– Teatre (163) – SEMPRE TEU, ÒSCAR (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – 25.01.2017

SEMPRE TEU, ÒSCAR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Els monòlegs són sempre un repte, si t’agraden, és genial, però si el tema o la interpretació no t’atrapen pot ser un malson. En aquesta ocasió ha estat genial. Dimecres de pluja i fred fem cap a La Seca per veure aquesta proposta d’en Sergi Mateu dedicada a Oscar Wilde.

El muntatge, la selecció dels textos, la traducció i la interpretació són obra d’en Sergi Mateu que ha volgut retre un homenatge a aquest escriptor irlandès apropant-se a la que va ser l’última etapa de la seva vida, poc coneguda per nosaltres.

Óscar Wilde és probablement el literat irlandès més important de tots els temps, i va patir, a finals del segle XIX, judicis i empresonament derivats de la seva condició homosexual. Era un home admirat, casat i amb dos fills, un escriptor elogiat i un autor dramàtic de gran èxit quan va decidir denunciar al pare del seu amant (d’acord amb ell, o instigat per ell) per assajament, però en aquella estricta societat victoriana, els fets se li van girar en contra i va acabar sent ell el jutjat i condemnat a dos anys de treballs forçats a la presó de Reading.

sempre-teu-oscar

Sergi Mateu ha recuperat un llarg monòleg, estrenat per ell fa vint anys, que ens mostra el pensament i la vida d’aquest peculiar personatge en el període compres entre els seus últims anys de glòria, la caiguda en desgràcia amb l’empresonament i l’estigmatització a què va estar sotmès, fins a la seva mort a París.

“Es podria afirmar que la seva vida queda clarament definida per dos períodes ben contraposats: quan ell era el qui es menjava el món, i quan aquell món… se’l va menjar a ell.”

Un relat que comença amb un fragment de “El retrat de Dorian Gray“, seguit d’una escena de “La importància de ser Frank“. Després ens explica tot el procés de la querella, els judicis i la sentència que el van dur a la presó i li van arrabassar tot el que tenia, el prestigi i el reconeixement i el van apartar dels seus fills.

La interpretació d’en Sergi Mateu ens ha arribat molt, una gran elegància, una gran expressivitat i una profunda emotivitat ens ha fet sentir un Oscar Wilde desencisat i torturat per una societat que, com ara, no accepta fàcilment les persones que manifesten obertament la seva homosexualitat.

Realment colpidor quan ha llegit una part de la seva epístola “De Profundis”, dirigida des de la presó al seu amic i amant “Bosie”, que com la resta de coneguts l’ha deixat de banda i en certa manera l’ha traït pel seu únic pecat, estimar-lo.

També magnífic quan recita el dolorós poema de “La balada de la presó de Reading”, un contundent al·legat en contra de la pena de mort, escrit durant el seu exili voluntari al poble de Berneval, a la Normandia i que parla de l’execució d’un presoner que havia estat soldat de la Guàrdia Real però que havia matat la seva dona per una infidelitat. Tan sols tenia 30 anys quan va ser executat i va ser enterrat en una tomba sense nom a la mateixa presó. Aquest fet va marcar d’una manera especial Òscar Wilde i ho explica en aquest poema realment esfereïdor ….

Que tots maten el que estimen.

Els uns maten amb el seu odi,

els altres amb dolces paraules:

El que és covard, amb un petó.

I el valent, amb una espasa!

Les anècdotes i situacions de la vida de l’autor serveixen a Sergi Mateu per construir el fil argumental d’aquesta proposta que porta per títol “SEMPRE TEU, ÒSCAR“, expressió que fa referència a la forma en què ell signava les seves cartes i notes dirigides a les persones a les quals apreciava.

“De jove Òscar Wilde va defensar amb entusiasme el concepte esteticista de l’art per l’art; al final de la seva vida l’art va ser la justificació de la seva existència, i la seva existència va ser la seva obra mestre”

sempre-teu-oscar-amb-sergi-mateu-la-seca-voltar-i-voltar-1
Continguts:
Dorian Gray, resum
La importància de ser Frank, escena Mr. Franc Worthing i Lady Bracknell
Querella, procés i sentència
De profundis, extracte de la carta a Lord Alfred Douglas
Mrs. Ada Leverson, relat de la sortida de la presó
Andrè Gide, trobada a Normandía
La balada de la presó de Reading, extracte poema
París, darrers dies i mort d’Òscar Wilde
Muntatge, interpretació, selecció textos i traducció: Sergi Mateu
Ajudant de direcció: Joan Muntal \ Disseny de so: Dani Gener \  Disseny de llums: David Muñiz \ Música: Albert Guinovart \ Vestuari: Ramon Ramis
Idioma: català
Durada: 85 minuts

cargol-i-oscar-wilde-1

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s