– Teatre (159) i (rp54) – TE VOY A MATAR MAMÁ (🐌🐌) – Teatre Porta4 – 20.01.2017

TE VOY A MATAR MAMÁ – … i Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Ahir divendres al matí vaig ser convocat a una roda de premsa a la Sala Porta4, per tal presentar-nos un parell d’obres de l’autor argentí Eduardo Rovner.

A la roda de premsa van estar presents, l’actriu Verónica Pallini (actriu i directora de Porta4), Francesc Amaro (director de l’obra) i Raul Santiago Algán (com a representant de la companyia Altro Ké).

te-voy-a-matar-mama-roda-de-premsa-sala-porta4-voltar-i-voltar-1

La primera d’aquestes obres es tracta de CUARTETO, que pren la figura d’un lluitador per la llibertat, la igualtat i l’alegria, com va ser Beethoven, i la posa en mans de quatre farsants, que simulen executar la música del geni per edulcorar les seves existències miserables. En un assaig el dia abans d’un concert important, els músics escolten les queixes d’una dona que està agonitzant en una habitació del costat. Els gemecs i interrupcions de la dona, generen una tensió cada vegada més profunda, portant la situació a un desenllaç cruament poètic, això si… en nom de la llibertat i la pau.

La gira d’aquesta obra, finalitza demà diumenge 22, perquè els actors de la companyia argentina Altro Ké, aquest dilluns ja volen cap a Buenos Aires. Malauradament nosaltres no podrem veure aquesta peça, perquè demà  ja teníem previstes anar a veure dues obres de Teatre d’estils molt diferents.

Us deixo un fragment de l’àudio de la roda de premsa, malgrat que el soroll de la forta tempesta que es va iniciar en aquell moment, dificulta en part la bona audició d’aquesta…

La segona obra de teatre d’aquest autor, TE VOY A MATAR MAMÁ, sí que es podrà veure a partir d’avui dissabte 21 i durant el mes de febrer i març en aquesta Sala. Es tracta d’un monòleg protagonitzat per l’actriu argentina Verónica Pallini, qui dóna veu a Florència, la protagonista d’aquesta obra, que parla de la relació mare-filla, sens dubte el vincle conflictiu per excel·lència. Està dirigida per un director català, en Francesc Amaro, que l’ha volgut donar una nova visió europea i fins i tot catalana.

En finalitzar la roda de premsa, ens van oferir veure la representació en una sessió privada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En realitat el títol de l’obra fa referència a una metàfora per la qual vol explicar el fet de que qualsevol persona que arriba a l’edat en la qual s’ha d’independitzar de la seva família, en certa manera ha de “matar” als seus pares.

El personatge treu a relluir amb un cert humor (que a mi particularment no em va arribar) i sobretot amb força ironia, situacions, conflictes, divergències d’una filla amb la seva mare; malgrat que personalment no vaig poder connectar amb la personalitat de la protagonista en gairebé cap moment, vaig trobar que l’actuació de Verònica Pallini, va ser excel·lent.

Una jove que vol arribar a ser actriu algun dia, però a la que li han aplanat el camí durant tota la seva vida sense fer cap esforç; depèn de tot i per tot dels seus pares i des de la sobtada mort del seu pare en un accident, depèn molt especialment de la seva mare, a la que arriba a retreure fins i tot que li hagi comprat un apartament per “desfer-se” d’ella, o de foteses com que els colors de les parets de l’apartament no li creen suficient energia per viure feliçment…. no sap quins vestits posar-se, malgrat que té un munt a la vista i els va descartant tirant-los per terra…. tampoc no sap que llibre llegir i fa al mateix que amb la roba. En realitat és una persona amb mentalitat d’un infant, que no sap el que vol, perquè la vida fins llavors li ha estat massa fàcil.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un final inesperat farà que la visió de l’espectador canviï totalment i es replantegi tot el que ha vist fins aquell moment.

Segurament el seu autor tracta d’ironitzar l’actitud d’una generació, que a mi no m’ha tocat viure, perquè estic en la franja d’edat de la mare de la protagonista…. i els problemes que planteja els trobo absolutament banals. No he connectat amb la proposta, malgrat que crec que tant la direcció escènica com la interpretació són lloables.

Autor: Eduardo Rovner
Direcció: Francesc Amaro
Interpretació: Verónica Pallini
Coreografia: Sabine Dahrendorf / Vestuari: Alessandra Azzini / Escenografía: Sebastian Vogler / Diseny gráfic: Iván Montserrat / Vídeo teaser: Victor Quintanilla
Una producció de PORTA 4

cargol-de-disseny

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s