparteix, que posar-se en el lloc de l’un altre és la base de l’art escènic, que el temps és relatiu i l’espai està dins del nostre cap.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Emma Vilarasau és una extraordinària Anne, en un paper que en determinats moments és intencionadament sobreactuat però que ens mostra sense cap dubte el seu dolor i la seva incapacitat de reaccionar davant d’una situació que no desitja i que no pot controlar. L’única veritat per ella és la que té al seu cap. Una dona a qui la realitat objectiva li canvia de cop i això provoca que “s’hagi de ressituar en el món sense acabar de trobar el seu lloc”.

Pep Pla és Pierre, el marit de l’Anne que intenta entendre la seva buidor però que no és capaç d’ajudar-la, no és capaç de posar-se en el seu lloc, no pot entendre el procés que ella està passant. Pep Pla, director artístic del festival Terrassa Noves Tendències (TNT) i del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET), recupera amb aquest paper la seva faceta d’actor després de deu anys sense trepitjar els escenaris. Sembla que no ha deixat d’interpretar mai.

Òscar Castellví és Nicolas, el fill que ha marxat de casa i lluita perquè la seva mare entengui que ha de seguir la seva pròpia vida i la casa familiar és per ell un referent, però ja no és la seva llar. Una interpretació molt creïble.

Ester Cort és Élodie, i és la parella del Nicolas. Al mateix temps interpreta i representa a totes les dones que conformen el món de l’Anne i a les que odia, la seva filla amb la qual no ha tingut connexió des del mateix moment que va néixer, les amants del seu marit que pressuposa que existeixen, la infermera que la durà a l’hospital i per descomptat la dona que ha fet que el seu fill marxi de casa.

LA MARE és per tant un viatge enigmàtic i apassionant a la ment de la seva protagonista, una ment lliure, imaginativa, perversa, cruel i amoral alhora. Un intent d’entendre el seu caos, la seva crisi, la seva depressió profunda, la seva angoixa.

Ens ha encantat !!!

Autor: Florian Zeller

Traducció :  Ernest Riera

Direcció: Andrés Lima

Intèrprets : Emma Vilarasau (Anne) \ Pep Pla (Pierre) \ Òscar Castellví (Nicolas) \Ester Cort (Èlodie)

Escenografia i vestuari: Beatriz San Juan \ Il·luminació: David Bofarull \ Banda sonora: Jaume Manresa \ Espai sonor: Àlex Polls \ Ajudant de dirección:  Ester Nadal \ Ajudant d’escenografia i vestuari: Carlota Ricart \ Direcció de producción: Amparo Martínez \Producció executiva: Maite Pijuan \ Direcció técnica:  Moi Cuenca\  Reportatge Fotogràfic: David Ruano

Producció: la Villarroel

Idioma: català – Durada:  1 h 40 min