– Teatre (169) – TE LO CONTARÉ EN UN VIAJE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 31.01.2017

TE LO CONTARÉ EN UN VIAJE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Com pots explicar que sents quan la teva vida canvia de cop i volta ? , quan el que fins ahir era important queda en segon termini ?, quan et diuen que a la teva filla li queden sis mesos de vida ?  com encarar això tot sol?  com ajudar l’Alba?

Doncs això és el que ens van explicar ahir en un magistral monòleg Ferran Terraza.

Un escenari buit, que representa un pis buit que en tancar les portes ja no tornarà a veure mai més, un pis on en Carlos ha viscut amb la seva filla Alba que ja no hi és i li ha deixat també un gran buit a l’ànima.

Una història real. Un pare i una filla enfrontats a la malaltia descobreixen que el camí de la superació i l’amor va més enllà del patiment i la desgracia. Un testimoni impressionant ple d’esperança i humanitat. Basat en el llibre del mateix títol.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dimarts era nit d’estrena al Teatre Gaudí i nosaltres “estrenàvem” també la sala, la “Sala pequeña”. En ocupar els nostres llocs a la fila 1, tres cadires al davant, fila 0 ens diuen, una d’elles l’ocupa una persona molt alta a la que demanem si pot canviar  el lloc i amablement ho fa tot dient: no hi ha problema, jo em sé el text de memòria….. era el mateix Carlos Garrido que després en acabar ens va dedicar el llibre que, inevitablement, vam comprar.

És el primer projecte de la companyia Teatre de l’Alba que van decidir adaptar el llibre en format monòleg i en un escenari buit, per donar tota la força a les reflexions d’un pare que evoca la lluita de la seva filla contra una malaltia mortal. Està dirigida per Alain Chipot actor, dramaturg i pedagog francès.

A través de les evocacions del pare “veiem” un pis de l’Eixample de Barcelona amb un llarg passadís que separa els dos mons, el del pare, escriptor i periodista que es tanca al seu despatx per treballar, i el de la filla, una adolescent que es tanca a la seva habitació i deixa permanentment els llums encesos. Una filla que porta un diari en el que escriu:  Vivo con un señor encerrado en una habitación, que cuando sale, no habla”.

Ens parla dels problemes de convivència d’ell, divorciat i amb problemes econòmics, que enyora profundament l’illa de Mallorca on vivía,  amb la seva filla que vivia Brussel·les i que s’ha vist obligada a tornar en no aprovar el curs. La seva ex dona i mare de l’Alba, la Pilar, viu a Brussel·les amb l’Anna, l’altra filla de la parella.

te-lo-contare-en-un-viaje-1-teatre-gaudi-voltar-i-voltar-1

És el mes d’agost del 1997, l’Alba farà 21 anys, ha aprovat el curs i s’està amb la seva mare i la seva germana.  El Carlos està a Mallorca de vacances, i decideixen reunir-se per celebrar l’aniversari,  ens explica un dinar desastrós on les dues germanes no paren de discutir. L’Alba diu que no es troba gens bé.

Van al metge, li diagnostiquen un tumor cerebral maligne, i comença la transformació personal del Carlos que s’adona que a partir d’aquell moment l’Alba és el més important de tot. El monòleg expressa aquest canvi a la seva vida, l’enfrontament amb els problemes derivats de la malaltia, l’adopció de la “Nela” la gosseta, els metges, els hospitals, les intervencions quirúrgiques, el dolor, l’ansietat, l’esperança, els somnis, els presagis d’una vident, la constatació d’una mort imminent ……

La lluita d’Alba, relatada amb intensitat i tendresa pel seu pare, consisteix sobretot en no deixar-se vèncer i arribar fins al final sent un mateix.

Vivir es una acción mágica” es la frase que escriu l’Alba, en diferents moments, en el seu diari.

L’Alba mor, i malgrat el dolor de la pèrdua, l’omplirà de força i d’orgull. Carlos decideix escriure el llibre d’aquest viatge que pare i filla van fer junts. Un llibre que volia escriure ella, de fet el títol és d’ella. Una papallona a la portada, simbologia que va aparèixer en un somni de l’Alba.

Una història commovedora, de les que remou l’ànima, de les que et fa reflexionar sobre el poc valor que donem al que tenim, a la “normalitat”, de com ens adonem del que gaudíem quan ja ho hem perdut. També ens exposa la crueltat de la malaltia, la fredor dels hospitals i la inhumanitat dels metges.

Com la relació amb “els altres” canvia també bruscament perquè la gent fuig, fugim, del dolor i ens limitem a tancar els ulls …. si no ho veiem, el problema de l’altre no hi és ….

Ferran Terraza ens ha ofert una interpretació des de l’ànima, amb un grau de sensibilitat i tendresa que ens ha fet tremolar. Realment magnífic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor: Carlos Garrido
Direcció: Alain Chipot
Actor: Ferran Terraza
Espai escènic i sonor: Alain Chipot \ Disseny de llums: Daniel Gener \ Disseny gràfic: Mariona Forteza \ Fotografia: Ricard Cambra \ Realització de vídeo: Júlia Orbegoso \ Tècnic de sala : Albert Giner i Raúl Moreno
Producció: Cia. Teatre de l’Alba
Idioma: castellà
Durada: 65 minuts

cargol-i-papellones

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s