– Teatre (174) – ANARCHY (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 04.02.2017

ANARCHY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta era una proposta que el Miquel ja havia tingut ocasió de veure a la seva estrena al Festival TNT de Terrassa i que hem volgut veure de nou, plegats. Un espectacle diferent que no té res a veure amb el teatre convencional i que va més enllà d’una performance. Un espectacle dels que deixa petjada pel que diu, pel seu plantejament i  per la seva impactant posada en escena.

ANARCHY s’acosta a l’esperit del live-art, on l’experimentació és el fet essencial, no com un acte estètic sinó com un fet constitutiu de l’obra.

anarchy-antic-teatre-voltar-i-voltar-1-1

Teníem ganes de tornar a veure la Semolina Tomic a escena, ella és la directora artística i fundadora de l’actual Antic Teatre on es presenten propostes innovadores d’Arts Escèniques, donant oportunitats a creadors que difícilment tenen lloc en els canals de distribució habituals.

ANARCHY  és un experiment entre el caos i l’ordre, una performance on el públic forma part i intervé en l’acció. El públic té la paraula, té el soroll i té el silenci.

L’espectacle és i depèn de Semolina a la qual només entrar a la sala, ho fem pels camerinos i l’escenari, trobem estirada a terra, amb les cames obertes i el tronc, els braços i la cara tocant el terra. Una flexibilitat inversemblant. A les grades guitarres elèctriques blanques i amplificadors que ens indiquen clarament on hem de seure. Abans que la Semolina comenci a parlar, abans que comenci l’espectacle, comença l’anarquia a les grades on tots comencem a esquinçar les guitarres obtenint tota mena de sorolls.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En la mateixa postura impossible, Semolina comença a parlar amb una veu potent i clara i llença missatges que recorden i reivindiquen l’anarquia i el punk com a forma de trobar un camí cap a la llibertat. Un monòleg que en un primer moment és estàtic i que acompanyem rascant tímidament les cordes de la guitarra que tenim a les mans. A poc a poc, ella s’aixeca del terra, reactiva la circulació de cames i braços i es pentina. A partir d’aquest moment comença un moviment que pot semblar endimoniat, imparable, d’una contundència brutal que acompanya les frases que va dient. I nosaltres ens llencem a acompanyar-la rascant la guitarra més i més fort, sense ordre, sense música, però amb entusiasme i de cop, alliberats.

Una proposta provocadora i potent que reivindica la llibertat creativa i vital. Un espectacle inclassificable.

“Evidentment l’experiència no és innòcua i és molt complexa, es podria resumir en “si vols silenci has de treballar-te” o “fes el que vulguis”. Aquesta presa de poder no és senzilla. Un des que neix està lligat a les seves circumstàncies i depèn dels altres para des de la infància aconseguir coses tan vitals com l’aliment o la calor. Nosaltres depenem del públic, dels teatres i també del govern per fer funcionar les nostres obres. Això que és una interdependència social, no converteix ni al públic ni als teatres ni als governs en els nostre amos. El problema del govern és que està fet per manar, per administrar i per regir les nostres accions. L’art és el mitjà homogeni on poder experimentar o reproduir certs estats i suposicions.”

ANARCHY amaga una reflexió del grau d’interdependència social i que es mostra en la interacció col·lectiva provocada al deixar que amb una guitarra parlem o callem i ho fem en la mida que els altres que seuen al nostre costat ho fan, o ho deixen de fer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Semolina Tomic, ens parla dels conceptes de llibertat, control, dependència institucional, de la importància de l’anarquisme a Catalunya i fa un extens recorregut pels esdeveniments més importants d’aquest moviment durant els segles XIX i XX. Parla de la mort de l’anarquisme que tan bé retratà George Orwell a Homenatge a Catalunya. D’una Espanya que va ser despoblada de llibertats i d’una Catalunya emmudida. També ens parla de Iugoslàvia, el seu país natal.

Bàsicament, l’anarquia no és tant un moviment per transgredir sistemàticament l’establert com un moviment per aconseguir evadir-se de l’encotillament social imposat. Una societat on cada vegada és més difícil acotar la línia a partir de la qual es fereix l’altre o es trepitja la seva llibertat d’expressió.

Segons ens comenta la “Semo”, han comprovat que cada dia l’obra és diferent en funció de la interacció del públic, ja que a vegades no toquen ni una nota i de vegades els ha de fer parar perquè s’imposi el silenci.

Ella executa una coreografia dissenyada per Sofia Asencio, una coreografia  explosiva i encomanadissa, que transforma als espectadors des del seu primer desconcert en entrar a la sala, en autèntics participants de la performance.

La “Semo” sap arrossegar amb la seva força interpretativa a tot el públic, que a poc a poc entra en el joc i participa activament en aquesta festa explosiva que barreja música rock amb actituds “punk”, …. una forma d’entendre la cultura que acull un ampli ventall de moviments musicals, artístics, juvenils, veïnals i sociopolítics.

ANARCHY és un espectacle trencador on tot té una clara finalitat per fer despertar en nosaltres la necessitat de trencar estereotips amb la força d’un text, dels canons de llum que centren la nostra mirada, i un moviment convulsiu i hipnòtic que ens atrapa. Un muntatge viu i col·lectiu. En paraules del director “Tots estem molt formatejats, i que et donin llibertat genera automàticament un debat polític a l’espectador“.

anarchy-antic-teatre-voltar-i-voltar-30-1

Societat Doctor Alonso són Sofia Asencio i Tomàs Aragay. La companyia es planteja cada espectacle o projecte des de zero, per tornar a replantejar el seu llenguatge artístic cada vegada. Barregen gèneres, formes escèniques i gent diferent, creant la seva pròpia manera d’habitar l’escenari. Els agrada plantejar l’escena com un lloc on col·locar, allà on hi hauria d’haver espectacularitat, el menys espectacular possible, creant així una poètica del patetisme. Societat Doctor Alonso s’estableix físicament en una zona rural, a Pontós, Girona, per allunyar-se del “soroll” i la “uniformitat” que envolta la creació contemporània i el món artístic en una gran ciutat. Una manera de replegar la mirada cap a l’interior i buscar la veu pròpia.

Direcció: SOFIA ASENCIO
Dramatúrgia: TOMÀS ARAGAY
Direcció Coreogràfica: SOFIA ASENCIO
Creació i interpretació:  SEMOLINA TOMIC
Il·luminació i espai escènic: CUBE \ Espai Sonor: ALFONSO FERRI \ Producció: IMMA BOVÉ
Distribució: SOCIETAT DOCTOR ALONSO
Amb la coproducció del FESTIVAL TNT DE TERRASSA, la col·laboració de l’ANTIC TEATRE i l’AJUNTAMENT DE BÀSCARA i suport del ICEC i INAEM
Idioma: castellà
Durada: 60 minuts

cargol-anarquista-1

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a – Teatre (174) – ANARCHY (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 04.02.2017

  1. Retroenlla̤: (M)imosa РTwenty Looks on Paris is Burning | El Balandre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s