– Voltar per la Literatura – EL SOMRIURE DE DARWIN de Anna Maria Villalonga (🐌🐌🐌🐌🐌) – (L16) – 24.01.2017

EL SOMRIURE DE DARWIN de Anna Maria Villalonga –

Per Imma Barba

“Max és un rodamón que viu al carrer amb el seu gos i passa la nit en un caixer automàtic davant del balcó de Noemí, dona callada i solitària que arrossega un terrible fantasma del passat. Noemí té un veí gairebé desconegut, Ivan, un jove malcarat que no li ofereix gaire confiança. Quan un altre vagabund és assassinat dins del caixer que Max freqüenta, ell es converteix en el principal sospitós. Però Noemí es resisteix a acceptar-ho i decideix actuar, mentre les vides dels tres personatges s’entrecreuen insospitadament”.

el-somriure-de-darwinTres persones, tres personalitats, tres passats, tres situacions, tres històries. Un gos. Són en Max, la Noemí i l’Ivan…. i en Darwin.

Viuen en el mateix barri i es veuen cada dia, però cadascú d’ells viu una vida diferent, sembla que la relació entre ells no s’arribarà a donar mai fins que un dia les seves vides s’entrecreuen i s’establiran lligams.

El somriure de Darwin” ens parla de tots tres, exposant qui són o que fan, quines són les raons que els han portat a ser com són i a fer el que fan. Però ho anem descobrint a poc a poc, a parts iguals. Descobrim quines són les seves necessitats afectives, descobrim la solitud, la tristor, el conformisme i en tots tres, la por a un futur incert.

Cap dels tres personatges destaca sobre els altres dos; l’autora, l’Anna Maria Villalonga, no ens fa prendre partit per cap d’ells, només ens va exposant les seves històries i ens endinsa en una trama que m’ha mantingut enganxada des de la primera pàgina.

Descobrim a poc a poc que pensen i senten en Max, la Noemí i l’Ivan i quin pes ha tingut en cadascú d’ells l’educació rebuda i la relació amb els pares, el seu passat. I al mateix temps ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia realitat, quines són les actituds que prenem envers els altres, envers les persones reals que tenim al nostre voltant, família, amics, companys de feina, veïns …. o envers aquelles persones amb les quals ens creuem pel carrer o en el metro o en el bus i no som capaços de mirar ….

Un llibre que remou consciències, que és quelcom mes que una novel·la, una novel·la colpidora i d’una gran sensibilitat que m’ha emocionat en molts moments de la lectura. Fins i tot, el personatge més dur, més despietat i mes lluny de mi, m’ha inspirat una certa tendresa i m’he descobert intentant justificar la seva forma d’actuar???

I que haig de dir de Darwin, per a mi un gos és molt més que un animal, és un ésser incondicionalment fidel que sempre tens al costat. Nosaltres hem tingut tres gossos a casa i puc parlar des de l’experiència viscuda, de l’amor i la força que són capaços de transmetre. La seva mirada, el seu somriure, …..

El llibre està estructurat en diverses parts ben diferenciades, en un primer moment ens presenta i descriu els personatges i ens els fa tan reals que quasi els reconeixem pel carrer, en una segona part, ens parla de les circumstàncies i els fets que faran que les seves vides s’entrecreuin i evolucionin cap al desenllaç, on els tres personatges encaren el seu futur i on nosaltres sentim que hem tingut alguna cosa a veure, que la nostra insensibilitat davant del món no és neutra.

Un llibre, en resum, que m’ha agradat molt, que m’ha arribat i amb una escriptura fluida i propera que m’ha atrapat i enamorat.

ana-maria-villalongaAnna Maria Vilallonga va néixer a Barcelona l’any 1959, és llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica i professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, a més d’una de les principals investigadores i expertes en novel·la negra en català. Publica habitualment en diferents mitjans i el seu bloc “A l’ombra del crim” ha esdevingut un espai de referència per a tots els amants de la narrativa criminal a Catalunya. Els seus relats han aparegut en revistes literàries i en un bon nombre de volums col·lectius.

Ha publicat, en aquesta mateixa, editorial:

FITXA TÈCNICA:

Editorial: Llibres del Delicte

Primera edició: Gener 2017

205 pàgines

gos-i-cargol

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s