– Teatre (168) – EL MIRACLE D’ANNE SULLIVAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 30.01.2017

EL MIRACLE D’ANNE SULLIVAN

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Anne Sullivan va néixer el 14 d’abril de 1866 i tenia dos germans. Orfe de mare amb 8 anys va tenir cura del seu pare durant un temps mentre els seus germans s’estaven amb uns parents. Finalment, ella i el seu germà petit van acabar en un orfenat i el germà va morir. Anne sempre es va sentir culpable d’aquesta mort. Va contraure una malaltia, anomenada tracoma, que li va provocar la ceguesa. Va anar a parar a l’Escola Perkins per a invidents a la ciutat de Boston i va patir diverses operacions per recuperar una mica de vista. Va estudiar i va acabar sent professora de nens cecs.

Helen Adams Keller va néixer el 27 de juny de 1880 i als dinou mesos d’edat una greu malaltia li va provocar la pèrdua total de visió i audició. La seva incapacitat per comunicar-se va ser un gran handicap per la família que la tractaven com si fos un animal de companyia i la deixaven fer el que volia. En fer set anys els seus pares van decidir contractar una instructora i l’Institut Perkins li va enviar a una jove Anne Sullivan. Va aconseguir ensenyar-la a llegir, escriure i parlar i va estudiar a la Universitat de Radcliffe.

el-miracle-danne-sullivan-teatre-del-raval-2

Anne Sullivan i Helen Keller van continuar juntes fins a l’any 1936, any de la mort de l’Anne.; van conviure 49 anys juntes i a la mort de Hellen van ser enterrades juntes, per restar unides per sempre mes.

L’any 1959 es va estrenar l’obra de teatre “The Miracle Worker” basada en la vida d’elles dos i en 1961 i la pel·lícula “El milagro de Ana Sullivan” d’Arthur Penn, interpretada per Anne Brancroft i Patty Duke guanyadores de dos Oscars a millor actriu principal i secundària respectivament. Hi havia hagut una primera pel·lícula, muda, l’any 1919, “Deliverance”, que va ser un fracàs.

I ara ens ha arribat la versió teatral catalana que es va estrenar dilluns dia 30 al Teatre del Raval de la mà de Tamar Aguilar com adaptadora i traductora i sota la direcció d’Empar López.

Fa just una setmana assistia a la roda de premsa de presentació d’aquest espectacle i les expectatives generades eren grans. I hem de dir que s’han complert. Tal com van comentar a la roda de premsa i ahir, a la presentació de l’estrena, el Teatre del Raval vol recolzar amb aquesta proposta els col·lectius que estan marginats per les seves mancances físiques o psicològiques, i aportar, d’aquesta forma, un petit gra de sorra per provocar un veritable canvi cultural en la societat. Algunes de les sessions estan previstes amb traducció en el llenguatge de signes i habitualment es podrà seguir amb audiodescripció per a persones cegues.

el-miracle-danne-sullivan-teatre-del-raval-1

Una professora amb una infància traumàtica tracta d’educar una nena sorda, cega i muda. Un fosc complex de culpabilitat, per la mort del seu germà, impulsa la pedagoga a redimir-se mitjançant l’educació de la nena. Quan arriba a la casa on viu la petita, es troba amb una família que l’ha criat en unes condicions de protecció extrema, i percep la incapacitat dels pares per poder educar-la. Helen és considerada com una desgràcia de la natura, amb la qual és impossible tenir cap mena de contacte comunicatiu eficaç. Tan sols la mare manté una lleu esperança. La nena, per la seva banda, viu en un món propi completament aliè i no sap com trencar aquesta bombolla fins que arriba Anne Sullivan, qui amb molta paciència, rigor i disciplina s’encarregarà de la seva educació. Però realment, per a que la Helen pugui arribar a comunicar-se… cal un veritable miracle.

Dilluns passat vam descobrir una actriu que amb dinou anys és la primera vegada que treballa professionalment, i ho fa amb un paper protagonista d’una complexitat extrema, en interpretar una nena cega, sorda i muda. Mar Ferrer ens va deixar bocabadats amb la seva interpretació i de ben segur seguirem la seva carrera, que promet.

Genial també Miriam Escurriola en el paper d’Anne Sullivan i en general la resta del repartiment que hem trobat molt encertat. Els pares de la Helen,  Arthur (Jep Barceló) i Kate (Andrea Portella), el seu germà James (Carles García), la seva tieta Eva (Rosa Serra) i la minyona, Viney (Tai Fati) una també molt jove actriu, en el seu primer paper professional. L’actor Màrius Hernàndez fa dos petits papers, el doctor que diagnostica la malaltia de la petita Helen i el director de l’Escola Perkins.

Les dos protagonistes femenines hi han hagut d’aprendre el llenguatge de la dactilologia, que permet crear paraules i conceptes amb les mans en persones sord cegues.

Una acurada escenografia obra de Pablo Paz, on en un petit espai hi han representades diverses estances de la casa familiar i la petita casa del jardí on es tanquen les dues protagonistes, durant els quinze dies concedits a la professora per obtenir algun resultat visible en la Helen.

Una proposta que ens ha agradat molt, que ha suposat un repte per poder tirar-la endavant, ja que s’ha creat en el mateix teatre i que creiem s’ha de donar suport.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor: William Gibson
Traducció/Adaptació: Tamar Aguilar
Direcció: Empar López
Repartiment: Mar Ferrer (Helen Keller) \ Míriam Escurriola (Anne Sullivan) \ Jep Barceló ( Arthur Keller) \ Andrea Portella (Kate Keller) \ Rosa Serra (Tieta Eva) \ Carles Garcia (James Keller) \ Màrius Hernández (Amagnos/Doctor) \Tai Fati (Viney)
Ajudant de Direcció: Marga Parrilla \ Disseny de llums: Xavier Costas \ Disseny de So: Omar Ocampo \ Coreografia/Combat Escènic: Valentina Callandriello \ Escenografia: Pablo Paz \ Vestuari: Rafató Teatre \
Llenguatge dactilològic: Susana Vicente
Idioma: Català
Durada: 120 minuts

cargol-ceg

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a – Teatre (168) – EL MIRACLE D’ANNE SULLIVAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 30.01.2017

  1. Pere Clotet Torras ha dit:

    Jo tambè hi anat a veure aquesta obra i mai l’haurria classificat amb un 4 ha no ser que puntuessiu l’estat del teatre, cosa que tots savem lo que es, però si el paper dela Helen l’haguès fet alguna actriu més coneguda encara ja dieu que va fer una grandiosa interpretaciò l’actuaciaciò d’ella i l’Anne,, tant sols per axò, la clasificaciò tindria d’ haver sigut d’un 5.
    Jo acavada la representació vaig anar a parlar amb l’ Empar López i vaig preguntar-li com ho havia fet per ensenyar-li per que fes aquesta actuació , si amb pel-licules, videos, etc, i ella em va dir que l’hi ensenyat ella, i la vaig felicitar, ja que hi vist actuacions de sordmudes, i cecs, i sempre els crítics les han deixat en una clasificació molt alta , exceptuan la de José Mª Rodero en Luces de Bohemia, però que en les demès s’han passsat de molt,hi es que el nom pessa.
    Pere Clotet Torras

    • Miquel Gascon ha dit:

      Estic d’acord amb tu que és una gran proposta escènica i que les actuacions de les dos protagonistes és realment magnífica i és per això precisament que així ho explicito i la valorem amb 4 cargols que en el nostre llenguatge significa que “ens ha agradat moltíssim”.

      Si mires la pestanya de “Valoracions” veuràs el següent:

      (🐌) 1 cargol per oblidar-ho – No ens ha agradat pas

      (🐌🐌) 2 cargols unicament per passar l’estona

      (🐌🐌🐌) 3 cargols ens ha agradat

      (🐌🐌🐌🐌) 4 cargols ens ha agradat moltíssim

      (🐌🐌🐌🐌🐌) 5 cargols per NO OBLIDAR – IRREPETIBLE

      Les valoracions de tothom, també les nostres, són molt subjectives i en cap cas tenen més valor que ser una opinió. Malgrat que les interpretacions són magnifiques, una obra de teatre crec que no s’ha de valorar exclusivament per això, perquè la posada en escena també compta, així com l’escenografia, la il·luminació, el so….. i tantes altres coses.

      Creiem que 4 està més que bé, sincerament i en cap cas vàrem pensar a valorar-la com una producció IRREPETIBLE, perquè considerem té algunes mancances, sempre des de el nostre punt de vista.

      Una abraçada i gràcies per fer-nos arribar la teva opinió.

  2. Pere Clotet Torras ha dit:

    Lo que no em convenc es el seu sistema de puntuar, ja que jo ja fa més de 15 anys vaig anar a veure,, crec al teatatre Romea ” El precio” y si johagués puntuat l’hi haguera fosat una nota màxima ja que quan van dir que la farian aquí vaig patir pel Llui Marco ja que per edat li tenia de fer el paper de Juan José Otegui el cual em va deixar bocabadat. En Marco hova fer molt bé,però hi va haver diferencia amb l’actor madrileny. Aleshores si tant amb va agradarla primera no seria just possar-li la mateixa nota,sent milllor l’actuació dels ,molt a pessar meu dels dela Meseta

    • Miquel Gascon ha dit:

      Cada un puntua segons la seva opinió i el que creu és just. Trobo molt lògic que no tothom pensi el mateix que jo i per tant esperaré amb ganes la teva critica, per tal de veure si estic o no d’acord amb ella.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s