LA CONFERÈNCIA DE WANNSEE –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Diumenge vam poder assistir a aquesta “conferència” representada en un espai poc habitual, la Casa de la Seda. La companyia Exquis Teatre presenta el cicle Cicatrius amb l’objectiu d’evitar l’oblit d’un dels episodis més negres de la nostra historia, l’holocaust i el genocidi nazi.
Aquest cicle, que es representa a diferents llocs està format per 4 obres:
- “La Nit de Helver” que s’ha pogut veure a l’Àtic 22, amb el rerefons de l’anomenada Nit dels Vidres trencats del 9 de novembre del 1938.
- “La conferència de Wannsee” que es pot veure a la Casa de la Seda fins al dia 5 de febrer, a partir de la transcripció i els documents reals fets públics durant els Judicis de Nuremberg.
- “Protesta“, sobre els dilemes que es presenten en qualsevol sistema polític del món. Es podrà veure a la Seca del 9 de març al 2 d’abril.
- “Leni“, trobada fictícia entre dos personatges reals, Johnny Carson i Leni Riefenstahl coneguda directora de les pel·lícules del Tercer Reich. Es podrà veure a la Seca al mes de maig.
Pavel Bsonek és el director de la companyia i d’aquesta proposta i diu del cicle:
En el nostre cicle volem cridar l’atenció sobre les cicatrius que s’han obert per no curar-les en el moment oportú o les que hem curat malament. Amb les obres que us presentem en aquest cicle volem ressaltar les ferides que té Europa i que tenim nosaltres mateixos i que, en la nostra opinió, semblen obrir-se cada vegada més.
15 actors reprodueixen la Conferència de Wannsee, la reunió que va tenir lloc el 20 de gener de 1942 i on 15 dirigents alemanys del Partit Nazi, van formalitzar la “Solució final”, les accions “necessàries” per traslladar als jueus a camps d’extermini i un cop allà fossin sistemàticament aniquilats. Aquest any es compleix el 75è aniversari d’aquella reunió. Aquesta proposta ha estat teatralitzada per Filip Nuckolls, Vladimír Cepek i Pavel Bsonek a partir de la transcripció real de la reunió i dels documents fets públics.
Una reunió convocada bàsicament, per implicar a diferents instàncies del Reich i fer-los còmplices actius d’un genocidi que ja havia començat, una reunió per precisar detalls (que fer amb persones “mixtes” o jueus casats amb alemanys… ) i marcar ritmes i prioritats. En el moment de la reunió, les grans línies de l’Holocaust estaven ja decidides, emanades del mateix Hitler.
El lloc escollit per a la reunió va ser la vila Gross Wannsee situada en el número 56-58 de Am Grossen Wannsee al llac del mateix nom, al sud-est de Berlín i reconvertida en casa d’hostes per personal i convidats de les SS. Una reunió secreta. La sala noble de la Casa de la Seda és un lloc idoni per aquesta proposta, les seves parets adomassades, els quadres i el mobiliari que respira sumptuositat poden recordar perfectament la sala on va tenir lloc realment. A l’espai només s’han afegit unes tauletes, uns tamborets com a seients i un moble on hi han begudes i menjar.
En el muntatge s’ha prescindit d’un dels participants a la conferència, Alfred Meyer, una personalitat irrellevant, i s’ha afegit una narradora (Oriana Bonet) que inicia i tanca la representació contextualitzant el que anem a veure i explicant quin va ser el destí final de tots els que van participar en aquesta trobada.
S’ha decidit no utilitzar uniformes que haurien fet més impactant la posada en escena però, que encarien molt la producció i en paraules del director, “l’important és el text, la qual cosa es diu, i els uniformes haguessin restat atenció”.
No voldríem destacar cap de les interpretacions perquè hem de dir que la valorem com una proposta coral, on cadascú dels actors te el pes just i necessari en el paper que representa. Ens han agradat tots i cap, …. tots per com ho diuen, cap pel que han de dir. Els dos “promotors” de l’acte, Reinhard Heydrich (Carles Goñi), cap dels serveis de seguretat del III Reich i probablement una de les persones més cruels al servei de Hitler, i Adolf Eichmann (Jose Pérez-Ocaña) que fa de secretari i facilitador de l’acte, són els que porten el pes de la reunió i per tant de la representació que veiem. Per al director, Pavel Bsonek, Heydrich era el cap i Eichmann, el funcionari calculador, les mans.
Una proposta colpidora i que cal veure, perquè no hem de tancar els ulls a un passat que no ho és tant i fem nostres les paraules del director en senyalar paral·lelismes de l’època nazi amb l’actual: “Estem en aquest mateix moment perillós en què es trenca l’equilibri social i la balança s’inclina del costat extremista. En situacions de crisis és molt fàcil manipular a la gent”.
Teatralització: Filip Nuckolls, Vladimír Cepek, Pavel Bsonek
Dramaturgia: Jesús Milà Gatell
Traducció: Maria García Granell
Direcció: Pavel Bsonek
Intèrprets: Carles Goñi (Reinhard Heydrich) \ José Pérez-Ocaña (Adolf Eichmann) \ Òscar Intente Soler (Friedrich Wilhelm Kritzinger) \ Roger Batalla (Wilhelm Stuckart) \ Lluis Ruf (Martin Luther) \ Jordi Gràcia Vallès (Gerhard Klopfer) \ Carlos Martinho (Rudolf Lange) \ Edgar Moreno (Josef Bühler) \ Jose Angel Rico (Roland Freisler) \ Jose Tobella (Georg Leibbrandt) \ Miquel Simó (Heinrich Müller) \ Xavier Pàmies (Erich Neumann) \ Sergi Marcos (Karl Eberhard Schöngarth) \ Alberto Díaz (Otto Hofmann) \ Oriana Bonet (narradora)
Música: Joseph Haydn, Ilse Weber \ Escenografía: Pavel Bsonek i Frantisek Fabián \ Producció: Manel Ruiz i Pavel Bsonek \ Foto: Rodrigo Rivas \ Il.luminació: Frantisek Fabián \ Perruqueria: Sergi Marcos \ Disseny gràfic: Gregorio Soria \ Comunicació: Barc Comunication, Nubecms
Idioma: català
Durada: 80 minuts
