– Dansa (166) – SWEET TIRANNY – Pere Faura (🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala MAC i (rp58) – 28.01.2017

SWEET TIRANNY – Pere Faura

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dimecres de la setmana passada vaig poder assistir a la Roda de premsa d’aquest espectacle i el mateix dissabte anàvem a veure’l al Mercat de les Flors el seu resultat. SWEET TIRANNY és un espectacle de dansa…. o no ?, irònic i reivindicatiu sobre les relacions del poder a la feina i al lleure.

Forma part de la trilogia Sweet Suites, formada per Sweet Fever (presentada a Temporada Alta de Girona al novembre passat), aquesta Sweet Tiranny i una propera en preparació anomenada Sweet Precarity.

sweet-tiranny-roda-de-premsa-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

SWEET TIRANNY està creada a partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals dels anys de l’era disco (70s i 80s) i dibuixa una analogia entre la dansa com a èxtasi i evasió i la dansa com a feina i professió, que volgudament distorsiona i amplia aquesta relació per fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia realitat laboral i existencial.

Copiant i versionant les coreografies de John Travolta o Patrick Swayze, la peça transcendeix del clixé que representa i vol fer reflexionar sobre les diferents relacions tiràniques que s’estableixen en la creació teatral, ja sigui entre el coreògraf i els ballarins, entre l’artista i la indústria de l’art o entre els intèrprets i el públic assistent. Presenta la disco com a un possible espai polític de subversió física i política.

Uns Musicals que s’injectava en vena i que d’amagat s’aprenia les seves coreografies gravades en VHS … Grease, Chorus line, Flashdance, i fis i tot Mary Poppins….. i moltes més.

En l’espectacle participen 8 persones a escena, però aquí en Pere Faura assumeix el paper de personatge prepotent i imbècil (segons les seves paraules a la roda de premsa), ja que des d’un tipus d’humor irònic, presenta la seva persona en l’àmbit de la tirania…..

1 – jo i els ballarins
2 Рjo i el p̼blic
3 – jo amb els estaments de poder.

Pere Faura creu que la discoteca s’hauria d’estudiar des d’un punt de vista sociològic, ja que ell creu fa temps que la disco és l’únic espai on els rols de poder desapareixen en bona part, perquè el poder de la paraula deixa de tenir significat i pren el poder el moviment del cos en el ball, i aleshores desapareixen les classes socials i els rols entre cap i subordinat.

Ens comenta que aquest espectacle l’ha representat un parell, d’anys de feina.

Us deixo l’àudio de la roda de premsa……

Dissabte 28 de gener anem a veure el resultat d’aquesta proposta al Mercat de les Flors, i prèviament anem a una sessió oberta al públic, anomenada “mitja hora abans” en el que es pretén donar unes línies orientatives del que es veurà a continuació. Malauradament aquesta sessió comença tard i el que encara és pitjor no explica realment el que veurem, perquè no s’ha preparat amb temps com calia i la tècnica els hi fa una mala passada.

mitja-hora-abans-sweet-tiranny-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

Ja a la Sala comença l’espectacle i en Pere Faura es passeja per les butaques entre el públic durant una bona estona, com si es tractés d’una gran estrella de Hollywood… després veurem el perquè.

Pere Faura - Sweet Tyranny ©Tristan Perez-Martin

Comença l’espectacle i ens sorprèn que en Pere anuncia que en realitat no és un espectacle de dansa i presenta als ballarins de forma despectiva infra valorant-los, tot dient que han tingut molta sort que els ha contractat, encara que sigui de forma precària. Ens diu que quan acabi l’espectacle únicament ens en recordarem del coreògraf (o sigui d’ell)… i que ens oblidarem dels noms dels ballarins al cap de pocs minuts de la Sala….. i malauradament veurem que és veritat.

Dues pantalles mòbils interaccionen amb els ballarins, amb imatges dels Musicals, però també amb escenes quotidianes de la vida laboral i social….. imatges documentals extretes de l’immens arxiu de Joan Escofet, que ha fet l’edició, i amb la participació de la DJ Amaranta Velarde.

sweet-tiranny-mercat-de-les-flors

El coreògraf dicta tirànicament el que els ballarins han de fer o no, perquè malgrat que ara renega d’aquells Musicals perquè els troba “carrinclons”, són sense cap mena de dubte l’escola on va néixer la seva passió per la dansa.

Realment trobem que Pere Faura té un excés verbal, per poder expressar el que vol dir i l’espectacle en la seva primera part queda força curt de dansa….. xerra i xerra i xerra pels colzes, i no és que ens molesti tot el que diu, però no hem vingut a escoltar les seves dissertacions…. ens manca una mica de dansa i menys pedagogia…. per sort la segona part ens farà canviar la nostra opinió com quan se li dóna la volta a un mitjó.

Després interacciona amb el públic i també exerceix el seu poder sobre els espectadors, perquè ell és el que posseeix el micro i ens fa fer una mena de coreografia asseguts i tots el seguim com un ramat de xais….

sweet-tiranny-mercat-de-les-flors-3

Però tot el que expressa ens fa reflexionar i sobretot la ultima mitja hora, posa en pràctica totes les teories que ens ha anat explicant a nosaltres i als ballarins, en una explosió de dansa “disco” brutal, en el que veiem tots els moviments anteriors posats a la pràctica. Un espectacular espectacle que arriba a l’èxtasi total.

En els darrers minuts, potser el mes polèmic del espectacle, ja que la seva actitud farà que el públic es quedi amb els pixats al ventre….. i és que en Pere Faura volgudament des de l’inici ha volgut ser un tirà…. i ho continuarà sent fins en els aplaudiments.

Un espectacle que ens ha agradat molt pel que té de denúncia, per la seva pedagogia i per la passió brutal per la dansa.

sweet-tiranny-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

Concepte, direcció i coreografia Pere Faura
Direcció i dramatúrgia Esteve Soler
Direcció i espai escènic Jordi Queralt
Intèrprets Laura Alcalà, Sarah Anglada, Miquel Fiol, Raquel Gualtero, Claudia Solwat, Javi Vaquero, Pere Faura
Textos Esteve Soler i Pere Faura – Disseny de llums Jordi Queralt i Sergio Roca Saiz – Música i sessió DJ Amaranta Velarde – Disseny de so Ramon Ciércoles – Documentació audiovisual i edició video Joan Escofet – Ajudantia a la direcció Mònica Muntaner – Assessorament coreogràfic Jefta van Dinther, Anna Rubirola – Assessorament físic i fisioteràpia Sergi Pla – Disseny vestuari Jorge Dutor

Producció Companyia Pere Faura
Coproducció Mercat de les Flors, Rencontres chorégraphiques internationales de Seine-Saint Denis i el Festival Sismògraf
Amb el suport L’animal a l’esquena, La Caldera, La Visiva, Graner fàbrica de creació
Amb el suport especial Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
idioma : Català – Duració: 90 minuts

cargol-tiranny

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s