L’HOSTALERA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Encara que a la roda de premsa i a l’assaig que el Miquel va poder assistir, ja s’havien desvelat molts dels secrets d’aquesta proposta, vam quedar absolutament sorpresos en travessar la porta de la Biblioteca. A fora, pluja i fred, a dins la caloreta d’una locanda italiana. Les grades han desaparegut i tot el local està ple de taules numerades amb les tovalles a quadres vermells i blancs. Estem situats a la taula núm. 1, just davant de l’escenari. A la taula, plats, gots, forquilles, aigua i vi.

Un enorme rètol “MIRANDOLINA, trattoria e locanda“, presideix l’escenari….. amb un cop de Metro ens hem traslladat a Florència.

Mirandolina (extraordinària Laura Aubert) porta l’hostal que va heretar del seu pare, és una dona de caràcter de qui tots els hostes s’enamoren, ella és alegre i enginyosa i domina com ningú l’art de fingir i vol acontentar tothom. Molts dels hostes que hi arriben s’hi estan més temps del que esperaven i això és bo pel seu negoci.

Dos hostes es disputen els favors de Mirandolina, el marquès de Forlipopoli, amanerat i de parla castellana, escurat i garrepa. Un paper que ha interpretat a la perfecció Javier Beltrán, i que ens ha provocat, potser, les riallades més grans de tota la nit.

El compte d’Albafiorita és el contrapunt, un empresari d’èxit que no té cap problema en gastar diners en propines i en cars regals a l’hostalera que els accepta per no ofendre’l. Marc Rodríguez ha estat un gran compte.

Els dos personatges representen dos estereotips de la burgesia veneciana de l’època, l’un, el marquès, que només pot oferir la protecció associada al seu títol nobiliari però que no té diners, i l’altre que ha fet diners amb els negocis i ha pogut comprar el títol de compte que li permet accedir a la noblesa, convençut de què els diners ho poden comprar tot.

Un altre hoste, seriós i solitari, un intel·lectual autosuficient i una mica superb, que no vol saber res de les dones en general ni de la Mirandolina en particular. David Verdaguer és Ripafratta i ens ha obsequiat amb una interpretació magnífica del seu personatge. Es converteix en un repte per a Mirandolina que decideix seduir-lo i enamorar-lo.

S’inicia un joc de seduccions i de resistències, una veritable guerra de sexes que malgrat ser un text del 1751 continua sent vigent a dia d’avui. Un combat entre racionalitat i sentiments, una lluita entre el que racionalment volem i el que racionalment hauríem de fer.

Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents?

Completen el repartiment Júlia Barceló i Alba Pujol que interpreten dues actrius que han vingut d’avançat de la resta de la companyia, en Jordi Oriol, el fidel Fabrizzio, cambrer de la hosteria, enamorat de la seva ama i que espera pacientment casar-se amb ella com era el desig del seu pare i Arnau Vallvé que s’encarrega de la direcció musical.

És la primera vegada que Pau Carrió dirigeix una comèdia i tenia molt clar que aquesta obra és coral i que el text de Goldoni no emfatitza en un únic model d’amor, sinó que fa que cada personatge el visqui d’una manera diferent. Un text clàssic que continua la línia de Teatre d’Art que la Perla 29 ha anat fent i una jove companyia de set actors, joves i amb ganes.

“Volem amor. Volem passió. Volem llibertat. Volem compromís. Volem espai per a nosaltres. Volem companyia, i suport i comprensió. Volem seguretat emocional, personal, familiar, económica… Volem aventura, sorpreses i papallones a l’estòmac. Volem calma i tendresa. Volem que ens escoltin. Volem que ens deixin en pau. Ho volem tot ! A vegades ho volem tot a l’hora, d’altres volem una cosa de dia i una altra de nit. Hem de triar ? I a més a més hem de coincidir amb algú en la tria ? I com ho hem de fer això ? Potser, com els passa als nostres personatges, tampoc ho tenim tant clar i un cert embolic és inevitable,”

Una comèdia on no hi ha guanyadors ni perdedors. Mirandolina dona una lliçó al señor de Ripafratta però al mateix temps es converteix en víctima del seu propi joc i acaba perdent la llibertat amb un casament que intuïm no massa desitjat. El cavaller no pot acceptar públicament els seus sentiments, per tal de mantenir el seu orgull masculí, i prefereix renunciar a l’amor que l’ha agafat totalment desprevingut.

La sorpresa més gran d’aquesta proposta són els macarrons, els riggatoni amb ragú vegetal que se serveixen a la mitja part i que mengem mentre els membres de la companyia toquen música dels anys 60 en directe. Uns macarrons que vénen directament del Restaurant Gat Blau i que estan boníssims. La música ha estat present també en altres moments de la representació i forma part del final de l’obra.

Tot plegat ha estat una festa de la que hem sortit molt contents. Una posada en escena mil·limetrada, una escenografia que surt del mateix escenari i abasta tota la sala i unes interpretacions absolutament magnifiques on tots tenen el seu espai i on el “bon rotllo” és evident i acaba impregnant-nos d’una alegria realment encomanadissa.

Un imperdible d’aquesta temporada.

Text: Carlo Goldoni – Traducció: Sergi Belbel

Versió i direcció: Pau Carrió

Repartiment: Laura Aubert \ David Verdaguer \ Júlia Barceló \ Javier Beltrán \ Jordi Oriol \ Alba Pujol \ Marc Rodríguez

Escenografia: Sebastià Brosa \ Ajudants d’escenografia: Taísa Campos i Ximena Rubio \ Il·luminació: Raimon Rius \ Arranjaments musicals: Arnau Vallvé \ Vestuari: Sílvia Delagneau \ Caracterització: Helena Fenoy \ Perruqueria: Marta Ferrer \ Construcció d’escenografia: Xarli i Ou \ Ajudant de direcció: Marc Serra \ Assistent de direcció en pràctiques: Jordi Ciurana \ Alumna en pràctiques de l’IT d’escenografia i vestuari: Macarena Palacios \ Proveïdor de macarrons: Pere Carrió \ Regidoria: Anna Cuscó \ Cap tècnic: Cesc Pastor \ Tècnic de funcions: Juan Boné \ Fotografia: David Ruano / Bito Cels \ Atenció al públic: Núria Ubiergo i Laura Torres

Una producció de La Perla 29

Idioma: català

Durada: 2 hores amb entreacte