WERTHER –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Basada en la novel·la de Goethe, WERTHER és un drama líric en quatre actes, amb llibret d’Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann i música de Jules Massenet. La seva estrena absoluta va ser a l’Òpera de Viena el 16 de febrer del 1892 (en versió alemanya) i a Barcelona va ser estrenada, al Liceu, el 29 d’abril del 1899. La darrera representació al Liceu havia estat el 19 de juliol del 1992 on Werther va ser interpretat per Alfredo Kraus.
El muntatge minimalista de Willy Decker ha estat un èxit en diversos teatres i ens presenta una escenografia de gran expressionisme romàntic amb contrastos de color que acompanyen els diferents moments anímics de l’obra. Particularment creiem que és un dels encerts de la proposta. Un espai buit que juga amb el contrast i l’abstracció per reviure l’atmosfera que envolta els personatges. El vestuari respecta l’època del drama.
La història de ‘Werther’ s’inspira en la trobada real entre Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), Charlotte Buff i el seu promès Kesner. L’autor es va enamorar de la noia però per sort va abandonar la idea del suïcidi i la va transformar en art. Publicat en 1774 el seu llibre va causar tant furor que Werther es va convertir en un model de llibertat i individualitat. Molts homes van començar a vestir-se igual que el seu protagonista, fins i tot se suïcidaven amb el llibre sota el braç.
L‘‘efecte Werther’ va comportar la prohibició del text per a desesper de Goethe. Un segle després el director de la Opéra Comique de París no es va atrevir a estrenar l’òpera i per això va ser estrenada a Viena. El triomf aconseguit a Àustria va permetre la seva estrena a París.
El dia 2 de febrer era l’última de les representacions que s’han fet al Liceu, després de la suspensió de la prevista el dia 4 i el trasllat de la del dia 3 al dia 2, i vam tenir la gran sort de poder veure i escoltar el gran tenor polonès Piotr Beczcala i la mezzo Anna Caterina Antonacci que van estar molt més que esplèndids. És la primera vegada que s’han pogut veure junts al Liceu en una òpera escenificada, ja que fins ara solament havien visitat el nostre teatre per cantar en concert o recital.
Beczcala ha assumit el rol de Werther infinitat de vegades, és un dels personatges que més ha interpretat. Ahir, tal com va passar en la primera de les representacions, va fer el bis de l’aria “Pourquoi me reveiller” per respondre als aplaudiments entusiastes que va aconseguir.
També molt remarcable la resta del repartiment destacant una Sophie, germana de la protagonista, molt ben interpretada per Elena Sancho Pereg i un Albert, marit de Charlotte, interpretat per Juan Martin Royo d’una forma excel·lent. Molt destacable també el cor de nens (Cor infantil amics de la Unió de Granollers) i la magnífica interpretació de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida per Alain Altinoglu.
“Werther està enamorat de Charlotte, però és un amor impossible, perquè ja està promesa amb un altre home. Després del matrimoni, Charlotte l’aparta del seu costat. La desesperació per aquest amor impossible porta Werther a suïcidar-se i acaba morint a les mans de la seva estimada”.
En declaracions del mateix tenor que ha fet seu el personatge, “Werther, és un ésser que prefereix la mort a viure sense l’anhelat amor de Charlotte, és un ser asocial i egoista, un home que viu al seu propi món“. Charlotte representa l’oposat, una dona forta que, conscient de la seva posició, assumeix el seu rol en la societat d’aquella època.
Massenet, amb la seva música, ha sabut copsar i presentar el personatge romàntic que personifica la malenconia per causa d’un amor impossible.
Una gran nit.
Retroenllaç: – 075 – Concert – PIOTR BECZALA – (🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 03/02/2022 |